La publicació de la novel·la inèdita de Teresa Pàmies Una noia i un soldat (Adesiara) és, des del meu punt de vista, un esdeveniment de primer ordre per a la literatura catalana.

"Jo vaig estimar un noi que es deia Ton. Va morir el dia dels seus vint anys en un hospital de sang a Solsona. La guerra no era encara acabada, però ja l'havíem perduda". Aquest és l'inici, directe i magnètic, d'Una noia i un soldat, novel·la fins ara inèdita de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) que Adesiara acaba de publicar i que aporta, en paraules de l'editora del volum, la filòloga i catedràtica Montserrat Bacardí, una visió diferent de la Guerra Civil en la literatura catalana: "És la primera novel·la que aborda la Guerra Civil des dels ulls d'una militant", afirma. La protagonista del llibre és Cinta Planes, una jove marxista que festeja "plàcidament i amorosa, sense sobresalts", amb un noi, Ton Juneda, fins que esclata la guerra. "Ell va a parar al front, com a soldat republicà, i ella es queda a Barcelona. Quan comença el relat, fa mesos que no s'han vist, i el fil argumental que el sosté és el retrobament", recorda Bacardí, que aquest 2023 ha publicat la interessantíssima i reveladora biografia La veritat literària de Teresa Pàmies (Eumo, 2023).

"Teresa Pàmies ha fet una parada en el llarg periple de la seva vida i s'ha assegut a escriure. S'ha assegut a escriure i els llibres neixen de les seves mans amb fúria, amb pressa, la seva prosa és parlada, té al davant seu un interlocutor a qui vol explicar a través de les raons de la seva vida les raons de la vida", escriu Maria Aurèlia Capmany en una crítica sobre Va ploure tot el dia i Quan érem capitans, de Teresa Pàmies. El títol de la crítica de Capmany, La veritat literària de Teresa Pàmies, és el que escull la filòloga i catedràtica Montserrat Bacardí per a la biografia de més de 500 pàgines que ha escrit sobre l'escriptora catalana.

"El Barnasants és el festival idoni per estrenar aquest espectacle", assegura l'actriu Tilda Espluga. Ella i la pianista Elisabeth Raspall protagonitzen Teresa Pàmies. Cròniques a ritme de bolero, el concert que s'estrena aquest divendres al Casinet d'Hostafrancs (19.45 h), a Barcelona. Dirigides per Anna Güell, Espluga i Raspall interpreten clàssics populars (de Chan chan a Tú me acostumbraste) i hi intercalen fragments de diferents escrits de Teresa Pàmies (1919-2012). Com diu el director del Barnasants, Pere Camps, no es tracta només de recordar "l'escriptora" sinó de "posar en valor els milers de persones que van haver d'anar a l'exili". "Volem fer memòria democràtica recordant una gran escriptora i gran activista política", ha explicat Camps aquest dijous en una roda de premsa telemàtica.

La Galera celebra l'Any Teresa Pàmies amb la reedició de la seva única novel·la pensada per a un públic adolescent, Aventura mexicana del noi Pau Rispa, publicada per primera vegada l'any 1985 a l'editorial Pòrtic. L'edició incorpora les il·lustracions de la neta de l'escriptora, Natàlia Pàmies, que aporta una nova vida a aquesta història que narra les peripècies de Pau Rispa, un nen nascut als anys 30 que s'ha d'exiliar a Mèxic arran de la Guerra Civil.

“D’equanimitat, independència i rigor en tenen la majoria d’homes i dones que componen els jurats literaris comercials, però els mecenes procuraran que l’obra premiada pugui passar la censura. A l’hora de la veritat allò que decideix -a l’hora Fraga- no és la qualitat de l’obra i la roentor del tema, sinó dos factors que, en essència, són només un: allò político-comercial”, escrivia Teresa Pàmies, amb el nom de Teresa P. Bertrán, a la revista Realidad. Revista de cultura y política el 1966. La revista es va publicar a Roma sota el paraigua del partit comunista italià entre el 1963 i el 1966, i entre el 1967 i el 1973. “Estava preparant un congrés que farem sobre la revista quan vaig trobar aquests articles. No duien la firma de Pàmies, però sí el seu segon cognom i, pel contingut, vaig creure que podia ser ella. L’IEC i la comissària de l’Any Pàmies, Montse Barderi, m’ho van confirmar”, assegura Carla Perugini, professora jubilada de la Universitat de Salern.

La nova edició de la fira d'espectacles literaris de Catalunya, el Litterarum de Móra d'Ebre, ha escollit Teresa Pàmies i Joan Brossa com a caps de cartell, que aquest any compleixen el centenari del seu naixement. El festival, que es farà entre el 30 de maig i el 2 de juny, donarà especial protagonisme a l'escriptora amb un concert dels Big Mama i al dramaturg i artista plàstic amb l'espectacle 'Brossabadat', de la companyia Màgia Diver.

Teresa Pàmies tenia 48 anys i vivia al barri parisenc de Gennevilliers quan va esclatar el Maig del 68. L'escriptora, que sempre es va considerar una cronista del seu temps i una activista política molt vinculada al PSUC –el seu marit, Gregorio López Raimundo, n'era el secretari general–, no va defugir l'oportunitat de seguir els esdeveniments convulsos d'aquelles setmanes.