Diuen, els amics, que “tenen lectures pendents” i que “aprofitaran les vacances per llegir”. Això és així perquè qui fa vacances pot estar molta estona, durant el dia, ajaçat o assegut, amb el cervell desocupat. Estar un dia sencer sense fer res? Ni me’n recordo. Sense intendència, sense treballar? Ni me’n recordo. I això no vol dir que la intendència (anar a recollir un fill, regar plantes, “fer” la cuina –o treballar–, escriure aquest article o una novel·la, anar a l’oficina, estudiar) no em sembli plaent. En el meu cas, i en el de tots vostès, suposo, hi ha tres components de satisfacció en el treball (d’intendència o remunerat): que sigui útil, que te’l reconeguin i que els companys de viatge et tractin bé. Sovint qui es dedica a la intendència no rep ni un “gràcies” i sent que si aquell lavabo no s’hagués netejat, ningú no se n’adonaria, tampoc. I sovint, qui treballa fora de casa rep les úniques paraules amables dels companys de feina. Per això els autònoms, que treballem sols, de vegades necessitem una mica de vida social. No ens en podem refiar, només, del somriure que ens pugui tornar el mirall. Els somriures són com els massatgistes. Si et fan mal les cervicals, te les pots tocar, però sempre és més terapèutic que te les toqui un altre.

Aquesta setmana ens acabem d’assabentar que el nivell de comprensió lectora dels nens catalans de 10 anys és un dels més baixos de l’Estat i d’Europa. Només tenen per darrere els de Ceuta i Melilla. Quan tenen 15 anys sembla que les estadístiques catalanes (proves PISA) remunten, i que no és perquè s’igualin a la baixa. Potser no és tan greu, però segueix sent un problema. Perquè aquesta setmana també hem sabut, a través del testimoni d’una experta en didàctica de la lectura, Alba Castellví, que els aspirants a mestres que van a la universitat tampoc no llegeixen llibres; de fet, a molts no els agrada llegir (no sé si passa el mateix en altres graus universitaris; estaria bé tenir estadístiques). Per tant, difícilment faran que els seus futurs alumnes agafin l’hàbit de llegir i encara menys que arribin a considerar un plaer la lectura literària.

Fa uns dies va passar massa desapercebuda la notícia de la disminució de les capacitats lectores dels alumnes de quart de primària: com passa sempre, el renou del que està en primera línia informativa (la campanya electoral, ara; però pot ser qualsevol altra cosa) distreu de les qüestions de fons.

No és la primera vegada que escric un article per provar de respondre a la gran pregunta: com fomentar la lectura entre infants i joves, però ara mateix el context ha canviat. O ha canviat encara més. La irrupció del ChatGPT i l’ús de la intel·ligència artificial (IA) en contextos educatius ens obliga com a societat a revisar què fem i què cal fer perquè la IA no se’ns mengi, perquè sigui un guany i no un tsunami que se’ns emporti.

