Continua la tradició. El Festival de Pollença, enguany més orquestral que mai, ha incorporat de bell nou la presència en la seva programació de l’Orquestra Simfònica Illes Balears. És el colofó d’or a la sempre densa temporada, com un merescut regal de prestigi. L’ocasió va gaudir de la direcció de Patrick Hahn i del violoncel·lista Alban Gerhardt com a solista interpretant el Concert per a violoncel en mi menor op. 85 d’Edward Elgar. Una obra de maduresa, la seva darrera peça orquestral, com un testament, el d’un home major i malalt que esbrina el final de la seva existència i vol explicar el seu estat amb aquest intens i dolorós gemec. Ni un brot d’entusiasme des del lament inicial de l’instrument solista, que no fa altra cosa que presagiar i confirmar tot el que vindrà a continuació, quan les violes l’acompanyen en aquest primer, ombrívol i profund passeig. Un adagio moderato. Alban Gerhardt, gran protagonista, va aconseguir fer sorgir del seu instrument la immensa riquesa melòdica que atresora la composició, amb una lectura molt introspectiva que, d’alguna manera, aportava fidelitat a l’esperit de l’original. Patrick Hahn, el jove director austríac, d’una banda, i la Simfònica, de l’altra, oferien la imprescindible ponderació i circumspecció per aconseguir l’idoni equilibri d’una partitura que concentra bellesa i tristesa a parts iguals. Amb un Preludi de Johann Sebastian Bach, Alban Gerhardt va fer com si acabàs la seva intervenció.

La música sempre ha estat present en la seva vida. Té formació clàssica, va cantar en diferents cors quan era petit i també tocà en alguna orquestra. Al llarg dels anys ha passat per diversos grups i abans de Paco Pecado havia arrencat un projecte en anglès “molt menys identitari”, diu, i que pertanyia a una altra etapa artística. Javier Morales (Barcelona, 1993), l’home que hi ha darrere el projecte, considera que Paco Pecado és el seu “primer projecte plenament personal i en solitari”. Així, el març del 2025 va publicar Entre bodegas y ferias, un disc d’onze cançons que presentarà a Mallorca dia 7 d’agost a Consolació, Sant Joan, en el marc del festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària. Serà un vespre de doble concert, perquè també sonarà Gregotechno, projecte que mescla cant gregorià amb música electrònica contemporània. Una nit titulada Ad peccatum.

La voluntat inicial d'aquest projecte era “fer accessible” un repertori que havia colpit profundament Marc Vilajuana. Fa aproximadament deu anys va descobrir el cant gregorià i va quedar fascinat per aquest univers sonor. “Més enllà del vessant espiritual, és el fonament de la música occidental. És amb el cant gregorià que comença l'escriptura musical a Occident, ja que fins aleshores la música s'havia transmès oralment”, apunta.

“Crec que puc ser la veu de la meva generació… O almenys una veu d’una generació” és la frase més icònica del personatge de Hannah Horvath a Girls, la sèrie escrita i protagonitzada per Lena Dunham i que ja és un dels millors relats generacionals de principis del segle XXI. En el cas de Mallorca, en plena dècada dels 2020, tot un cor d’artistes joves posen veu a la seva generació. Anna Picornell, Miquel Mas, Lluïsa Febrer, Josep Alorda i Mariona Jaume en són cinc. Amb la música, el teatre, el dibuix, el cinema i la dansa, respectivament, capturen el seu Zeitgeist (l’esperit d’una època, en alemany). El moment que els ha tocat viure –com a Hannah– els atorga aquesta dosi justa d’entusiasme, marcada per un realisme que no arriba a ser pessimista, i una necessitat de definir-se marcada per les xarxes socials.

Xanguito acaba d'editar Batecs, un nou EP de cinc cançons amb què el grup obre una etapa més arriscada, íntima i madura dins la seva trajectòria. Després de gairebé una dècada damunt els escenaris, la formació mallorquina reafirma la seva identitat amb un treball que posa el focus en la intensitat i la cura de cada detall.

Tomeu Penya, de 77 anys, se sincera per a l’ARA Balears: “Vull que quedi ben clar el meu actual estat d’ànim. Estic molt trist. De jove mai m’hauria imaginat que el futur de Mallorca seria com el d’ara, una illa plena de ciment i turistes, amb carreteres saturades i amb residents que no poden accedir a un habitatge. Per als concerts d’aquest estiu m’estic plantejant tornar a cantar ‘Trenc’, que fa quatre dècades vaig dedicar a l’emblemàtica platja de Campos que ara, per desgràcia, està de nou amenaçada”. ‘Trenc’ va ser el debut del cantant country de Vilafranca com a activista ecologista a 35 anys. És una de les cançons més destacades del seu tercer disc Coverbos (1984).

