Aquest mes de maig Ingrid Guardiola (Girona, 1980) tancarà la seva etapa com a directora del Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona. Ho farà després de quatre anys molt intensos i profitosos, en què ha tirat endavant un munt d'exposicions i activitats sobre diferents temes candents de la societat contemporània, sempre exposant peces interessants i amb una línia discursiva molt crítica i potent. Malgrat els resultats inequívocament positius, Guardiola ha decidit no optar a la renovació: esgotada per la burocràcia, els tràmits i la paperassa ingent amb la qual ha de lidiar dia a dia, prefereix apartar-se, almenys durant un temps, de la gestió al capdavant d'una institució pública d'aquesta envergadura. Els seus últims mesos com a directora del museu d'art contemporani gironí coincideixen amb la publicació del seu segon assaig, La servitud dels protocols (Arcàdia), en què reflexiona, amb contundència però sense fatalisme, sobre com el sistema de regles, convencions, pautes i algoritmes determina la nostra conducta i la percepció. El llibre, partint d'un ventall amplíssim de referents filosòfics i sociològics com Foucault, Deleuze, Marcuse, Kracauer o Shoshana Zuboff, atén de manera molt lúcida a l'ecosistema de protocols diaris i concrets que, en l'era de les xarxes socials, la informàtica i la tecnologia, ens afecten i dominen.

Acabem d’entrar en un període de cinc anys al final del qual tindrem dos museus expandits, MNAC i MACBA, i un de nova planta a Barcelona. Voldria elaborar sobre el fet consolidat que el museu d'art modern o contemporani hagi deixat de ser únicament una capsa receptora de sediment històric que estudia, preserva, explica i mostra l'art a final de trajecte –tradicionalment arribaves al museu quan ja havies passat per tots els filtres previs, no al revés– per transformar-se de mica en mica a partir de la primera meitat de la dècada dels setanta del segle passat en un productor actiu d'art encara sense testar que ha fet que els artistes, no tots, però una part molt significativa, vagin abans que res al museu a treballar, a “fabricar” allò que exposen. Això implica d'alguna manera que l'espai del museu sigui, de facto, l'estudi d'aquests artistes abans de transformar-se en el seu espai d'exhibició. És el que caracteritza l'art basat en producció tal com s'ha entès des de sempre a les arts escèniques, al cinema o, fins i tot, a les arts musicals. De quina manera va passar tot això fa gairebé mig segle és una història fascinant que encara està increïblement per escriure i representa el canvi més radical que s'ha produït dins del museu d'art des que va emergir la seva versió moderna al segle XVIII. El que comentaré en aquest article són les conseqüències i les mancances que aquesta situació ara ja implícitament acceptada ha generat, però sense ser abordades ni debatudes, sorprenentment, d'una manera tècnicament seriosa.

L’any 1994 es va estrenar Art, de Yasmina Reza, en un teatre dels Camps Elisis de París. L’obra va tenir un èxit fulgurant i va començar a córrer pel món. Traduïda a 35 idiomes, és la peça de teatre francès contemporani més representada en els darrers trenta anys. Jo l’he vist dues vegades, al Tívoli de Barcelona (en català, amb Josep Maria Flotats, Josep Maria Pou i Carlos Hipólito, i en castellà, amb Ricardo Darín, Germán Palacios i Oscar Martínez). 

Ana Laura Aláez (Bilbao, 1964) es va instal·lar a Mallorca fa 13 anys i les vivències ofereixen fruits artístics sorgits de la terra d'acolliment. "Al principi em va resultar difícil perquè sempre havia residit a grans ciutats, però al cap de dos anys vaig començar a trobar-m'hi molt bé. Em permet alimentar la sensació que estic en un territori que no és el del meu lloc d'origen, però on tinc la llibertat de desenvolupar una mirada externa", explica enfront de les cinc peces (quatre escultures i una fotografia) de Som Palau / Som Estable, l'exposició que inaugura el dijous 25 d'abril a les 19 hores a Es Baluard Museu.