Avui és Santa Llúcia. I això vol dir que serà la nit de les lletres catalanes. En els últims dies han aparegut diversos debats al voltant del sector. La Vanguardia es preguntava, dimecres, si “s’editen massa llibres”. El País publicava que la meitat de les llibreries, a Espanya, facturen menys de 90.000 euros a l’any. Per tot plegat, per parlar de lletres, he buscat números i he trobat dades fresques, sorgides del mercat. Optimista de mena, agafaré, d’entrada, les xifres que ens poden alegrar el dia. A Catalunya hi ha 188 segells editorials que donen feina a 15.600 persones. Dels 491 milions d’euros que es van facturar en llibres a Catalunya l’any passat, 238 milions es van ingressar per llibres publicats en català. És a dir, el 48% del total. Significa un 8% més de llibres en català respecte a l’any anterior. Ara es factura el doble en llibre de text (108 milions) que en literatura (51), i el doble en literatura que en no-ficció (21). Pel que fa als hàbits de lectura, a casa nostra un 63% dels catalans compren llibres i un 67% en llegeixen. Cada persona lectora compra, de mitjana, set llibres a l'any. Els llibres encara es compren, majoritàriament, en llibreries (48%) o bé en cadenes de llibreries (11%). La venda per internet (12%) puja exponencialment d’un any per l’altre. A la Setmana del Llibre en Català, al setembre, es van presentar 260 novetats en català i es van vendre un total de 3.285 llibres. ¿S’editen, doncs, massa llibres? ¿Es fabriquen massa espetecs? ¿Es produeixen massa escales de piscina? Tot plegat és un negoci, ningú no vol agafar-s’hi els dits i, per tant, és el mercat que regula què i quant es publica. En la Nit de l’Edició, el president del gremi, Patrici Tixis, va parlar de la poció màgica del sector: el llibre en paper, la bibliodiversitat, la xarxa de llibreries, el preu fix, el talent (d’escriptors, traductors, il·lustradors) i els plans de foment del llibre. Només en aquest últim punt se’ns esguerra la recepta.

]]> Un nen que llegeix

No està tot perdut. De Wimbledon 2019 es recordarà la final de cinc hores i cinc sets que li va permetre a Djokovic guanyar, allà, la seva cinquena copa. A banda de l’èpica, passarà a la història el partit de semifinals entre Federer i Nadal que va ser una oda al bon tenis, a l’elegància i l’esforç. Enmig d’aquest espectacle magnífic entre, possiblement, els dos millors de tots els temps, el realitzador britànic va mostrar una imatge que va valdre per tot el campionat. Cap al final del primer set, amb 5 a 4 per a Federer i l’emoció al capdamunt, un nen del públic llegia un llibre. Aliè al xou de la pista, sense pensar que el preu de la seva butaca superava els 4.000 euros, un nen no aixecava la vista de la pàgina que tenia al davant. Era un tractat sobre mites vikings i, encara que l’enfoqués la càmera, res no distreia de la lectura aquell nen que tenia més de deu anys però no arribava als quinze. No mirava el tenis, però tampoc potinejava el seu mòbil, ni cap tauleta de cap mena. Era un llibre, tant se val quin fos. “No està tot perdut”, vaig dir en veu alta, a casa, i es van pensar que parlava del set que el Nadal estava a punt d’entregar. La imatge del nen era molt potent, però, per insòlita, un cas aïllat. Una flor no fa estiu... Però vet aquí que l’endemà el gremi d’editors va publicar les xifres que diuen –sovint els de lletres fem dir als números allò que ens convé que diguin– que la venda de llibres ha pujat per cinquè any consecutiu. A Espanya es van vendre, el 2018, 160 milions de llibres, de 76.000 títols diferents. La mitjana és, doncs, de 2.000 exemplars venuts de cada llibre. Vist des del punt de vista d’un autor, no és per tirar coets. Però si, més enllà de comptar llibres, els obríssim, ens adonaríem de la gran veritat que és l’aforisme que els de la Llibreria 22 de Girona han fet córrer per les xarxes com a regal d’estiu: “Si no llegeixes no passa res. Si ho fas, passa molt”.

]]>

Només un 2,8% de la població llegeix habitualment (un llibre al trimestre) en valencià, davant del 92,8% que ho fa en castellà i el 2,4% que ho fa en altres llengües, segons les dades que avui ha presentat la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) després d'estudiar les dades del 2017 de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya que dissabte va avançar l'ARA.

]]>

Cada mes d’abril durant dues setmanes la Fira del Llibre desembarca al Jardí de Vivers de València amb l’ambició d’esdevenir el cor de la ciutat. En aquests dies, un eixam de visitants pul·lulen entre casetes i envelats o descansen a l’ombra d’uns arbres que, amb molt d’esforç i potser poc èxit, intenten apaivagar la ferocitat del sol mediterrani.

]]>