Entre sentiments contradictoris va transcórrer aquest dijous la primera jornada del MoboFest 2026. D’alegria per poder gaudir d’una nova edició del festival musical més populós del Pla de Mallorca i de certa tristesa pel que encara no ha passat i ja desperta la nostàlgia: la darrera edició després d’una dècada d’activitat continuada i la incertesa sobre si hi haurà o no cap relleu a l’alçada.

L'històric baixista d'Antònia Font, Joan Roca, ha mort aquest dimecres de matinada a 53 anys, després d'una llarga malaltia. La seva desaparició suposa una gran pèrdua per a la música en català, després d'una trajectòria estretament lligada a una de les bandes més influents i estimades de les darreres dècades. Roca començà a formar part del grup, pràcticament, en els seus inicis i va participar en l'evolució de la formació fins a convertir-lo en un fenomen musical, amb discos i cançons que han marcat diverses generacions, entre ells Alegria i Taxi.

Celebrar l’amistat és el que ha fet aquests 10 anys el Mobofest, des del 2017, quan va esclatar de vida en una primera edició al puig de Consolació, a Sant Joan. Hi retorna enguany, del 23 al 25 de juliol, per fer el darrer ball i cloure un cicle de vida amb un número ben rodó: una dècada.

Després d’explorar el repertori tradicional des d’una mirada contemporània als seus primers treballs, Tarta Relena se submergí en el pensament tràgic, els oracles i la relació de la humanitat amb la incertesa del futur per escriure i fer sonar És pregunta (2024), un disc produït íntegrament pel duet que formen Helena Ros i Marta Torrella. Amb la màxima ‘menys és més’ per bandera, Tarta Relena ofereix un conjunt de cançons que narren la impermanència i en converteixen el directe en un ritual. Les veus en són l’instrument protagonista, i les diferents llengües en què canten aporten diferents “cosmovisions” al disc. El presentaran dia 31 de juliol al jardí de la Casa Llorenç Villalonga de Binissalem en el marc del festival La Lluna en Vers. N’hem parlat amb una d’elles, Marta Torrella.

Arnau Galmés, al baix; Roger Moragues, a la guitarra; Joel Moragues, a la bateria, i Ari Santos, a la veu. Són Espurna, la banda que acaba de guanyar el premi Ciutat de Manacor de la Cançó. Un guardó que reforça la feina que han fet durant el darrer any i mig i l’EP de tres cançons que acaben de publicar a Spotify. Hi parlam una estona per saber-ne els plans immediats.

Fa més de tres dècades que és una de les contrabaixistes i compositores de referència del jazz estatal i internacional. Ha liderat projectes propis, ha compartit escenari amb alguns dels grans noms del gènere i aquest dissabte presenta al Port d'Andratx (Studio Weil) Cerebro en equipo. Neurociencia para el desempeño y la motivación en Música (y otras Artes), un llibre que uneix la seva experiència artística amb anys d'investigació sobre el cervell, la creativitat i la motivació. En aquesta entrevista reflexiona sobre el jazz, la indústria musical, el paper de les dones i la necessitat d'entendre la música com una eina de comunicació.

L'Orquestra Simfònica Illes Balears (OSIB) ha presentat la temporada d'abonament 2026-2027 amb un total d'11 concerts a l'Auditori de Palma, del 8 d'octubre al 6 de maig, tots a les 20.00 h, en què participaran intèrprets i directors internacionals destacats. En un comunicat publicat aquest dijous, el Govern ha detallat que és una proposta artística de màxima excel·lència que reunirà a Palma alguns dels intèrprets i directors més destacats del panorama internacional.

El Festival Mallorca Jazz sa Pobla arriba a la seva 32a. edició consolidat com una de les cites jazzístiques més importants de les Illes Balears. Del 28 de juliol al 20 d'agost, sa Pobla tornarà a convertir-se en punt de trobada per a artistes, creadors i aficionats amb una programació que combina grans noms internacionals, talent emergent, activitats formatives i compromís social.

