Vladímir Putin està convençut que pot guanyar la guerra a Ucraïna i no deixarà de lluitar fins que es vegi amb les millors cartes per asseure’s a negociar la pau. El president rus explota els dubtes de Donald Trump i augmenta els atacs aeris, mentre aplana el terreny per a una nova ofensiva aquest estiu al Donbàs. Mentrestant, la maquinària diplomàtica del Kremlin busca marcar els temps d’unes converses que ha convertit en un monòleg intimidatori.

El Kremlin ha proposat mantenir una segona ronda de negociacions amb Ucraïna el pròxim dilluns, 2 de juny, a Istanbul, en la qual té previst entregar el seu "memoràndum" amb les condicions per a un futur acord d'alto el foc. "La part russa, com vam acordar, ha preparat de manera operativa el corresponent memoràndum que exposa la nostra postura sobre tots els aspectes per superar de manera fiable les causes originals de la crisi", ha manifestat aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.

Les expectatives eren mínimes i els resultats han estat nuls. Les primeres converses entre Rússia i Ucraïna en tres anys estaven condemnades al fracàs des del moment en què els enviats de Vladímir Putin han exigit que l’exèrcit ucraïnès es retirés de les parts de les regions que Moscou es va annexionar a la Constitució, però que estan sota domini de Kíiv. Aquesta ha estat la condició que la delegació russa ha posat per acceptar l’alto el foc que demanava Volodímir Zelenski.

Mig món estava pendent de Vladímir Putin i el president rus ha esperat fins a última hora per confirmar el que tothom intuïa: que aquest dijous no serà a Istanbul per reunir-se amb Volodímir Zelenski, tal com el president ucraïnès li havia proposat. Putin no considera Zelenski un interlocutor vàlid i va proposar unes negociacions directes amb Kíiv només per satisfer Donald Trump, però el líder ucraïnès el va deixar en fora de joc doblant l’aposta.

Els líders de França, el Regne Unit, Alemanya i Polònia han viatjat aquest dissabte a Kíiv per evidenciar, un cop més, el seu suport a Ucraïna i intentar redoblar la pressió sobre Vladímir Putin perquè accepti un alto el foc d'un mes que volen que comenci aquest mateix dilluns. Alhora, han fet pinya per mirar de guanyar influència davant de Donald Trump, que des que va tornar a la Casa Blanca, ha menyspreat el rol d'Europa en les negociacions per aconseguir la pau.

Han passat més de dos mesos des que Volodímir Zelenski va abandonar la Casa Blanca sense signar l'acord per a l'explotació de minerals ucraïnesos després que Donald Trump l'escridassés al Despatx Oval. Si bé les negociacions per aconseguir una treva al camp de batalla amb Rússia sí que han continuat avançant –tot i que fins ara només amb pactes de mínims impossibles de complir per les exigències de Vladímir Putin–, les converses sobre l'acord de les terres rares havien seguit produint-se en un segon pla. Finalment, Washington i Kíiv han signat aquest dimecres el document que dona accés als Estats Units als recursos ucraïnesos, incloent-hi alumini, grafit, cru i gas natural, segons recull Bloomberg. Just després de la signatura, Trump ha aprovat el primer enviament d'equipament militar a Ucraïna, segons informa The Times. Es tracta del primer paquet que el president ha aprovat des que va arribar al poder. La mesura contrasta molt amb el comportament de Washington fa un mes, quan va decidir suspendre temporalment l'enviament d'armes per forçar Zelenski a acceptar les condicions de la treva pactada amb Putin.

Una de les imatges més esperades de la cerimònia vaticana d'aquest dissabte era la del president dels Estats Units, Donald Trump, i el d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, parlant cara a cara per primer cop des de la seva polèmica trobada a la Casa Blanca a finals de febrer. La imatge ha transcendit finalment després del funeral del papa Francesc, una fotografia històrica captada tot just abans de la cerimònia en què apareixen asseguts davant per davant en dues cadires dins de la basílica de Sant Pere. La trobada hauria durat un quart d'hora, i en un primer moment s'ha dit que els dos mandataris es reunirien un altre cop aquest dissabte a Roma, però, poc abans de les dues de la tarda, Donald Trump ja havia pujat al seu avió per marxar d'Itàlia.

