Les eleccions catalanes van tancar un cicle, i aquest setembre en comença un de nou, marcat per la fragilitat de Pedro Sánchez al Congrés i amb les primeres fissures internes. En aquest context, el líder del PSOE ha decidit avançar el congrés federal del partit i, en lloc de deixar-lo per a la tardor del 2025, tindrà lloc aquest pròxim novembre, tal com ha avançat el mitjà The Objective aquest divendres i ha confirmat Efe. El finançament singular ha aixecat polseguera en alguns territoris com Castella-la Manxa i Astúries, i avui mateix ha sigut l'executiva d'Aragó, liderada per Javier Lambán, qui ha expressat el seu rebuig a l'acord amb ERC que va fer possible la investidura de Salvador Illa.

El fenomen Emiliano García-Page té una explicació bastant senzilla en realitat: el manteniment del PSOE al poder a Castella-la Manxa depèn de 100.000 votants del PP que, quan es tracta de les autonòmiques, opten pel candidat socialista i no pel suposadament seu. En efecte, el 28 de maig de l’any passat García-Page va obtenir 483.500 vots, el 45,06%, un resultat que li va servir per mantenir la majoria absoluta per un sol escó. I dos mesos després Sánchez només en va obtenir 391.503, el 34,1%.

A la seu socialista de Ferraz admeten que, a vegades, han de contenir alguns presidents autonòmics que s’excedeixen a l’hora d’enaltir Pedro Sánchez quan comparteixen actes de campanya electoral. No s’ha d’exagerar; el punt just per posar en valor la seva tasca al govern espanyol i després ja ho remata el mateix president en la seva intervenció. Era difícilment esperable que qui pequés de més aquest dijous en un míting celebrat a Saragossa fos el president de l’Aragó, Javier Lambán, el baró del PSOE més antisanchista. Que vingués d’ell, tampoc ha quedat del tot creïble.

L'Aragó és una de les comunitats autònomes que celebren eleccions el 28 de maig i serà escenari d'una batalla clau entre el socialista Javier Lambán i el popular Jorge Azcón, que es disputaran la presidència. L'Aragó sempre ha sigut un termòmetre bastant exacte de la política espanyola, de manera que guanyar-hi té un significat especial. L'interès és més gran perquè Lambán s'ha convertit els últims anys en un autèntic maldecap per a Pedro Sánchez: és el baró més crític amb els seus pactes amb l'independentisme i és capaç fins i tot de fer descarrilar uns Jocs Olímpics al seu territori perquè no els volia compartir amb Catalunya.

Després de 15 anys treballant a Catalunya, l’enginyer industrial aragonès Javier Jiménez va decidir que havia arribat l’hora de tornar a casa. Va obrir l’ordinador, va entrar a Google i va clicar "projecte industrial Aragó" i allà va descobrir que BonÀrea estava preparant una macrocentre a Épila, a prop de casa seva. S’hi va posar en contacte a través de LinkedIn i avui és el responsable d’enginyeria d’un projecte d’una magnitud sense parangó a Espanya. La del Javier és una de les quatre històries que ens ajudaran a explicar l’Aragó actual, la seva puixança i també els seus problemes. També parlarem amb un alcalde que es va trobar un forat de 20 milions a l’ajuntament provocat per la bombolla eòlica, un jove català que travessa la frontera cada dia per anar a treballar a Fraga i un exjugador de futbol que ara es dedica a l’agricultura. Ens hi acompanyes?

Ni Catalunya ni tan sols la Madrid d'Isabel Díaz Ayuso. El maldecap de la Moncloa els últims mesos és, inesperadament, l'Aragó, que tot i compartir color amb el govern espanyol -els dos executius estan liderats pel PSOE-, és ara mateix la comunitat autònoma que més topades té amb l'executiu de Pedro Sánchez. Unes topades que van més enllà de la crítica als gestos amb l'independentisme i que han afectat projectes clau del govern espanyol com els Jocs Olímpics d'Hivern i la deslocalització d'agències. Què ha passat?

Un dels problemes que té el PSOE amb la derogació de la sedició no són només les escomeses de la dreta, sinó també els recels que els canvis en el Codi Penal generen en alguns dels seus barons. Malgrat els dubtes, els principals dirigents territorials socialistes han fet pinya amb Pedro Sánchez perquè prefereixen aquesta posició que no pas fer-li el joc al Partit Popular. La derogació de la sedició va iniciar aquest dijous el tràmit al Congrés i, per ara, el PSOE es manté unit per arribar fins al final d'aquesta operació política.

