Fa gairebé quinze anys que Teju Cole (Kalamazoo, Michigan, 1975) va publicar Ciutat oberta –en català a Quaderns Crema, traduïda per Xavier Pàmies–, una novel·la introspectiva i subtil protagonitzada per un noi que es passeja per la Nova York contemporània i la descriu amb una prosa exquisida i alhora crítica amb els rastres de racisme i colonialisme que encara s'hi poden trobar. Cole, que des del 2018 ha canviat Brooklyn per Boston i és professor a la Universitat Harvard, ha visitat Barcelona per presentar un nou llibre, Papel negro (Acantilado, 2025; traducció al castellà de Miguel Temprano García). El recull d'assajos planteja un recorregut intel·ligent i erudit per alguns dels seus múltiples interessos culturals: dedica pàgines inspirades a il·luminar la pintura de Caravaggio o a reivindicar les ombres presents als quadres de Kerry James Marshall; recorda la seva afició juvenil pels animals a partir de la pregunta de si les panteres negres existeixen o són una invenció; homenatja una de les seves àvies; recorda Edward Said, autor d'Orientalisme i defensor de la causa palestina; explica també com des de l'arribada als Estats Units des de Nigèria, amb gairebé 18 anys, va començar a ser definit com a "africà".

La nova seu de l'Editorial Acantilado transmet la sofisticació del seu catàleg, en què conviuen el bo i millor de la literatura europea –de Montaigne a Stefan Zweig, Adam Zagajewski i Natalia Ginzburg– amb noves veus com les de Charlotte Van den Broeck, Afonso Reis Cabral i Helen Oyeyemi. Dirigida des de fa una dècada per Sandra Ollo (Pamplona, 1977), Acantilado acaba de ser reconeguda amb el Premio Nacional a la millor tasca editorial per "l'excel·lència" del seu projecte, que va fundar i liderar Jaume Vallcorba (Tarragona, 1949 - Barcelona, 2014) el 1999.

Aquesta història comença a la piscina municipal de la petita ciutat belga de Turnhout fa menys de dues dècades. Des que es va inaugurar el 2005, l'equipament mai no va obrir més de tres mesos seguits per culpa de múltiples i peculiars incidències, com ara avaries elèctriques, la contaminació de l'aigua i fins i tot l'enfonsament de la sala de màquines en el terreny pantanós on s'aixecava l'edifici. La primera vegada que Charlotte Van den Broeck, autora de Saltos mortales (Acantilado, 2024; trad. de Gonzalo Fernández Gómez), va visitar la piscina de Turnhout tenia 14 anys: "Ho recordo perquè abans mai no havia anat a un lloc sense la supervisió dels meus pares", fa memòria. Era el 2006, i l'adolescent que era llavors no trigaria a sentir-se atreta pels problemes constants del recinte. "Créixer en un lloc on la piscina estava gairebé sempre tancada era un pal. Les piscines són un lloc singular perquè es troben en un punt intermedi entre el que és públic i el que és privat –continua–. Si hi vas quan ets adolescent, és un dels primers espais en què t'adones que el teu cos està canviant per com t'observen alguns dels usuaris. Passes de ser una nena invisible a una dona visible".

"Del veritable adversari et ve un coratge sense límits", va deixar escrit Franz Kafka (Praga, 1883-Kierling, 1924) en un dels Aforismes de Zürau (Arcàdia, 2005), durant l'estada de l'escriptor txec entre el 1917 i 1918 en un sanatori per mirar de frenar la tuberculosi que acabaria amb la seva vida el 3 de juny del 1924. Kafka va morir un mes abans de fer 41 anys sent poca cosa més que un autor apreciat i prometedor, sense haver publicat ni una desena part de tots els textos que, de llavors ençà, han anat veient la llum i l'han acabat convertint en un dels clàssics més enigmàtics del segle XX.

"El que és absent és molt present a les nostres vides", assegura l'alemanya Judith Schalansky (Greifswald, 1980), que a Inventari de coses perdudes (Més Llibres / Acantilado) s'endinsa en la història d'una dotzena de desaparicions, recents o no, amb l'objectiu de reivindicar-ne la importància: hi ha des de la romana Vil·la Sacchetti fins als poemes de Safo –dels quals n'han sobreviscut només alguns fragments–, una pel·lícula perduda de Friedrich W. Murnau i el pelut tigre del Caspi. "Soc d'aquelles persones que es poden considerar melancòliques: el que ja no hi és m'atreu més que el que existeix –continua–. Quan una cosa desapareix va a parar a un lloc de la nostra ment entre la realitat i la llegenda".