Les negociacions per posar fi a la guerra a Ucraïna impulsades pel president dels Estats Units, Donald Trump, s'han intensificat en els últims dies. La pau a Ucraïna encara no està a tocar, però cada vegada sembla més a prop. Davant la perspectiva d'un alto el foc, França i el Regne Unit pressionen la resta de governs perquè s'avanci en l'arquitectura de la força de pau que ha de garantir que Rússia compleix els acords. Fins ara pocs governs han dit en veu alta que se sumaran a la missió de pau, però tant París i Londres com Kíiv creuen que ha arribat l'hora de comprometre's.

Enmig d'unes tensions elevades i després que Washington retirés l'ajuda militar a Ucraïna, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha arribat a l'Aràbia Saudita per reunir-se amb el príncep hereu, Mohammed bin Salman, en la primera trobada d'una setmana que pot ser clau en les negociacions per a un alto el foc. Aquest dimarts està previst que una delegació ucraïnesa es reuneixi a la ciutat de Jidda amb representants estatunidencs després de la trencadissa de l'accidentada visita de l'ucraïnès a la Casa Blanca. Zelenski arriba amb la intenció de proposar als Estats Units una treva parcial, marítima i aèria, tal com va avançar la setmana passada en un comunicat públic dirigit a Washington.

Avui no és 8 de març i els problemes són els mateixos que ahir. Avui no és 8 de març, però l’onada involucionista continua i afectarà homes, dones i, en general, qualsevol persona que no entri en els paràmetres d’aquesta masculinitat asfixiant que compleixen a la perfecció els lideratges de Trump, Putin i Xi. 

L’any 2014, Victoria Nuland, aleshores secretària d'Estat adjunta per a Europa de l'administració Obama, va quedar retratada per la filtració d'una conversa telefònica seva amb l'ambaixador nord-americà a Kíiv. Els dos diplomàtics comentaven alleujats que l'ONU mediaria en el conflicte ucraïnès i, en plena conversa, Nuland va deixar anar un "que es foti la UE" i l'ambaixador li va contestar amb un "exactament". La frase (que continua ben present en la memòria de la diplomàcia europea) s’ha convertit en el símbol d’una desavinença transatlàntica que fa anys que accelera i s'aprofundeix. Només calia llegir els senyals: el gir cap a l’Àsia de l’administració Obama, la caòtica retirada de les tropes internacionals de l’Afganistan sense ni consultar-ho amb els europeus, el menyspreu de la primera administració Trump i la volguda dependència dels Estats Units en la guerra d’Ucraïna per evitar anar al fons de les divisions existencials que travessen la Unió Europea quan es tracta de parlar de seguretat, d’aliances geopolítiques i del cost d’assumir unes responsabilitats fins ara delegades. Però Donald Trump ha decidit convertir aquelles paraules robades d’una conversa confidencial en la idea fonamental i ben explícita de la seva relació amb el Vell Continent. I la Unió Europea, que ha trigat més d’una dècada a entendre la nova realitat, es veu abocada ara a repensar el seu futur immediat sense les garanties de la cooperació transatlàntica. 

“Ja ha donat les gràcies, senyor Zelenski?”, va endossar fa uns dies el vicepresident dels Estats Units al president d’Ucraïna. Hi ha qui diu que la gratitud és una emoció, n'hi ha d’altres que sostenen que és una virtut, i fins i tot hi ha els que proposen que és un sentiment moral. Però, en qualsevol dels casos, per a tots ells, expressar la gratitud és una bona pràctica tant per les raons que ens impulsen a fer-ho com pels efectes que té.

El drama entre el president dels Estats Units, Donald Trump, i el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, planteja una de les preguntes més inquietants que mai m'havia hagut de plantejar sobre el meu país: ¿estem sent dirigits per un ingenu que creu en Vladímir Putin, algú disposat a empassar-se íntegrament la seva retorçada visió? ¿O ens dirigeix un padrí de la màfia que es vol repartir territoris amb Rússia de la mateixa manera que actuen els caps de les famílies criminals?

Tot i la glaçada de la nit i un sol que irònicament il·luminava la ciutat, a Kíiv l'ambient del tercer aniversari es tenyia aquest dilluns de malenconia. Davant les banderes que onejaven a la plaça del Maidan, la gent es congregava per vessar llàgrimes i rendir homenatge als que havien caigut. Les setmanes prèvies havien resultat ser les més fosques i solitàries que la nació havia conegut des de l'inici de la invasió. "Nosaltres, els ucraïnesos, estem sols en aquesta guerra”, era habitual sentir. Als fronts, soldats exhausts es preguntaven: “On són els nostres aliats? A ells els importa poc la nostra sort”. Aquest dilluns han tingut una resposta.

