L'escriptor Sergi Pàmies (París, 1960) ha publicat Tres novel·les analògiques (Quaderns Crema), un nou volum que aplega les obres La primera pedra, L'instint i Sentimental, i que també conté un pròleg inèdit. En aquest pròleg, l'autor explica la seva predilecció pels contes, els quals ha pogut encabir de forma més natural a la seva vida, amb diferents títols publicats al llarg dels anys. "La novel·la és monògama i el conte polígam", ha assegurat en una trobada amb diferents mitjans que recull l'ACN, i ha afegit que una novel·la requereix més temps i dedicació. Pàmies també ha reconegut que el llibre ha estat per a ell un exercici "de memòria" en què s'ha reconegut més amb "l'escriptor" que no pas amb la "persona" de llavors.

Any a any, Sergi Pàmies (París, 1960), lector, escriptor i cronista, ha descrit i protagonitzat gairebé quatre dècades de Sant Jordi. Té tota l’autoritat moral i intel·lectual per analitzar, en aquesta conversa, com ha evolucionat el Dia del Llibre fins a convertir-se en el que, segons ell, és ara: “Un pessebre vivent gegant”. Aquest dimarts tornarà a ser un dels autors més sol·licitats, amb el seu últim llibre de contes, el celebrat A les dues seran les tres, però ell pateix per la pluja i, sobretot, per les peces del pessebre que, disposades a signar, no signaran cap llibre.

Any a any, Sergi Pàmies (París, 1960), lector, escriptor i cronista, ha descrit i protagonitzat gairebé quatre dècades de Sant Jordi. Té tota l’autoritat moral i intel·lectual per analitzar, en aquesta conversa, com ha evolucionat el Dia del Llibre fins a convertir-se en el que, segons ell, és ara: “Un pessebre vivent gegant”. Aquest dimarts tornarà a ser un dels autors més sol·licitats, amb el seu últim llibre de contes, el celebrat A les dues seran les tres, però ell pateix per la pluja i, sobretot, per les peces del pessebre que, disposades a signar, no signaran cap llibre.

Sota l’aparença d’un recull de contes autobiogràfics, l’escriptor i periodista Sergi Pàmies (París, 1960) ens torna a aixecar la camisa amb A les dues seran les tres (Quaderns Crema). Emocions que no passen pel sentimentalisme xaró, tendresa que recorre a la ironia per no caure en melodrama, narració eloqüent sobre uns fets reals que, passats pel seu sedàs literari inconfusible, esdevenen la més gran de les ficcions.

L'esperat retorn de Sergi Pàmies (París, 1960), A les dues seran les tres (Quaderns Crema), cinc anys després de L'art de portar gavardina, és un llibre de relats que experimenta amb els límits del temps i dels gèneres literaris.

Setembre ja és (gairebé) aquí i el sector editorial ha engegat la maquinària per compensar les depressions postvacacionals amb bones lectures de tardor. Les novetats editorials de la temporada curullen els catàlegs de llibres per a tots els gustos, molts dels quals es presentaran a la Setmana del Llibre en Català, que se celebrarà del 8 al 17 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona. Un any més, hi ha espai per a novel·les d’autors amb una trajectòria consolidada com Sergi Pàmies i Sílvia Soler i per a debuts esperats com la memoir de Laura Calçada. També per a un volum de memòries de Raimon.

Fa 25 anys l'escriptor Sergi Pàmies (París, 1960) va dinamitar el debat sobre la inexistència d'una gran novel·la barcelonina publicant un llibre de contes que va batejar, justament, amb el títol de La gran novel·la sobre Barcelona. "Cada cert temps apareixia algun pròcer lamentant-se d'aquesta absència. El meu sabotatge ha funcionat, perquè sempre que, des de llavors, s'ha buscat aquesta gran novel·la se cita allò que vaig fer jo", diu ara Pàmies, amb el volum reeditat a Quaderns Crema: conté un pròleg minuciós de Jordi Puntí i un epíleg de l'autor.