¿Candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern 2030 o 2034? Fins ara, tots els actors, sobretot la Generalitat, el govern aragonès i el Comitè Olímpic Espanyol (COE), treballaven amb l'objectiu d'aspirar a ser la seu dels Jocs del 2030, però les reticències amb l'Aragó –que ja han provocat que el govern català posposi la consulta sobre la candidatura– estan superant els terminis previstos. Tant és així que aquest divendres el COE ha obert per primer cop la porta a passar els Jocs al 2034. Ho ha dit el seu president, Alejandro Blanco, que ha avisat que si no s'aconsegueix abans de l'abril o el maig del 2023 –quan s'acaba la convocatòria– un projecte "presentable", s'haurà d'anar al 2034. "Si no, anirem a la següent candidatura", ha advertit Blanco en una entrevista a Catalunya Ràdio. La resposta del Govern ha sigut immediata i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat que no es plantegen "cap altre escenari" que no sigui el del 2030: "Hi podem arribar", ha dit la consellera. Tot plegat dos dies després que el president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Thomas Bach, passés per Madrid.

El socialista Javier Lambán ha sigut investit aquest dimecres president del primer govern quadripartit de l'Aragó gràcies al pacte assolit entre el PSOE, Podem-Equo, la Chunta Aragonesista i el Partit Aragonès.

"Li demanaré que sigui valent [es refereix a Mariano Rajoy] i que ell i jo anem a l'Arxiu de la Corona a dir als independentistes catalans que aquest arxiu és nostre, que és d'Espanya, que és de les comunitats autònomes que formem el Regne d'Aragó". Amb aquesta contundència s'expressava el president socialista d'Aragó, Javier Lambán, abans d'entrar a la reunió que tenia aquest dimecres amb Mariano Rajoy i la presidenta d'Andalusia, la també socialista Susana Díaz, segons recull la web de Radio Huesca.

El president del govern de l’Aragó, Javier Lambán, es queixa de l’estat de conservació de les obres de Sixena procedents del Museu de Lleida. No sé si les seves declaracions són fruit de la ignorància o del cinisme desacomplexat. El Sr. Lambán hauria de saber que quan els anarquistes van incendiar el monestir l’any 1936, les obres de Sixena van patir un gravíssim deteriorament, un fet perfectament documentat. Les obres van continuar al monestir de Sixena en un procés de degradació creixent durant moltes dècades, sota l’administració aragonesa, que no va manifestar cap preocupació per la seva restauració. Després del trasllat de les monges a Valldoreix l’any 1970 i de la seva adquisició per part de la Generalitat, van entrar al Museu de Lleida en unes condicions lamentables. Algunes es van restaurar i d’altres es van instal·lar a la reserva del museu, que té unes bones condicions de conservació preventiva, cosa que en va aturar la degradació, a l’espera de disposar de més recursos per continuar amb la restauració. Per tant, queda molt clar de qui és la responsabilitat de l’estat de conservació de les obres. El president de l’Aragó es tira pedres sobre la seva pròpia teulada.

Podem ha proposat un sortida política d'urgència a la situació de tensió que s'està vivint a Catalunya -una assemblea de càrrecs públics de tot l'Estat de Podem, ERC, PDECat i PNB, de moment-, però al PSOE i al PP de l'Aragó no els agrada i ho volen impedir, almenys en un espai públic que ells controlin.

El PSOE de l'Aragó ha decidit que una multa d'entre 200 i 600 euros no era suficient per pagar la rebel·lió contra l'abstenció del PSOE per fer Mariano Rajoy president. La diputada aragonesa Susana Sumelzo, la primera a anunciar públicament que trencaria la disciplina de vot i votaria 'no' al líder popular, ha sigut rellevada com a coordinadora del grup de parlamentaris aragonesos a Madrid. Així ho ha comunicat la secretària d'organització del PSOE de l'Aragó, Pilar Alegría, després de la reunió que ha convocat aquesta tarda el president de la comunitat, Javier Lambán, amb diputats i senadors aragonesos i a la qual ha assistit Sumelzo, que serà rellevada pel diputat per Saragossa Óscar Galeano.

El nou ordre del PSOE comença organitzar la resposta a la declaració d'intencions que va fer ahir, diumenge, Pedro Sánchez en una entrevista a La Sexta. El diputat del PSOE per a Sevilla Antonio Pradas, fidel col·laborador de la presidenta andalusa, Susana Díaz, ha censurat aquest dilluns a Sánchez l'acostament que va fer en l'entrevista a Podem, i li ha recordat que els diputats del partit lila van "aplaudir" el portaveu adjunt d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, quan va vessar crítiques dures sobre els socialistes.