Missatge d'unitat i de suport de la Unió Europea a favor Ucraïna. En el tercer aniversari de l'inici de la guerra i davant dels atacs de Donald Trump, diversos líders europeus s'han desplaçat aquest dilluns fins a la capital ucraïnesa i han escenificat un front comú al costat de Volodímir Zelenski. Així doncs, han anunciat uns ajuts extres a Kíiv de 3.500 milions d'euros, han aprovat el setzè paquet de sancions contra Rússia i han apujat el to contra la voluntat dels Estats Units de deixar al marge d'unes potencials negociacions de pau Ucraïna i Europa. "En un context geopolític desafiant, volem deixar clara la importància de mantenir la solidaritat global i transatlàntica amb Ucraïna. [...] Ens mantenim ferms al seu costat", conclou una declaració conjunta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i del president del Consell Europeu, António Costa.

Després de les falsedats, inexactituds i insults llançats en les darreres trenta-sis hores pel president dels Estats Units contra Volodímir Zelenski, el líder ucraïnès sembla haver fet una mica de marxa enrere per intentar calmar una mica els ànims. Aquest dimecres al matí va acusar Donald Trump de viure en una "bombolla de desinformació" creada per Rússia, però hores després, en el seu habitual discurs nocturn, Zelenski va subratllar que és "crucial que la discussió i la cooperació global amb els Estats Units segueixi sent constructiva". Just el que no ha sigut des de l'anunci de la trucada de Trump amb Vladímir Putin del 9 de febrer.

D'aquí uns dies farà tres anys de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. Aleshores no podíem mirar a cap altra banda. De sobte tot es va omplir d'una multitud d'opinadors, pretesos experts en el conflicte o en algun dels seus protagonistes, o en tots, aixecant una xerrameca ensordidora que es mesclava amb les veus dels experts de debò, que afortunadament també hi eren. Es parlava de la ciutat màrtir de Mariúpol, de la massacre de civils a Butxa i de les imatges macabres dels cadàvers abandonats als carrers. Els mitjans reproduïen constantment testimonis de persones que, d'un dia per l'altre, ho havien perdut tot. Putin es va convertir en el malvat per antonomàsia. Vam saber de tropes mercenàries, del sinistre Grup Wagner i d'altres bandes paramilitars formades principalment per criminals d'extrema dreta. Segons Putin i els seus ministres, la guerra havia de ser ràpida. Es va posar en marxa el marcador de morts a un bàndol i a l'altre. Tres anys després, la guerra ha causat desenes de milers de morts (les darreres xifres parlen de 46.000 morts a Ucraïna; Rússia sempre ha amagat el seu nombre de morts) i també una crisi de refugiats de la màxima magnitud, amb 6,5 milions de refugiats a altres països i 3,7 milions més que s'han desplaçat dins la mateixa Ucraïna.

La visionària declaració de Donald Trump de la matinada de dimecres, explicant al costat de Benjamin Netanyahu des de la Casa Blanca que els Estats Units prendran el control de la Franja de Gaza, on s'aixecarà una mena de nova "Rivière del Pròxim Orient", ha eclipsat altres comentaris altisonants que ha fet al llarg d'aquesta setmana. De fet, el president nord-americà és una màquina sense fre de generar titulars polèmics caient en el risc que uns n'amaguin uns altres: aranzels, Groenlàndia, el canal de Panamà, Guantánamo, la pau d'Ucraïna, etcètera. I en mig de tanta incontinència verbal i de tanta signatura d'ordres executives, dilluns Trump va dir que volia establir un acord que permetés que els EUA accedissin als recursos de terres rares d'Ucraïna a canvi d'ajuda militar i econòmica continuada a Kíiv.

Com es podia esperar, Donald Trump no ha complert amb la promesa electoral d'acabar amb la guerra entre Rússia i Ucraïna en 24 hores, ni tampoc s'ha fet públic cap full de ruta del nou gabinet estatunidenc que traci les línies mestres per acabar amb una guerra sobre la qual el nou secretari d'Estat, Marco Rubio, ha assegurat que la seva la fi "haurà de ser la política oficial dels Estats Units".

La política internacional ens regala sovint metàfores meravelloses.