¿El conflicte polític català és un assumpte intern d'Espanya o la Unió Europea (UE) hauria d'involucrar-s'hi? La pregunta ha generat debat des de l'inici del Procés i s'ha intensificat després de les càrregues policials de l'1-O i de la declaració d'independència del 27-O. Segons un sondeig del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) que s'ha donat a conèixer aquest dimecres, els europeus consideren que la UE hauria de moure peça.

Marie Kapretz (Berlín, 1975) és delegada del Govern a Alemanya des del 2016. Dirigeix una de les oficines que haurien sigut espiades pel ministeri d’Exteriors, segons es desprèn de l’informe que l’Advocacia de l’Estat va enviar el juliol al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per demanar el tancament cautelar de les delegacions a Berlín, Londres i Ginebra. El tribunal va rebutjar aquesta setmana la petició i Kapretz va anunciar ahir la presentació d’una denúncia a la Fiscalia alemanya pel seguiment que li va fer el govern espanyol.

La Fiscalia ha intentat provar aquest dimecres la presumpta relació del Diplocat amb les missions d'observadors internacionals l'1-O, vinculada a una factura –segons les acusacions– pagada des de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les amb què s'intenta acreditar el delicte de malversació. Però el llavors secretari general del Diplocat, Albert Royo, que també està sent investigat al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, ha desvinculat per complet el consorci que dirigia de la Generalitat i més encara del departament d'Exteriors, i ha recordat, a més, que no va rebre cap advertència del Tribunal Constitucional ni tampoc anteriorment, després del 9-N, ni del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ni del Tribunal de Comptes. En aquest sentit, ha negat categòricament que contractessin observadors internacionals i ha circumscrit el grup de polítics que van estar durant el referèndum a Catalunya a mers "visitants internacionals". "Era un programa de visitants internacionals, no d'observadors electorals", ha dit, i ha assegurat que es feien cada mes si hi havia interès i si ho demanaven diputats estrangers. I, en aquest cas, "volien visitar Catalunya aquelles dates per veure què passava", ha incidit, i recordat altres viatges per Sant Jordi, el 9-N del 2014 o l'obertura de fosses de la Guerra Civil.

El Diplocat reprèn la seva activitat amb la primera reunió del ple del patronat celebrada aquest dimecres amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, i el conseller d'Exteriors, Ernest Maragall. En una compareixença posterior a Palau, Torra ha destacat que es tracta d'un "instrument transversal" que amb el sí unànime de les 21 entitats integrants ha decidit continuar amb la seva tasca de projecció exterior després de l'intent de supressió per part del govern espanyol amb l'aplicació del 155. "Hi ha un contingut explícit de continuïtat amb la tasca que es va fer", ha assenyalat Maragall al seu torn, i ha indicat que una de les funcions serà explicar "el moviment polític" que es viu a Catalunya i fer una "clara defensa del projecte de país".

Nova operació de la Guàrdia Civil per ordre del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius de l’1-O. Una desena d’agents de paisà van entrar ahir al matí a la seu del Diplocat (Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya), a la Casa de les Punxes de Barcelona, i van escorcollar el local durant gairebé cinc hores amb un objectiu: recollir proves que demostrin suposats pagaments de l’organisme de la Generalitat –dissolt pel govern espanyol amb el 155– als observadors internacionals que van ser a Catalunya la jornada del referèndum. Un informe de l’institut armat xifra en 1,6 milions d’euros la despesa pública destinada a la votació, i apunta que 119.700 euros s’haurien destinat al desplaçament i allotjament dels observadors.

No és el primer cop. Però de nou, en un intent de contrarestar el diàleg a l’estranger sobre la independència de Catalunya, l’ambaixada d’Espanya a Bèlgica s’ha personat aquest dimarts en una conferència organitzada per Diplocat a la universitat de Louvain-la-Neuve, a 15 minuts de Brussel·les.

Si en algun lloc tenen eco els discursos políticament incorrectes o radicals és la Facultat de Polítiques i Sociologia de la Complutense. És a Pozuelo de Alarcón –un dels municipis més rics de la Comunitat i on el PP i C’s es reparteixen 19 dels 25 regidors del plenari–, però les idees que irradia l’edifici no tenen res a veure amb la dreta. Només cal entrar-hi. Aquesta setmana hi ha unes Jornades d’Economia Crítica sobre “l’anàlisi econòmica dels límits del capitalisme”, i tindrà èxit el curs 'Pensaments radicals contemporanis' –ofereixen dos crèdits acadèmics per assistir-hi–. En serà ponent el diputat de Podem Íñigo Errejón, que va ser alumne i investigador a la facultat. Igual que Pablo Iglesias i Carolina Bescansa. Allà encara hi fa classes Juan Carlos Monedero, vers lliure de la formació.

Des d’aquesta setmana, Catalunya té per primera vegada una conselleria d’Exteriors dedicada a explicar el procés al món a la recerca de suports. Fa mesos, però, que la diplomàcia catalana treballa, sovint amb discreció, per fer pedagogia i refutar els arguments contraris a la sobirania de Catalunya que escampa la diplomàcia espanyola. L’influent 'The Wall Street Journal' es fa ressò aquest diumenge, en un article signat des de Lituània, de la "lluita" entre el govern de la Generalitat per explicar el procés al món i l'aparell diplomàtic de l'Estat per contrarestar-lo. L'article és portada en l'edició digital europea.

El Consell de Diplomàcia de Catalunya (Diplocat) ha creat el portal 'Books and Roses' amb la finalitat de recollir i difondre les nombroses activitats que es fan per Sant Jordi fora de Catalunya.

"No sé a què es referia l'ambaixada espanyola quan va dir que tenien por que l'acte es polititzés: hauria estat com una presentació a Barcelona". Així ha mostrat el seu astorament per la suspensió de la presentació de 'Victus' a Utrecht Albert Sánchez Piñol.

"El cas de Catalunya no s'ha de tractar com un tema tabú a Europa però jutjant per la reacció de Madrid, és just dir que les autoritats espanyoles ho preferirien". Són paraules del polític socialista suís Stéphane Riand que aquest dilluns ha participat al University College d'Utrecht en un debat sobre Catalunya organitzat pel Diplocat. En les conferències, polítics europeus populars, socialistes, liberals i verds han defensat el dret dels catalans a celebrar una consulta, i han instat Madrid a negociar un model com el del Regne Unit amb Escòcia. "Sabem que hi haurà un referèndum", ha dit la sueca Bodill Ceballos, coincidint amb el letó Veiko Spolitis, que creu que la consulta és "inevitable".