El creador escènic Carlos Gallardo va créixer envoltat d'abelles, cera i mel. L'àvia i la besàvia maternes eren apicultores i, durant la guerra i la postguerra, es van dedicar a la cria d'abelles i l'extracció de mel per sobreviure. Arran d'aquest llegat familiar, el creador es va interessar per la cera com a material escènic i va emprendre un procés d'investigació de dos anys per descobrir-ne les possibilitats expressives. Ara presenta el seu primer projecte en solitari, l'espectacle autobiogràfic Cera: 500 hores de vol, un homenatge a la cera i a les segones oportunitats que serà fins a l'1 de desembre a la Fundació Joan Brossa Centre de les Arts Lliures.

Un jove Carles Santos puja a l'escenari i ensenya al públic una partitura clàssica complicadíssima. Seu a la banqueta i no se'n surt. S'aixeca i mostra una altra llibreta amb els pentagrames en blanc, seu de nou al piano i comença a colpejar les tecles amb fúria. És una escena del Concert irregular que, el 1967, celebrava els 75 anys de Joan Miró i és també el canvi de paradigma en la trajectòria del músic de Vinaròs. Amb aquell gest, Carles Santos (1940-2017) abandonava la carrera de pianista acadèmic per convertir-se en un dels artistes més originals, transgressors i polifacètics del panorama. Un animal escènic, inclassificable i irrepetible, que va explorar totes les disciplines, des de la performance amb pianos (arrossegats, cremats, aixafats) fins a la música per al cinema de Pere Portabella, passant per la banda sonora de la clausura dels Jocs Olímpics del 1992, amb la qual va portar la fanfàrria tradicional a una altra dimensió.

Alejandra Jiménez Cascón és un tro d’actriu. Avui en dia que els autors limiten el nombre de personatges de les seves obres amb la confiança que arribin a l’escenari, l’actriu i dramaturga convoca tants personatges com li demana la història sense cap renúncia. És clar que la seva manera de fer té meritòria trampa. Nascuda professionalment en l’àmbit del monòleg humorístic que ha conreat a bastament i on segueix fent feina, és també l'autora i protagonista de Blanca desvelada, un espectacle estrenat el 2015, que es va veure el 2018 a l’Espai Brossa i que encara gira. Seguint els passos formals d’aquell monòleg en què interpretava una desena de personatges, Jiménez Cascón incideix en el fregolisme amb una història d’amor en temps de guerra. La història del Bruno i la Judith des que són petits. Ell és el fill d’un militar alemany que albira una resurrecció del país, i ella la filla d’un botiguer jueu... al Berlín de 1920. Creixeran i s’estimaran, però ja saben què passarà.

Un espectacle itinerant fins a La Seca, l'antiga Casa de la Moneda, ha inaugurat aquest dijous el Centre de les Arts Lliures, que gestiona la Fundació Brossa. L'espai destinat a mantenir viu l'esperit de Joan Brossa ha obert les portes amb una petita exposició per donar a conèixer el polièdric artista comissariada per l'escultor David Bestué, titulada La serp viva -que està previst que duri dos anys-, i una altra de l'artista Lola Lasurt titulada El ganxo, sobre l'arxiu del poeta. A l'espai on està previst que hi hagi la cafeteria, ara hi ha un reguitzell d'obres de Joan Brossa que estan a la venda i que són més cridaneres que la petita exposició permanent.

Aquest mes de juny s'ha tancat un cicle. L'Escenari Brossa abaixava el teló el diumenge 13 de juny per no tornar-lo a obrir sota aquest cartell. El teatre no desapareixerà, sinó que passarà a estar gestionat per la Fundació Joan Brossa. L'Ajuntament de Barcelona ja va anunciar públicament fa mig any que no renovaria la concessió que s'havia atorgat una dècada enrere a la societat que formaven Jesús Julve (el mag Hausson) i Hermann Bonnín (que va morir el setembre passat). Hi havia una pròrroga possible de cinc anys que no es farà efectiva. El consistori ha decidit que sigui la Fundació Brossa qui gestioni des d'ara tot l'espai de La Seca, l'antiga Casa de la Moneda, que es reunificarà i es convertirà en un centre multidisciplinari dedicat al llegat de Joan Brossa anomenat Centre de les Arts Lliures, tal com es va anunciar el mes passat.

