Si Jorge Fernández Díaz és capaç de mentir dient que no reconeix aquella conversa amb Villarejo que tots hem sentit (“Negaré, fins i tot sota tortura, que aquesta reunió hagi existit"), no és estrany que ahir mentís dient que no va existir l’operació Catalunya. Al cap i a la fi, també diu que no sap res del cas Kitchen (els papers de Bárcenas), pel qual el fiscal demana per a ell 15 anys de presó i la causa que estigui suspès de militància pel seu partit mateix. 

L'expresident espanyol Mariano Rajoy ha tornat a comparèixer davant d'una alta instància que investigava fets ocorreguts durant el seu mandat. Es tractava de la comissió d'investigació del Congrés sobre l'operació Catalunya i la guerra bruta de l'estat espanyol contra l'independentisme català. En casos anteriors havia declarat davant d'una altra comissió del Congrés, per la trama de corrupció Kitchen; davant de l'Audiència Nacional, per l'escàndol de corrupció Gürtel, i davant del Tribunal Suprem, en el judici contra els líders del Procés. En tots els casos ha fet el mateix: al·legar un complet desconeixement sobre allò que se li pregunta, encara que en tots els casos es tracti de fets directament relacionats amb les seves funcions com a alt dirigent del Partit Popular o com a president del govern d'Espanya. No en sap res, ell només passava per allà. Imbuït del personatge que ell mateix ha decidit projectar en públic (un senyor ranci i despistat que podria estar en algun sainet d'Alfonso Paso, tipus Los extremeños se tocan o Enseñar a un sinvergüenza) i que l'opinió pública, i sobretot els mitjans, va decidir comprar-li fa temps, deixa anar quatre ironies, es fa l'orni, fingeix estar una mica molest per haver-lo destorbat, i prou. D'aquesta absurda manera va passant els dies i les compareixences, sense haver d'assumir, de moment, responsabilitats per res del que va succeir mentre ell estava a la primeríssima línia política. A tothom li fa molta gràcia, i ara que li ha recordat a Rufián allò de les 155 monedes, ha aconseguit fer-ne fins i tot a molts dels independentistes que va ordenar apallissar l'1 d'Octubre (de les càrregues policials d'aquell dia també va declarar que ni les havia ordenat ni en sabia res).

"No tinc cap coneixement de l'existència d'una denominada operació Catalunya". És el que ha assegurat Mariano Rajoy a la comissió que investiga la guerra bruta contra l'independentisme al Congrés. L'expresident del govern espanyol i del PP ha negat ser coneixedor de res, tal com va fer quan va ser interrogat com a testimoni al judici del cas Gürtel, l'estiu del 2017, i a la cambra baixa en una altra comissió d'investigació sobre l'operació Kitchen a finals del 2021. "No puc convertir-me en un comentarista de què fan o de què no fan altres. S'han equivocat d'interlocutor. Jo no pinto res aquí, encara que hi estic molt a gust", ha remarcat amb el seu particular estil.

Felipe González va perdre el poder a causa de la corrupció del seu govern, sota la gota malaia d'aquell "Váyase, señor González" que Aznar repetia obsessivament. Aznar va arribar a la Moncloa com a paladí contra la corrupció, i per donar exemple va fer fora del càrrec qui aleshores era el president de les Balears, Gabriel Cañellas, a fi de deixar clar que Aznar era implacable amb els que ficaven la mà a la caixa (Cañellas era efectivament corrupte, però també era un president acabat de reelegir pels votants, cosa que ja indicava la peculiar manera aznariana d'entendre la democràcia).

S’ha convertit en un clàssic que els expresidents espanyols Mariano Rajoy i Felipe González coincideixin en una de les taules rodones del Foro La Toja, un esdeveniment que cada any reuneix importants figures polítiques i econòmiques de l’Estat i d’Europa amb una clara inclinació cap a la dreta –la directora és Carmen Martínez Castro, secretària d’estat de Comunicació amb Mariano Rajoy–, però que dissimula convidant algun ministre.

