No és una bona notícia començar parlant dels àrbitres, però aquesta jornada l’actuació de l’asturià González Fuertes ha condicionat, com a mínim, el joc que hem pogut veure a Son Moix. El criteri aplicat ha estat desigual; ha mostrat targetes a tothom i el partit li ha fugit de les mans, sobretot a la primera part. Possiblement no ha intervingut directament en el resultat final, però sí en l’espectacle, a més de treure del solc els futbolistes que en cap moment no han sabut quan era falta o quan no ho era. L’acció prèvia al gol de Take Kubo és una infracció clamorosa en el centre del camp a Muriqi i això sí que pot condicionar un resultat. Ha estat l’empat a u, després que Antonio Sánchez fes un gran gol al minut tres de partit. Per altra banda, l’expulsió de Raíllo és correcta i només és atribuïble a l’estat de nervis d’un jugador que a més a més és reincident. El capità mallorquinista no ha sabut controlar-se després de ser amonestat amb una groga, ha continuat reclamant i ha acabat expulsat. L’actuació de Raíllo sí que ha condicionat el joc i, sobretot, el resultat, perquè el Mallorca ha hagut de jugar amb un home menys tota la segona part. Naturalment ha estat una oportunitat única per a la Real Societat, que s’ha bolcat a l’àrea de Rajkovic, que no ha tingut gaire feina i ha sabut mantenir a retxa els atacs conduïts per un magnífic Take Kubo. Durant tot aquest temps, el domini de l’equip d’Imanol Alguacil ha estat una constant fins que ha arribat el que era previsible. Una de les moltes pilotes penjades a l’àrea l’ha rematada netament un especialista, com és Mikel Merino, i els tres punts han volat de Son Moix. El Mallorca ha fet un exercici de supervivència, amb moltes faltes, alguna d’innecessària, fins que ha arribat el gol donostiarra. La despesa física ha tornat a ser extenuant i, el que és pitjor, no ha servit per a res. El Mallorca ha deixat escapar una bona oportunitat per allunyar-se un poc més de la zona de descens. Per sort, el Cadis i el Celta continuen deixant punts pel camí. Ara tocarà viatjar a Vitòria per jugar dissabte contra l’Alabès de Luis García Plaza, l’exentrenador mallorquinista.

La història de Takefusa Kubo (Kawasaki, Japó, 2001) va començar gràcies a un fullet que va veure al seu país, quan només tenia vuit anys. Hi posava que el millor jugador d'un campus d'estiu jugaria un torneig amb el Barça. Només veure'l, es va emocionar amb l'oportunitat i es va esforçar fins a aconseguir-ho. Així, quasi un any després, va ser seleccionat com a membre de l'escola del club i va participar en un torneig celebrat a Bèlgica, acompanyat per la seva família.

Acompanyat sempre per la seva silenciosa mare, Takefusa Kubo (Kawasaki, 2001) s’ha acostumat ràpid a la vida a Palma. El jove migcampista japonès, cedit pel Reial Madrid al Mallorca, va començar a la banqueta, però mica en mica s’ha fet un lloc a l’equip titular. “Serà un gran jugador. Ara mateix ja ho és, però cal calma. Al seu voltant es parla massa”, ha advertit el tècnic Vicente Moreno, que ha vist com diferents periodistes japonesos passen a seguir l’actualitat del Mallorca només per veure l’evolució d’un futbolista que amb 19 anys ja és internacional absolut. “Té una qualitat increïble i s’ha adaptat ràpid. Com que ja va viure a Espanya, parla el castellà perfectament i no es perd cap broma”, deia Salva Sevilla, un dels veterans de l’equip, sobre un jove que ha passat gairebé tota la seva vida somiant debutar al Camp Nou vestit de blaugrana. Però ara que per fi debutarà, ho farà com a futbolista de l’equip rival. I cedit pel Reial Madrid.