La decisió de l’artista Alicia Framis de casar-se amb un holograma creat a partir de la intel·ligència artificial ha suscitat moltes burles. No té gaire sentit, però, entrar a valorar aquest projecte des d’una perspectiva que esquivi la transgressió i la voluntat d’exploració artística que li és inherent. És evident que, deixant de banda els mecanismes de provocació i les excentricitats que sovint són inseparables del món de l’art, Framis cerca reflexionar sobre unes qüestions que transcendeixen l’anècdota individual per repensar conceptes com la companyia, la connexió intel·lectual i emocional, la parella.

Catorze galeries obriran les portes a la ciutadania en una de les cites més important de l'any a Palma: la Nit de l'Art, que s'ha presentat aquest dimarts a la galeria CCA Andratx. Serà dissabte 23 de setembre quan es farà l'esdeveniment, que des de fa gairebé tres dècades marca el començament de la temporada artística balear i que enguany acull una vintena d'exposicions. A més, durant tota la setmana l'associació Art Palma Contemporani organitza diverses activitats. L'horari d'obertura de totes les galeries implicades serà de 18 a 23 hores, encara que cal tenir en compte que tenen la seva pròpia programació oberta a tots els públics. 

L'artista mallorquí Ian Waelder, resident a Frankfurt des del 2017, ha inaugurat aquest cap de setmana (el 24 de juny) la seva primera mostra individual a Itàlia, amb el títol Mezzo staccato (romantic gestures). L'exposició s'ubica a la galeria Rolando Anselmi i es va inaugurar simultàniament amb l'artista mexicà Moris (Israel Meza Moreno).

Té un ca i és “el seu tresor”. Cada matí, a les 8 h, queda amb el seu germà per fer un cafè. És col·leccionista d’art contemporani i amant de la gastronomia. Alterna la política amb el càrrec de CEO a l’estudi d’arquitectura que té amb la seva dona, especialitzat en establiments turístics. Darrere del líder del Partit Popular de Palma i nou batle de Ciutat, Jaime Martínez, hi ha un pare i un germà, però també un arquitecte expert en hotels, un membre del Rotary Club de Mallorca i un amic que amenitza la sobretaula a qualsevol restaurant que acaba d’obrir. Persones que coneixen Martínez de prop el descriuen, sobretot, com “una persona que sap escoltar” i subratllen que això serà clau en el seu nou paper com a batle. 

Fins a 26 exposicions amb més de 40 artistes de diverses nacionalitats, generacions i llenguatges. Torna l'Art Palma Brunch aquest 25 de març amb un programa que s'expandeix un dia més (serà fins dia 26, diumenge) per arribar fins a Andratx i Pollença. En l'edició de la majoria d'edat d'aquesta cita, organitzada per l'associació de galeries d’Art Palma Contemporani, hi participen 13 galeries i altres espais.

Mediterranean Souvenir: Ofrenes és l'obra seleccionada per l'Institut d'Estudis Baleàrics per representar les Balears a la fira d'art contemporani ARCO. És de Julià Panadès, l'artista que ha guanyat la convocatòria oberta de l'IEB; Àngels Miralda n'és la comissària. El projecte inclou performança, escultura i fotografia. La institució tindrà un estand propi, situat a la secció ARCO Espacios Culturales. La Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura, a través de l'IEB, participa en ARCOMadrid amb un estand institucional per promoure i donar visibilitat a la creació artística de l'àmbit de les arts visuals de les Illes Balears. La fira es fa del 22 al 26 de febrer a IFEMA Feria de Madrid.

L'Atles català del cartògraf mallorquí Cresques Abraham és el punt de partida que ha utilitzat Agustín Pérez Rubio per redefinir la col·lecció del museu amb l'objectiu de combatre el passat colonial i eurocentrista. Sense Rumb. Confrontar la Imago Mundi aplega obra pròpia de la col·lecció i peces provinents de fons particulars, que, en paraules del comissari, té per objectiu "interpel·lar la nostra manera de mirar, narrar i representar, partint de com els geògrafs medievals varen plasmar el món conegut aleshores".