L’Espai Brossa i l’Escenari Brossa tenen els dies comptats. El 18 de juliol tancaran les portes per unes obres de reunificació dels dos espais que pertanyien a l’antiga fàbrica de moneda La Seca, al Born, i reobriran el 16 de desembre transformats en un nou equipament batejat com a Centre de les Arts Lliures. Al darrere hi ha la Fundació Joan Brossa, que és qui tindrà la concessió d’aquest espai municipal els anys vinents –falta per concretar quants–. Què s’hi farà? S’hi combinaran les exposicions, l’exhibició teatral i les arts en viu. “Paraula, imatge i acció”, diu el president de la Fundació, Vicenç Altaió, seguint el més pur estil Brossa.

El 31 d’agost l’Escenari Brossa abaixarà la persiana després de l’espectacle que exhibiran dins del Festival Grec. No serà la mort d’aquest teatre del Born, però. S’hi faran obres i canviarà de mans. El conveni de 10 anys que l’Ajuntament de Barcelona tenia amb la societat limitada Bonnín-Julve s’acabarà llavors i l’edifici de l’antiga fàbrica de moneda de La Seca passarà a ser gestionat en la seva totalitat per la Fundació Joan Brossa. Era una fusió prevista i que s’ha anat gestant des del maig del 2018, quan la Fundació va obrir el seu espai expositiu a l’edifici adjacent al teatre. Les dues institucions es convertiran en un sol Espai Brossa, on es desplegaran totes les cares de l’univers de l’artista: art visual i objectual, poesia, teatre, màgia, performance, música culta i arxiu.

A Joan Brossa li agradaven les joguines, els autòmats i la màgia. També l'erotisme psicalíptic de Christa Leem, i potser perquè li agradaven aquestes tres coses li faria gràcia la troballa d'un grup d'antiquaris i col·leccionistes que s'exposa a la seva fundació: un grup de nines Barbie tunejades per fer-les les protagonistes d'una mena de Kama Sutra de plàstic. Però si es té en compte la indumentària d'algunes de les poques que van vestides i que el president de la Fundació Joan Brossa, Vicenç Altaió, va sortir en dues pel·lícules d'Albert Serra, tot plegat fa pensar, salvant les distàncies, en la carnalitat de la nova pel·lícula del cineasta, Liberté. La peculiaritat és que les nines van ser trobades al domicili d'un col·leccionista que les tenia tancades amb pany i forrellat en unes golfes on la família tenia l'accés prohibit des dels anys 90.

Cabosanroque, el duo d'artistes que va néixer el 2001 com a col·lectiu musical, ha presentat l'exposició 'No em va fer Joan Brossa', que es pot veure a l'Arts Santa Mònica (Claustre Max Cahner) fins al dijous 18 de març. Els dos artistes, Laia Torrents i Roger Aixut, són constructors de sons que s'apliquen a diferents àmbits i s'utilitzen per expressar emocions a través de les màquines. 'No em va fer Joan Brossa' és una instal·lació de gran format, sonora i plàstica, que té com a gènesi l'exploració transversal de la prosa més desconeguda i primerenca del poeta, la dels anys 40.

Un tret significatiu dels 23 espectacles de la pròxima temporada de La Seca és la fusió de gèneres literaris i teatrals, des de les rondalles tradicionals fins el cabaret i els audiovisuals. També la màgia, amb 'Jugant amb la màgia', de Hausson, que servirà per celebrar el 20è aniversari de La Seca. (Del 13 de desembre fins el 21 de gener de 2018). I fins i tot la ràdio-dansa, amb 'Per acabar amb el judici de Déu', d'Antonin Artaud, de la mà de la companyia Teatre Kaddish (des del 5 al 29 d'abril de 2018).

Joan Brossa era conegut per la seva gran modèstia. Es recorden nombroses anècdotes que en donen fe, com quan en un sopar demanava un plat de seques i una truita en lloc d’àpats més sofisticats. Una vegada va descobrir una placa commemorativa ventant el confeti amb què l’havia cobert. De ben segur que ahir el poeta hauria sortit aclaparat de l’auditori del Macba, després d’assistir a la presentació de l’allau d’activitats que li dedicarà el Teatre Nacional, dins el cicle titulat Variacions i varietats, i de la renovació de la seva fundació, ara presidida per Vicenç Altaió. Hermann Bonnín, el director de La Seca, recordava que Brossa hauria preferit que el petit teatre que li va dedicar al carrer Allada Vermell l’any 1997 no portés el seu nom i ara, a més d’un teatre, tindrà un espai monogràfic on la fundació farà exposicions i activitats literàries: el museu de Joan Brossa estarà ubicat a la part del darrere de La Seca, que dona al carrer homònim. Està previst que les obres que connectaran les sales de teatre amb aquest nou espai comencin a l’agost o al setembre per no interferir amb la temporada teatral, i que l’activitat expositiva comenci a finals d’any o al gener.