El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president de Flandes, Jan Jambon, demanen a la Unió Europea (UE) "mecanismes que puguin permetre la integració de nous estats independents nascuts per vies democràtiques". Aquesta és la principal reivindicació d'un acord que els dos representants polítics han signat aquest dissabte en el marc d'una trobada que s'ha celebrat al Palau de la Generalitat i que ha recollit l'ACN.

La Primera Guerra Mundial va implicar per primera vegada l'ús massiu d'armes químiques com el conegut com a gas mostassa (Iperita), clor, bromacetat d'etil o fosgen. Per això es diu que amb la Primera Guerra Mundial va néixer la guerra química moderna, que ha tingut un dels seus últims capítols en la Guerra de Síria, en què l'ONU va confirmar l'ús d'armes químiques. A Bèlgica en la Gran Guerra els gasos nocius van tenir una incidència especial perquè va ser on es van utilitzar per primera vegada de manera massiva, concretament a la Segona Batalla d'Ypres (Flandes). De fet, el nom tècnic (Yperite) del gas mostassa prové precisament del d’aquesta localitat. Aquest país que fa frontera amb Alemanya i França va convertir-se en un escenari important de les batalles d'aquest conflicte internacional i encara li passa factura. Les autoritats belgues han detectat fuites de gas mostassa i TNT provinents d'un cementiri d'armes de la Primera Guerra Mundial del Mar del Nord, davant la costa de Flandes.

Un dels estius que passava a la Costa Brava va decidir comprar-se un diccionari català-francès per poder llegir la premsa catalana. Sabent francès i amb una mica de coneixement de llatí, diu, el català es pot comprendre perfectament. A l’hora de parlar-lo, benvingut i Catalunya lliure són les dues expressions que ha decidit memoritzar, sobretot després d’haver rebut com a president del Parlament flamenc el seu homòleg català, Roger Torrent, temps després d’haver conegut l’ara empresonada Carme Forcadell. Jan Peumans (Maastricht, 1951) fa deu anys que és president del Parlament de Flandes i recorda amb indignació que ja fa més de 300 dies que Forcadell està privada de llibertat. Aquest polític de l’N-VA conserva la senyera que li va regalar el president Torrent i sap perfectament que si l’ha d’hissar ho farà l’11 de setembre per commemorar la Diada. Les seves declaracions en què critica l’empresonament dels líders polítics catalans van provocar una crisi diplomàtica que ha acabat amb la retirada de l’estatus diplomàtic al representant de Flandes a Espanya.

Josep Borrell, ministre d'Exteriors d'Espanya, té un problema greu. I el tindrà mentre hi hagi presos polítics a l'estat que ell representa. Ell i el seu govern poden dir-ne polítics presos, però la justícia de diversos països europeus, amb la seva negativa a extradir els polítics independentistes exiliats, ja ha deixat clar, per comparació, que els empresonaments de líders catalans que s'han produït a Espanya no són raonables. No ho són en el marc d'estats de drets consolidats com Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit o Suïssa. En aquests països no s'haurien produït. Deixant de banda la justícia espanyola, arreu costa de veure malversació de diners públics –ni tan sols la va veure l'aleshores ministre d'Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro–, i encara més indicis de rebel·lió en l'actuació escrupolosament pacífica d'uns polítics i uns activistes el delicte dels quals va ser convocar la gent a votar. Costa molt sostenir aquestes acusacions. Costa molt acceptar que polítics honestos i demòcrates de llarga trajectòria, en alguns casos coneguts i respectats al Parlament Europeu, visquin tancats entre reixes des de fa un any.

El president de la regió de Flandes, Geert Bourgeois, ha lamentat la decisió del ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, de retirar al delegat del govern flamenc, André Hebbelinck, les credencials diplomàtiques, i qualifica l’acte de “hostil” i “inèdit a la història de la Unió Europea”. El polític flamenc ha avançat també en una entrevista a la ràdio pública de la regió que demanarà trobar-se amb la nova ambaixadora espanyola, Beatriz Larrotcha, amb l’objectiu que Madrid es repensi la decisió.

El govern de la Generalitat ha lamentat aquest dimecres que el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat del govern flamenc a Espanya, André Hebbelinck. A través d'un comunicat, el departament d'Exteriors ha defensat que "és una obligació de tots els governs i les institucions" que formen part del projecte europeu "reforçar les relacions econòmiques, culturals, socials i especialment les diplomàtiques".

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha justificat aquest dijous les queixes contra el contingut de la carta que el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, va enviar a l'expresidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell. En la missiva, Peumans donava suport a Forcadell i assegurava que el fet que estigui empresonada és "una prova que el govern central a Espanya no és capaç de complir les condicions per ser part d'una Unió Europea democràtica". En declaracions a RNE, Borrell ha recordat a Peumans que, segons els rànquings de qualitat democràtica, la democràcia espanyola "està classificada per sobre de la belga". "Hem fet el que havíem de fer: presentar una protesta formal per unes declaracions completament improcedents", ha explicat el ministre.

“Bomba institucional”, titulen els mitjans belgues. La independència de Flandes torna a estar a l’agenda del partit nacionalista flamenc N-VA. Així ho va anunciar dimecres en un comunicat el president de la formació, Bart de Wever. Una declaració que ha agafat per sorpresa tots els actors de l’escenari polític belga.

"Bomba institucional", han titulat els mitjans belgues. La independència de Flandes torna a estar a l’agenda del partit nacionalista flamenc N-VA. Així ho va anunciar en un comunicat el president de la formació, Bart de Wever, dimecres. Una declaració que ha agafat per sorpresa a tots els actors de l’escenari polític belga.

Alexander Kristoff (Katiuixa) ha estat el vencedor de la Volta a Flandes, superant clarament al neerlandès Niki Terpstra (Etixx-Quick Step) a l'esprint final que han disputat després de 28 km escapats. El potentíssim ciclista noruec ha estat netament superior al darrer vencedor de la París-Roubaix, que defensarà el tro la setmana que ve.

Uns 300 catalans residents a Brussel·les han participat aquest migdia a la cadena humana convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) a l'Atomium, la imatge més coneguda de la capital europea. Els participants, la majoria vestits amb samarretes de la Via Catalana i amb estelades, s'han sumat a la crida de l'ANC per reclamar la independència de Catalunya.

p { margin-bottom: 0.21cm; } La paràlisi política que viu Bèlgica, que suma set mesos sense govern, ha portat un dels actors més coneguts del país a emprendre una iniciativa curiosa. Benoît Poelvoorde ha demanat als seus conciutadans que no s'afaitin fins que es formi un executiu. La iniciativa l'han recollit diaris com La libre Belgique o Le soir.