No és cap secret que l'obra de Georges Simenon és una de les més prolífiques i populars del segle XX. Entre les seves xifres hi ha la venda de més de 550 milions d'exemplars –en 55 llengües– de les seves 193 novel·les, de les quals n'hi ha 72 de protagonitzades pel cèlebre comissari Maigret.

El poeta polonès Adam Zagajewski (Lvov, Ucraïna 1945) ha estat guardonat amb el premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2017. Zagajewski s'ha imposat a altres candidats que també optaven al guardó, com Joan Margarit, Juan Mayorga, Javier Marías i Emmanuel Carrère, entre altres.

Amb en Jaume Vallcorba feia molts anys que ens coneixíem, de quan ell participava al taller de disseny i serigrafia Aiguadevidre i havia editat els llibres Onades i Estels i Parking de les feres. Després ens vam trobar gràcies a les primeres escaramusses sota el segell d’Antoni Bosch, editor, i als inicis -divertidíssims- de la revista Quaderns Crema, inaugurada sense saber si tindria cap continuïtat (en va tenir gràcies a l’editorial del mateix nom).

L'edició independent catalana acaba de perdre un dels seus noms més importants, Jaume Vallcorba i Plana (Tarragona, 1949 - Barcelona, 2014), mort aquest dissabte a causa d'un tumor cerebral. El fundador de Quaderns Crema i Acantilado ha estat un dels referents indiscutibles de les últimes quatre dècades gràcies a la construcció d'un catàleg selecte, exigent i extens.

Fernando Pessoa continua sent un pou de sorpreses. L'obra del creador continua creixent dècades després de la seva mort l'any 1935. Després de la publicació dels poemes dels heterònims Álvaro de Campos, Ricardo Reis i Alberto Caeiro i d''El llibre del desassossec', de Bernardo Soares, aquest setembre Acantilado donarà a conèixer una nova cara de l'escriptor portuguès, la del novel·lista negre que va emprendre diversos projectes protagonitzats pel detectiu Abílio Quaresma.

Rebecca, de Daphne du Maurier, arrencava amb les hipnòtiques paraules de la senyora De Winter: "Ahir vaig somiar que tornava a Manderley". Set dècades després de la novel·la -que Hitchcock va ajudar a popularitzar gràcies a l'adaptació cinematogràfica homònima-, Helen Oyeyemi comença El señor Fox (Acantilado) amb una altra visita pertorbadora, la de Mary Foxe, l'última persona que l'escriptor Saint John Fox "esperava veure". "Quan vaig llegir Rebecca vaig adonar-me que era una versió del conte Barbablava , en què un aristòcrata es dedica a matar les seves dones i les amaga en una habitació del castell on viu, fins que l'última descobreix què els ha passat a totes les seves predecessores. La barreja entre seriositat i frivolitat m'encantava", explica Oyeyemi amb un fil de veu. La prosa altament imaginativa i desfermada de les seves novel·les contrasta amb la timidesa que la fa somriure i fixar la vista en una de les parets de l'habitació. "Els contes de fades són refets i versionats al llarg dels anys. La història de Barbablava ha estat represa per Maurier, però també per Charlotte Brontë i Angela Carter, entre d'altres", resumeix.

El proper dimecres 13 de març, la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB acollirà el lliurament dels premis Mots Passants de traducció del francès al català i al castellà, que arriben a la cinquena edició. L'acte tindrà lloc a les 12 h a l'auditori de la Facultat. Els guanyadors d'enguany són: en la modalitat francès-castellà, Gabriel Hormaechea per la traducció de 'Gargantúa y Pantagruel (Los cinco libros)', de François Rabelais, publicada per Acantilado, i, en la modalitat francès-català, Joaquim Sala-Sanahuja per la traducció de 'Locus Solus', de Raymond Roussel, publicada per Lleonard Muntaner.

Georges Simenon és un dels escriptors en llengua francesa més venuts del segle XX –més de 550 milions d'exemplars– i un dels grans valors de la novel·la negra. Creador del comissari Maigret, però també d'un nombre impressionant de novel·les d'una profunditat psicològica significativa, el valor de l'autor belga és reivindicat per Quaderns Crema i Acantilado, que comencen a recuperar la seva obra amb novel·les com 'El gat' i 'Pietr, el Letón'. Aquest dissabte, l'Ara Llegim entrevista el fill de l'escriptor belga, John Simenon, i l'editor de Quaderns Crema i Acantilado, Jaume Vallcorba.