El Casal Solleric acollirà una mostra col·lectiva amb les obres finalistes al premi Ciutat de Palma Antoni Gelabert d’Arts Visuals 2022, segons ha informat l'Ajuntament en un comunicat. Els artistes seleccionats han estat Toni Amengual (Mallorca), Taxio Ardanaz (Pamplona), Alán Carrasco (Burgos), Patricia Gómez i M. Jesús González (València), Marla Jacarilla (Alcoi), Fermín Jiménez Landa (Pamplona), Gala Knörr (Vitòria), Mireia Sallarès (Barcelona), Paloma Polo (Madrid) i Alberto Rodríguez (l'Havana).

Els museus es replantegen el seu paper a la societat del futur. La 54a edició de la conferència anual del Comitè Internacional de Museus i Col·leccions d'Art Modern (CIMAM) s'ha inaugurat aquest divendres a Es Baluard, a Palma, amb l'assistència de més d'un centenar d'experts i curadors de tot el món.

A Teresa Margolles li agrada el treball de camp i, sobretot, escoltar. Després d'inaugurar, l'any 2020, l'exposició La piedra a Es Baluard, l'artista mexicana va decidir allargar la seva estada a l'illa per conèixer-la. Interessada des de fa anys per la vida urbana i les fronteres que no es perceben a primera vista -arquitectòniques, socials, de classe...- va decidir passar temps observant les dinàmiques de tres barris de Palma: Son Gotleu, Verge de Lluc i Corea. I va néixer Not Today, l'exposició que s'ha inaugurat aquest dimecres al Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears.

Es Baluard Museu d'Art Contemporani de Palma presenta dues exposicions individuals. Els protagonistes són el peruà Jorge Eduardo Eielson (1924-2006) i la gabellina Antònia del Río (1983). S'inauguraran aquest dijous, 27 d’octubre, a les 19 hores. La directora del museu, Imma Prieto, s'ha encarregat de comissariar la d'Eielson; Pilar Rubí, la de Del Río.

Amarats de l'experiència professional que han adquirit amb els seus anys de trajectòria fora de les Illes Balears, l'assessora d'art Rosario Nadal, el comissari i exdirector del Macba Bartomeu Marí i l'advocada mallorquina d'adopció Blanca Cortés tornen a casa amb un nou projecte sora el braç: la Fundació ALTTRA. Una iniciativa privada que pretén aportar una nova mirada al món de l'art contemporani i sumar-se a la xarxa d'espais i artistes que ja formen part de l'engranatge artístic illenc. "És una plataforma que apostarà per la producció d'obra nova i per assumir reptes diferents", ha dit Nadal a la presentació del projecte. Teresa Margolles, Cildo Meireles, Cristina Iglesias, Miralda, Núria Marquès, Yto Barrada, Ana Laura Aláez i Luz María Bedoya són alguns dels artistes que ja estan treballant de la mà de la Fundació.

Les autoritats sèrbies van actuar de manera terrible quan van tenir el control de Kosovo a finals dels anys 80: pel que fa a l’educació, van acabar amb l’ensenyament en albanès amb mesures com l’acomiadament generalitzat dels professors albanesos i el tancament d'escoles. Un dels episodis més cruents d’aquesta persecució es va produir el març del 1990 quan van ser enverinats entre 4.000 i 8.000 estudiants i professors arreu de Kosovo. Aquells fets van provocar una onada de mobilitzacions col·lectives. Una icona en són les ruïnes de l’escola Hertica, una de les 400 que es van crear en domicilis privats de la capital de Kosovo, Pristina, per poder fer classe en albanès, encara que fos clandestinament. Fins al 30 d’octubre, aquesta escola obre les portes al públic com un dels vint-i-cinc espais de la 14a edició de Manifesta, la biennal itinerant que se celebrarà a Barcelona el 2024.

"Cada dia, quan t’hi poses, comences per fer coses que no has fet abans i, curiosament, acabes fent una obra que s’assembla molt a tu mateix”. El pintor alemany Erwin Bechtold ha mort aquest divendres als 97 anys a Eivissa, on residia des del 1958. I sí, Bechtold, “curiosament”, s’assemblava força a la seva obra: va ser un home elegant, els seus gestos eren grossos, de vegades continguts i altres més lliures. Auster, era molt auster amb els colors. I així era també la seva pintura abstracta, que va practicar fins als darrers temps de la seva vida: “No puc deixar de fer feina”, deia quan va presentar, el mes de febrer del 2017, una exposició a la galeria Altair de Palma.