Un estiu més, les agendes culturals de les Balears multipliquen la seva capacitat entre el juny i el setembre amb l’arribada de desenes de cicles i festivals que deriven en centenars de concerts que, amb tanta competència, no sempre obtenen la difusió esperada i sovint acaben soterrats per l’allau de propostes paral·leles. Hem demanat a intèrprets, crítics i gestors musicals que ens ajudin a fer una tria dels directes imprescindibles. La selecció que n’ha sortit passa per Mallorca, Menorca i Formentera –a Eivissa, l’electrònica monopolitza la programació musical estiuenca– i inclou propostes de tots els estils i per a tots els gustos, des de Celtas Cortos a La Zowi passant per Antònia Font i la Simfònica.

El repte tenia molt de risc. La liaison entre el teatre Principal d’Inca i l’Orquestra de Cambra de Mallorca està recollint cada cop més saborosos fruits. Dit això, cal lloar aquesta darrera fita, que ben segur no serà la darrera ni d’un bon tros, com és ara la completa escenificació del Così fan tutte, de Mozart, amb tan sols uns petits i gens transcendents talls argumentals amb els quals, per una altra banda, han aconseguit donar molta fluïdesa a la narració i fan que tot transcorri amb la màxima naturalitat per a una història que, com gairebé totes les comèdies bufonesques, no pretén cap mena de versemblança ni credibilitat. La pretensió està en el rerefons de la trama, que, en aquest cas, va ben atepeïda de lectures. Tant és així que Miquel Àngel Raió, el director artístic d’aquest succeït, en la mesura del possible, n'ha canviat el discurs, salvant una mica el que fan “totes”. No era senzill guanyar un torcebraç a Lorenzo da Ponte. Ho deixarem en taules. Raió, on sí que ha estat indiscutiblement fonamental ha estat en la posada en escena i tot el que té a veure amb l’embolcall –idoni, senzill i eficient–, en la molt acurada direcció d’actors i tots els altres elements que, amb la col·laboració escenogràfica i estilista d’Adema, fan que tot rutlli sense traves ni treves. Fins i tot de la incorporació dels tres ballarins en treu profit argumental.

Després d’anunciar el seu retorn puntual, Ossifar ha publicat una nova cançó, No m’agrada es reguetón, que ja es pot escoltar a les plataformes digitals. El tema és el resultat d’aquest retrobament amb el públic i s’ha presentat aquest mateix dimecres a El Corte Inglés, on el grup també ha avançat que el 30 de maig farà una trobada amb els seguidors amb sessió de signatures i fotografies.

L’Ajuntament de Santa Maria del Camí va nomenar aquest diumenge Fill Il·lustre el cantant Llorenç Santamaria en el transcurs d’un ple extraordinari fet a Ses Cases des Mestres, coincidint amb el dia de la Fira del municipi. L’acord es va aprovar per unanimitat de tots els grups municipals.

Gemma Camps (Palma, 1994) complirà un somni els dies 24 i 25 d’abril. O tancarà un cercle. O les dues coses alhora. Serà llavors quan torni al teatre Principal de Palma, on diu que es va enamorar de l’òpera. Ara, amb l’encàrrec de dirigir-ne una. “Record perfectament la primera que hi vaig veure, asseguda a platea a 15 anys. Era La Bohème, i vaig saber tot d’una que jo em volia dedicar a això”, reconeix. Setze anys després, serà l’encarregada de la direcció musical de La veu humana, producció que s’emmarca en l’edició número 40 de la Temporada d’Òpera del Principal. Amb direcció escènica de Roberto G. Alonso i amb Marga Cloquell de soprano, s’espera que sigui una de les estrenes de la temporada. Ho serà segur per a Camps, que a 31 anys s’ha convertit en una de les figures destacades de la direcció musical, un terreny on encara ara les dones, i molt més les dones joves, són una excepció. Segons l’estudi més complet fet fins ara sobre aquesta qüestió, de la Fundació SGAE, les dones directores no arribaven al 8% l’any 2019.