“El catàleg d’Anagrama és una barreja increïble d’idees, filosofies, estils, codis morals i apostes estètiques”, explicava ahir Sergi Pàmies, més de tres dècades després de publicar la traducció castellana del seu primer llibre, T’hauria de caure la cara de vergonya, i de començar un llarguíssim i fructífer vincle amb l’editorial barcelonina com a autor, traductor i presentador. Era el 1987, dos anys abans que l’escriptor conegués, justament en una festa convocada per Jorge Herralde, la seva futura dona i mare dels seus fills. Ahir havien tornat a quedar per anar-hi plegats, temps després de separar-se, procés que Pàmies ha explicat a L’art de portar gavardina.

“El camí continua sent lent i costerut”, advertia el pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler, en referència a la situació política actual, a l’auditori de l’Espai Endesa, durant la cerimònia d’entrega dels premis Serra d’Or, cita cultural que es repeteix cada any des del 1967. “Les negres nuvolades que cobreixen la nostra llengua, la nostra cultura i els mitjans que les difonen encara no s’han esvaït”, va afegir. Des de fa uns anys, la gala dels Serra d’Or es converteix en un acte de resistència -similar a la Nit de Santa Llúcia, convocada per Òmnium Cultural-: per sort, el pessimisme en relació al context té com a contrapès la qualitat del palmarès, sovint alta.

El periodista, després d’unes setmanes fora de Barcelona, torna a la ciutat i es troba que aquest any, a part de preguntar-li que com han anat les vacances, també li demanen si ja s’ha llegit el llibre de Sergi Pàmies. “Fes-ho”, li diuen amb el mateix entusiasme imperatiu amb què el periodista pensava que ara ja només es recomanaven les sèries.

Sergi Pàmies tornarà a publicar nou llibre per Sant Jordi, tres anys després de 'Cançons d'amor i de pluja' (2013). El nou títol serà 'Confessions d’un culer defectuós', un llibre sobre les passions i els sentiments que envolten el futbol… i més concretament, el Barça. El publicarà a Empúries i Destino, totes dues del Grup Planeta, i no pas als seus segells habituals, en els quals seguirà publicant, Quaderns Crema i Anagrama.

Aquest dimecres s’han entregat els guardons corresponents a la 10a edició dels Premis Internacionals de Periodisme Vázquez Montalbán al Col·legi de Periodistes de Catalunya, que han premiat Sergi Pàmies en categoria de periodisme esportiu. En rebre el guardó, l'escriptor i periodista ha admès estar "agraït". "La llista de predecessors intimida molt". Sobre Vázquez Montalbán, Pàmies ha dit que sent "admiració i respecte per la seva figura, va deixar un buit enorme". "Si existeixen models futbolístics innegociables, Montalbán representa un model de raonament també innegociable”, ha afegit.

El Barça ha fet públic el guanyador del premi Internacional de periodisme Vázquez Montalbán en la seva categoria de periodisme esportiu, amb la presència del president del club Sandro Rosell, el president de la Fundació del club Josep Cortada i membres del jurat. El guanyador de la desena edició ha estat Sergi Pàmies.

El 2011 es van traduir 127 obres catalanes (dues més que l'any anterior) a altres llengües, entre les quals pren força l'anglès. D'aquestes 127, 84 han tingut el suport de l'Institut Ramon Llull. L'autor més traduït de l'any és Sergi Pàmies, seguit per Jaume Cabré, Quim Monzó i Albert Sánchez Piñol, entre altres. Pel que fa a les subvencions donades el 2011, destaquen els grans èxits de crítiques i vendes, com és el cas de 'Maletes perdudes', de Jordi Puntí (quatre traduccions fetes i onze en curs), i 'Jo confesso', de Jaume Cabré (dues traduccions i cinc en curs). "Estem satisfets, objectivament perquè les dades són satisfactòries i subjectivament pel moment", ha dit Vicenç Villatoro, director de l'IRL.