Les Balears rebran 2.986 milions d'euros en concepte de lliuraments a compte per a l'exercici 2025. Així ho ha comunicat el Ministeri d'Hisenda mitjançant una carta en què figuren tant l'import provisional dels lliuraments a compte dels recursos del Sistema de Finançament de l'any vinent, com la previsió de la liquidació definitiva d'aquest sistema per al 2023. Des de la Delegació del govern espanyol expliquen que es tracta de les majors entregues a compte de la història per a aquesta comunitat autònoma i suposen un increment del 7,8% —és a dir, 216,4 milions més— respecte als 2.769,5 milions d'euros que rep les Balears en concepte de lliuraments a compte el 2024.

El Consell de Mallorca recicla un eslògan de l'Empresa Municipal de Transports de Palma (EMT) i del PP de Mariano Rajoy. En concret, l'eslògan és 'Suma't al canvi', que ja va ser utilitzat tant en àmbit local com estatal. En concret, l'any 2019 l'empresa de mobilitat palmesana, amb l'objectiu de promocionar les novetats de la flota d'autobusos de Palma, com la incorporació de busos amb gas natural, entre d'altres, va fer servir aquest eslògan: 'Puja al bus, suma't al canvi'.

Nou obstacle per a la investigació judicial de l'operació Catalunya a Andorra. Segons ha avançat l'Abc, la Fiscalia de Madrid va presentar un escrit el gener del 2023 que s'ha notificat fa unes setmanes en què rebutja que Espanya col·labori amb les autoritats andorranes per avançar en el procediment obert contra l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernández Díaz. La comissió rogatòria que va enviar Andorra fa mesos que està encallada als jutjats madrilenys i el ministeri públic considera que no s'hauria de respondre perquè la querella que va originar la causa té "finalitats polítiques". Es tracta d'una iniciativa que va impulsar l'Institut de Drets Humans d'Andorra, però la fiscal assenyala que "és públic i notori que guarda relació amb associacions catalanes".

1. Operació Catalunya. L’expresident valencià Ximo Puig deia, a l’ARA, que l’operació Catalunya és “el més greu que ha passat en democràcia”. I Pedro Sánchez hi afegia: “Com no s’uneix Espanya és amb retallades, corrupció i la guerra bruta de Rajoy”. Ara veurem en què queda tot això. Els papers comencen a estar sobre la taula, resultat de diverses investigacions (i filtracions) periodístiques i no pas fruit d'actuacions ordenades dels poders de l’Estat. Documenten una verdadera guerra bruta, en temps de Rajoy i de l’inefable Fernández Díaz, l’home que considera que en nom de Déu tot li està permès.

Només d'entrar a Boadilla del Monte, un panell al costat de la carretera avisa: "Les conseqüències legals de la llei d'amnistia". Anuncia les jornades jurídiques que, coincidint amb la tramitació de la norma al Congrés, se celebren en aquest municipi dels afores de Madrid. És un feu del PP i avui s'hi espera la visita de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, protagonista aquesta setmana per les informacions que apunten que hauria estat coneixedor de l'operació Catalunya. Amb el mateix convenciment que el seu govern va decidir fer la guerra bruta contra el Procés creant una policia política, adverteix als que l'assenyalen: "Ho tenen molt cru". Es refereix als partits que han propiciat la creació de la comissió d'investigació al Congrés sobre l'operació Catalunya.

Des del moment que va acabar el Procés, després d’aquell octubre del 17 viscut amb un helicòpter al cap i l’ai al cor, i durant els anys de llaços grocs, del judici al Suprem, de la sentència i del Tsunami, l’opinió pública catalana ha hagut de suportar tota mena de lliçons sobre la ingenuïtat de pensar que era possible derrotar l’estat espanyol sense uns plans de contingència que anessin més enllà del cens universal del referèndum.

Aquest dilluns, quan varen aparèixer publicades les noves informacions sobre l'operació Catalunya que demostren la implicació directa de Mariano Rajoy en l'escàndol, l'actual president espanyol, Pedro Sánchez, es va exclamar, en una entrevista a la SER, que es tractava d'uns fets d'una gravetat extrema, literalment “sense parió en les democràcies conegudes”, i reclamava arribar “fins al final” en l'aclariment de responsabilitats. El final d'una vulneració de l'estat de dret com aquesta, en què el govern utilitza els poders de l'estat per destruir un adversari polític, és de doble naturalesa: polític i legal. Hi ha unes responsabilitats a dirimir al Congrés de Diputats, i després unes altres, encara, davant dels tribunals.