La Conselleria d’Educació, a través del programa Viu la Cultura, ha programat per dia 20 d’abril un concert educatiu del grup Pitxorines al pati de la Misericòrdia de Palma. L’activitat s’adreça a l’alumnat del tercer cicle de Primària i del primer cicle de Secundària i reunirà un total de 638 estudiants de diferents centres educatius de Mallorca.

El festival d’estiu La Lluna en Vers torna aquest 2026 a Mallorca amb una programació de 14 nits de cultura a l’aire lliure repartides entre diferents punts de l'illa i una imatge marcada per l’eclipsi del 12 d’agost, que enguany inspira el relat visual i simbòlic del projecte.

Era porter de futbol sala fins que va començar a tenir por de les pilotades. També feia natació. Li agradava (i potser encara ara) jugar al Pro Evolution Soccer amb els amics. Té un germà petit, amb qui s’han criat al barri de l’Escorxador. És un personatge “polièdric i difícil d’explicar”. Potser és el seu caràcter més esquiu i distant de primeres que no una altra cosa, però fins i tot al seu amic de tota la vida, Àngel Mendoza, li costa definir el caràcter de Lluís Cabot (Palma, 1990), músic i productor. És conegut, sobretot, per haver estat el líder de Da Souza durant una dècada. Àngel Mendoza, que ens acostarà al personatge, fou el bateria del grup.

L’Orquestra Simfònica Illes Balears ha registrat un ple absolut en els dos concerts que ha ofert aquesta setmana al Teatre Cervantes de Màlaga, en el marc de l’intercanvi artístic amb l’Orquestra Filharmònica de Màlaga. Més de 2.000 persones han assistit a les actuacions de dijous i divendres, segons ha informat la institució en un comunicat.

Manacor acull aquest cap de setmana, 11 i 12 d’abril, una nova edició de l’Acampallengua, la trobada juvenil en català que combina música, cultura popular i reivindicació lingüística. El parc de na Molla serà el centre d’un programa amb més de 30 activitats, acampada i concerts fins a la matinada.

Aquest mes de març, la cantant Júlia Colom va publicar a xarxes una tonada que no forma part de cap dels discs que ha tret fins ara al mercat. Es tracta d’una cançó escrita a quatre mans amb el seu germà Martí en què parla d’una Mallorca que plora, de rècords històrics i d’allò que, diu Colom, tots sabem que hem de fer quan el dia ja s’allarga: “fer bonda tancats a casa per no fer-los gaire nosa”. En un vídeo que comença amb un primer pla d’ella i acaba amb la imatge d’un hotel de la costa mallorquina, la cantant de Valldemossa sentencia: “Mallorca, t’han castigada, / per treure’t el màxim guany: / producte de temporada / que ara dura tot l’any”. És només la darrera mostra de tota una sèrie de cançons amb què músics i cantants illencs s’han manifestat en contra de la massificació turística en els darrers anys.

Mor Toni Aragón, director del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, una figura clau en la formació musical de les Illes Balears.

L'artista catalana Laia Rius, que lidera el projecte musical Nastallat, ha presentat aquest dimecres a Palma la seva proposta Cada casa, cada vida, un treball que fusiona la música electrònica amb el ball de bot amb l'objectiu de traslladar la tradició a nous espais escènics i públics. La iniciativa aposta per una reinterpretació contemporània de la música d'arrel, concebuda especialment per al directe i orientada a generar una experiència col·lectiva al voltant del ball, ha informat l'artista a la presentació.

