Quan proves de posar-te al mig del conflicte català, i de buscar solucions on ambdues parts cedeixin, les possibilitats són múltiples: pots remetre-ho tot a la sentència de l’Estatut (i, per tant, provar de fer-ne un de nou, o de crear un “estatus especial”); pots, en canvi, circumscriure-ho al debat sobre el finançament (que va ser la gota que va fer vessar el got d’Artur Mas); pots tenir en compte la Declaració d’Independència del 2017 (és a dir, partir de la base que el trencament és real) o pots proposar un referèndum d’autodeterminació (que en cap cas és una proposta de màxims, com diu Pedro Sánchez, sinó normalment una solució del mig on ambdues parts poden guanyar). Totes aquestes zones grises, on les cessions poden ser mútues, es poden posar damunt la taula i desenvolupar-se com a propostes de solució a curt o a llarg termini (sempre que la població les avali). Fins i tot es poden combinar totes elles, com a passos graduals, o com a arbre de possibilitats segons l’evolució de la ruta. Ara bé, hi ha una cosa que han de tenir en compte mentre pensin en totes elles: aquest no és un conflicte administratiu. Ni competencial. Ni de finançament, o de models federals més perfectes o imperfectes. És un conflicte nacional.

La cimera entre la Comissió Europea i el govern d'Ucraïna del 3 de febrer va deixar ben palès que una cosa és l'accés meteòric a l'estatus de país candidat i una altra de ben diferent és l'inici exprés de les negociacions d'ingrés i, per descomptat, l'ingrés exprés a la Unió Europea.

Abans, però sobretot després de la treballada victòria que va assolir en les primàries socialistes del mes de maig passat, Pedro Sánchez va voler convertir el concepte de plurinacionalitat en la imatge de marca i el banderí de reclutament del seu lideratge renascut. Havent derrotat de forma clara l’espanyolisme meridionalista de Susana Díaz, el reinvestit secretari general del PSOE va aconseguir que el 39è congrés del partit fes seu el compromís de “perfeccionar el reconocimiento del carácter plurinacional del Estado” i ratifiqués l’aposta per una “reforma constitucional federal”.

La paraula de la discòrdia no s'ha pronunciat ni un sol cop, però ha flotat en l'ambient durant una hora i mitja. Pedro Sánchez i Susana Díaz s'han tornat a veure les cares aquest diumenge per primer cop des del congrés federal del PSOE fa més d'un mes, d'on la presidenta andalusa va sortir amb llàgrimes als ulls. Aquest cop, l'escenari no podia ser més diferent: la clausura del congrés ordinari del socialisme andalús a Sevilla, que ha reelegit Díaz secretària general. I la paraula tabú no era altra que la que està portant a una nova rebel·lió dels 'barons': la defensa de la plurinacionalitat de l'Estat.

Pedro Sánchez es distancia de Podem en l'última versió, i definitiva, del seu projecte polític per al PSOE. El document, que presentarà aquesta tarda a Madrid, manté intacta l'aposta per un estat plurinacional, però en canvi matisa la defensa d'una "aliança de progrés" per a Espanya, un punt molt criticat per l'equip de Susana Díaz. Creu ara que aquesta aliança s'ha de dirigir a "sectors de la societat espanyola que coincideixin en la necessitat de desenvolupar una democràcia avançada en el terreny polític i en l'econòmic i que faci progressar la justícia social", una manera de posar pals a les rodes a un acord amb el partit de Pablo Iglesias i d'evitar que diguin que fa l'abraçada de l'os als seus principals competidors polítics en el debat entre els tres candidats previst per al pròxim dilluns a Ferraz.

Bateria d'entrevistes de tots els candidats quan falten només cinc dies per a les eleccions. Tant 'El Mundo' com 'La Vanguardia', eldiario.es, la SER i 'El programa de Ana Rosa' (Telecinco) han entrevistat el candidat d'Units Podem. En totes elles, Iglesias ha defensat que el seu partit "no renunciarà" al referèndum, però insisteix alhora que no és una "línia vermella" per negociar amb el PSOE. Això sí, per primer cop, entra a criticar la proposta dels socialistes per solucionar l'encaix de Catalunya dins d'Espanya. Fins ara encara esperava una oferta. "Estem disposats a obrir un diàleg amb el PSOE, però volem una proposta millor que el referèndum. Plantejar en aquests moments el mateix que fa vuit anys no és sensat. Això no és una proposta, és un anacronisme", ha dit en l'entrevista a la SER.

La convocatòria del referèndum ha de ser "imprescindible". Amb aquesta condició per arribar a un acord de govern amb el PSOE que Podem ha inclòs en la seva contraproposta, la confluència d'esquerres En Comú Podem veu blindada una de les seves propostes estrella, amb la qual va guanyar les eleccions del 20-D. I és que en la primera proposta que va llançar el líder de Podem, Pablo Iglesias, als socialistes, la demanda del referèndum, no va quedar justament tan clara com a condició 'sine qua non' per arribar a un acord amb Pedro Sánchez, un fet que va obligar Xavier Domènech a reiterar que en cap cas la reivindicació de consultar els catalans havia deixat de ser una prioritat. Ara, però, el líder d'En Comú Podem ha desgranat altres aspectes del document negociador per caminar cap a un reconeixement plurinacional de l'Estat, com ara que als DNI i els passaports hi hagi "un reconeixement de les plurinacionalitats".