El PP es posa de perfil davant les informacions que impliquen l'expresident del govern espanyol i del partit Mariano Rajoy en l'operació Catalunya i evita sortir a defensar-lo. És un canvi substancial respecte al que havien acostumat a fer cada cop que sortien noves informacions sobre les clavegueres de l'Estat. L'última a pronunciar-se ha estat la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en un esmorzar informatiu organitzat aquest dimarts per Europa Press. Ella no només se n'ha desentès, sinó que tampoc ha tancat files amb l'expresident espanyol i del PP. "Em queda lluny. No sé a què ve aquesta notícia ara i no sé quin és l'interès", ha dit. La cap de l'executiu madrileny ha argumentat que "les coses sempre surten per algun motiu" i ha insinuat que aquestes informacions tindrien com a objectiu "deslegitimar novament el PP" i intentar "que callin".

Hi ha un nom que surt en gairebé totes les converses de l'època, però que mai s'ha pogut demostrar que hi tingui res a veure. Mariano Rajoy ha negat repetidament la seva vinculació amb les clavegueres de l'Estat en l'operació Catalunya –i en cap altra– que es va organitzar mentre ell era el president del govern espanyol. Aquest dilluns se l'ha tornat a assenyalar amb nous documents del cas –sense que cap faci referència explícita a ell–, i el sobiranisme, però també el PSOE, n'han reclamat explicacions que fan preveure que aviat serà un dels citats a la comissió d'investigació que s'ha constituït al Congrés dels Diputats. No serà la primera vegada que en dona. Ara fa poc més de dos anys, el desembre del 2021, Rajoy ja hi va comparèixer i va deixar diverses frases per a la història: "És molt fàcil dir que jo no dic la veritat. Com demostro jo que és veritat el que jo dic?"

Poca sorpresa, però sí un cert confort, davant de les informacions publicades per Eldiario.es i La Vanguardia. Poca sorpresa perquè era de domini prou públic la utilització dels cossos i les forces de seguretat de l'estat espanyol com a instrument de persecució política contra l'independentisme català, i fins i tot Pedro Sánchez i Grande-Marlaska havien fet esment de l'existència de l'anomenada policia patriòtica (i també Villarejo, de qui mai se sap si es mou per salvar la pell o per afany de protagonisme). I un cert confort perquè les informacions publicades tornen a posar l'escàndol de l'operació Catalunya a primera línia, i a més hi aprofundeixen. D'acord amb elles, l'operació Catalunya implica directament l'exministre Jorge Fernández Díaz amb tota la cúpula del ministeri de l'Interior dels anys del PP, el president Mariano Rajoy i tot el consell de ministres. Rajoy, segons el que s'ha conegut, rebia actualitzacions dels progressos de l'operació en informes que li arribaven en sobres blancs, seguint una vella tradició pepera. A més dels ja esmentats, hi surten especialment esquitxades Hisenda (i el ministre del ram, Cristóbal Montoro) i la cúpula judicial. Una menció a part per al conjunt de mitjans i periodistes que feien la feina bruta de la difamació i la posada en circulació de notícies falses. La festa, naturalment, la pagàvem entre tots els contribuents, amb càrrec als fons reservats de l'Estat.

L'Operació Catalunya torna a posar Mariano Rajoy al punt de mira. L'expresident espanyol està acorralat políticament pels escàndols vinculats al PP, arran de noves informacions que l’implicarien i que s’afegeixen a tot el que ha transcendit els últims anys sobre la trama que el ministeri de l’Interior i la cúpula de la Policia Nacional va idear el 2012 per fer la guerra bruta contra el Procés i persones vinculades (o no) al sobiranisme. És més que probable que aviat se'l torni a veure al Congrés dels Diputats donant explicacions –o negant-se a fer-ho– en la comissió d'investigació que el PSOE va pactar amb Junts per investigar possibles casos de lawfare. El líder del PSOE i president espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat aquest matí en una entrevista a RNE la posada en marxa d'aquesta comissió i la de Pegasus perquè "s'arribi a les últimes conseqüències en l'aclariment d'un dels fets més lamentables i vergonyosos de la història democràtica del nostre país". Més significatiu encara ha estat el silenci del PP: cap dirigent ha sortit a tancar files amb Rajoy.