La pregunta del titular no té resposta, però el biògraf de Verdi, Julian Budden, sentenciava que era en el Rèquiem on mostrava la concentració més gran del seu geni. D’entre tantes misses de difunts que habiten l’univers de la música no resulta gaire difícil pensar, amb molts elements de judici, que aquest que ens ocupa és el més complex, monumental i antològic de tots ells. No era un cau que hagués conreat gaire Giuseppe Verdi. Fou la seva participació, amb un Libera me Domine, que, juntament amb dotze compositors més, dedicaren a Gioachino Rossini, el cigne de Pesaro. Una peça que no es va estrenar ni tan sols quan estava prevista la seva primera interpretació, la commemoració del primer any de la mort de qui anava dedicat. Verdi el rescatà quan va decidir dedicar el seu a Alessandro Manzoni. Així començà la història d’aquest colossal gratacels musical del qual vàrem gaudir com a sisè concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica Illes Balears, juntament amb el cor UIB, dirigit per Núria Cunillera, Mira Alkhovix, soprano; Sílvia Tro Santafé, mezzosoprano; Antoni Lliteres, tenor, i Simón Orfila, baix. Dirigia l’esdeveniment Pablo Mielgo.

Les bandes manacorines Nita, Garrafa Nadal, Saïm i Reïna han anunciat la constitució de l'associació Punyeta Món, un col·lectiu nascut amb l'objectiu d'articular un suport mutu davant la precarietat i les dificultats pròpies del mercat musical i les seves incoherències: "Per ajuntar recursos econòmics, tenir material comú, autofinançar-nosi tenir la màxima autonomiapossible per decidir amb qui feim concerts, a on i per què".

Concert dels que fan afició. Potser per això i perquè hi havia molts infants, alumnes del Conservatori, l’Auditòrium del passeig Marítim presentava un aspecte que feia goig. El programa era sucós, llaminer de cap a peus. Començà amb l’Obertura núm. 3, de Leonora, la que Beethoven considerava massa important i imponent com perquè perdés rellevància com a inici d’una òpera, l’única que va compondre, Fidelio, que primer s’havia de dir com la peça que ens ocupa. I així, imponent, con cal i correspon, va sonar el pròleg del setè concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica Illes Balears, dirigida per Pablo Mielgo. Una presentació majestàtica, fins i tot diria que amb un tarannà especial per part del director I els seixanta músics que l’acompanyaren en aquesta vetlada tan especial a l’hora d’interpretar tan precisa sinopsi musical del que seria l’única composició operística del geni de Bonn. Quedava clar que hi havia ganes d’agradar una mica més que sempre i ho varen deixar clar des dels primers compassos.

Amb el títol 60 anys de L’amor perdut, el teatre Principal d’Inca i el cicle BarnaSants homenatgen aquest dissabte, 21 de març, a les 19 hores, Joan Ramon Bonet (Palma, 1944), una de les veus fundacionals de la Nova Cançó. L’acte, sis dècades després que Bonet començàs a formar part d’Els Setze Jutges, vol reivindicar el seu cançoner propi, a més de la dimensió artística global de l’autor, que es completa amb la seva reconeguda trajectòria com a fotògraf. Així, no hi faltaran clàssics com L’amor perdut, Venedor de records i Sa gavina.

El cantant porto-riqueny Myke Towers serà el cap de cartell del Reggaeton Beach Festival Mallorca 2026, que tindrà lloc els dies 18 i 19 de juliol al recinte de Son Fusteret, a Palma.

El teclista manacorí Llorenç Barceló s’ha tornat a embarcar com a part de la banda de Rosalía en el Lux Tour que va començar dilluns a la ciutat francesa de Lyon. Avui capvespre la cantant catalana ofereix concert a París. Barceló, conegut per la seva trajectòria com a bluesman i per la seva versatilitat als teclats (Hammond i Fender Rhodes), ja ha acompanyat Rosalía en gires anteriors com Motomami, i hi ha aportat textures més bluesy i fragments d’improvisació que enriqueixen les versions en directe.

Els alumnes de 5è i 6è de Primària del Ceip Es Vivero han presentat un rap, elaborat per ells mateixos, per la igualtat i la lluita pels drets de la dona. Aquesta iniciativa es va dur a terme al taller de rap que ha fet el raper Rafel Swing al centre educatiu durant les darreres setmanes. A més, forma part de les accions de sensibilització per a la promoció de la igualtat i la prevenció de la violència masclista als centres educatius en el marc del 25-N i el 8-M.