Record la pressió exacta que havia de fer sobre el botó de la guantera del cotxe de ma mare perquè s’obrís. També la forma ampla i rodona, i el tacte suau del plàstic quan l’accionava, fent un clic tou, amortit, gairebé esponjós. M’agradava la sensació gustosa d’aquell botó i el poder que em donava. Era l’època en què teníem el Peugeot 206 de color negre. És a dir, que era principis dels 2000 i jo, l’única copilot de la nostra nau.

El món que habitam i què podem fer per millorar-lo, el respecte i l’arrelament per la llengua i la cultura, l’honestedat i sensibilitat a l’hora d’escriure, composar i cantar, la poesia i els referents propers com Ovidi Montllor i la dignitat col·lectiva i la llibertat són els principals eixos sobre els quals viu i creix el projecte musical d’Andreu Valor (Cocentaina, 1978). És un dels cantautors més coneguts de l’escena valenciana recent, encara que digui que la seva és una “proposta minoritària”. Ha publicat 12 discs des del 2007; el darrer, Els camins que elegim, que presentarà a Mallorca divendres, 3 de juliol, dins la programació del festival La Lluna en Vers. Seran amb ell els seus companys de viatge, músics i productors dels darrers anys, Blai A. Vañó́ i Héctor Tirado.

La nova edició d'Incajazz convertirà la capital del Raiguer en un punt de trobada per als amants del jazz durant els quatre diumenges del mes de juliol. El certamen torna amb una programació de gran qualitat artística que combina talent mallorquí, projecció internacional i propostes innovadores, fet que el consolida com una de les cites musicals de referència de l'estiu a Mallorca. Els concerts tindran lloc cada diumenge a les 21.00 h i oferiran un recorregut per diferents llenguatges del jazz, des de les noves tendències experimentals fins al diàleg amb la música tradicional, tot passant per la presència d'alguns dels noms més destacats de l'escena internacional.

Va ser a principis d’any, dia 24 de gener, quan Ferran Palau va treure el disc Aniversari feliç. Un àlbum de deu cançons i amb una part visual plena de boira i un protagonista: el fantasma. El músic explica que la boira representa la “idea d’estar al cel, als núvols”, i el fantasma és una metàfora del fet d’anar-se llevant capes: la roba, la pell, fins que només queda l’ànima o l’esperit. “Necessitava renunciar a certs clixés que s’associaven amb mi i amb la meva música”, diu. Així, ha llevat la bateria, proposant una experiència d’escolta que duu l’oient a un no-lloc, un espai eteri, lleuger. Presentarà Aniversari feliç a Mallorca dia 27 de juny, al jardí de la Casa Llorenç Villalonga, en el marc del festival La Lluna en Vers. N’hem parlat amb ell.

El Molí Rocks no és el que un turista espera d’Eivissa. L’escenari, en efecte, és de postal: la punta del Molí, a la badia de Sant Antoni de Portmany, un lloc idíl·lic per al dia més llarg de l’any –el festival té lloc el pròxim 20 de juny. Però la música no és chill en absolut. Si la cosa més dura que heu escoltat a la vostra vida és una balada d’Aerosmith, això us pot agafar per sorpresa. El públic del Molí Rocks tampoc s’assembla gens al clubber o al turista mitjà; sol anar de negre, portar els cabells llargs i vestir samarretes amb noms tan optimistes com Sepultura, Black Sabbath i Megadeth. El públic reacciona a la música de dues maneres: o bé fa headbanging (sacseja amunt i avall el cap al ritme de la música) o bé fa pogo, una forma de ball molt més animada que el vals, freqüent en concerts rock o punk, i que consisteix –molt resumidament– a espitjar-se en grup.

“Algun tipus d’activisme s’està fent, fent-ho des del territori i en la nostra llengua”, diu la menorquina Anna Ferrer, que a ‘Glosa a Menorca’ del seu anterior treball discogràfic Parenòstic (2024) ja fa dos anys que hi cantava: “Per a una illa que és reserva / i està en perill d’extinció [...] que hi ha peixos que ja suren / a s’Albufera des Grau / se li mor sa posidònia / que preserva es litoral / Me xerra de s’habitatge / i me plora pes jovent / que qui no compta amb herència / ho té́ molt molt malament”. Un glosat contemporani que plora pels efectes locals de l’escalfament global i l’emergència habitacional. “M’inspira cantar a la Menorca present, de veres. I ja no és aquella Menorca verda on gairebé no hi havia ningú. Menorca ja és una altra cosa”, confessa a l’ARABalears.