Durant els dies de trànsit cap a l'Any Nou ha seguit ressonant l'eco de les paraules de l'exalcaldessa de Pamplona, Cristina Ibarrola, d'UPN, bramant que abans que continuar en el càrrec amb els vots d'EH Bildu, més s'estimava fregar escales, donant a entendre que no podia imaginar un destí més humiliant. Després ho va voler arreglar amb un tuit amb excuses de mal pagador, però ja era tard. El cas d'Ibarrola és el d'un de tants polítics de tercera fila que hauria passat perfectament inadvertida, protegida per la seva mediocritat, si no hagués estat per la seva derrapada verbal. Ara pot tenir per segur que, ni que sigui de tant en tant, serà recordada: però ho serà només pel seu classisme intemperant i llefiscós.

El comportament del PP de Feijóo negant-se a, o fent-se pregar per, concertar una reunió amb Pedro Sánchez, a pesar de les reiterades propostes formulades des de la presidència del govern espanyol, té similituds amb el del PP de Rajoy quan es va negar, de manera igualment repetida, a reunir-se amb Puigdemont per discutir sobre el referèndum d'autodeterminació. En tots dos casos, els motius adduïts per obstruir el que hauria de ser el normal funcionament institucional i la interlocució entre els diferents partits polítics (el cap de l'oposició en relació amb el president del govern, en el cas de Feijóo i Sánchez, o el president d'Espanya davant del president de Catalunya, en el de Rajoy i Puigdemont) són d'índole patriòtica, i en tots dos casos, també, Puigdemont hi apareix com a antagonista. Rajoy solia dir que “no podia ni volia” accedir a debatre una qüestió que, segons la doctrina del PP en aquells dies, no es podia ni posar a l'ordre del dia d'una reunió sense atemptar contra la Constitució i l'ordenament jurídic. En l'actualitat, Feijóo i Cuca Gamarra es resisteixen a reunir-se amb Sánchez justament a causa de les “altres reunions” que diuen que manté, justament, amb Puigdemont. De manera més àmplia, afirmen que defugen trobar-se amb el líder socialista perquè s'ha associat amb els que volen destruir Espanya només per satisfer la seva ambició personal, etc. A més de fer les coses difícils, el PP aconsegueix d'aquesta manera realitzar una maniobra de desviament de l'atenció en què exhibeix autèntica mestria: fent parlar de les aliances de Sánchez (suposadament il·legítimes, il·legals i fins i tot immorals), es deixa de parlar de l'única aliança veritablement tòxica per a una democràcia, que és amb l'extrema dreta.

L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella (Cretes, 1946), ha estat notícia aquesta setmana pel fet que li digués al papa Francesc que havia de llegir en castellà el text a la benedicció de la Moreneta a Girona. Per tancar la polèmica, Omella ha dit que el text el va enviar la confraria de Montserrat seguint les indicacions del Vaticà i que va instar el pontífex a saludar els feligresos amb un "bon dia" en català. Després, però, va embolicar la troca menystenint la variant del català de la Franja titllant-la de chapurriau.

A 48 hores del debat d'investidura d'Alberto Núñez Feijóo –que, si no hi ha un gir d'última hora, no té opcions de prosperar–, el PP s'ha plantat a la plaça Felipe II de Madrid per clamar contra l'amnistia. És la imatge d'unitat al voltant del líder popular que el partit buscava abans del ple d'aquesta setmana i que dona el tret d'inici a la seva ofensiva contra un pacte que el PSOE encara no ha segellat amb l'independentisme. Un crit unànime a frenar qualsevol perdó general als encausats independentistes que al cap i a la fi és una mostra més que el PP ja es prepara per fer oposició des de totes les vies. "Infàmia", "indignitat" o "moralment inacceptable". Són els epítets que han llançat Alberto Núñez Feijóo, José María Aznar, Mariano Rajoy, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez-Almeida per qualificar una amnistia que creuen que va en contra de la Constitució, de la "igualtat" dels espanyols i de la unitat territorial de l'Estat. Per això, s'han centrat a enviar dards al PSOE de Pedro Sánchez i a aplaudir els exdirigents que se n'han desmarcat, una manera de tornar a apel·lar al transfuguisme.