Entre les dècades dels anys cinquanta i els setanta, en plena dictadura de Franco, milers d'estrangers anaven a Espanya a passar les vacances d'estiu, enlluernats pel turisme de sol i platja. Turistes de les democràcies europees que, aliens als estralls de la repressió franquista, trobaven a la costa espanyola un destí econòmic i amb bon temps, ideal per esbargir-se de la feina. D'aquesta convivència problemàtica entre turisme i franquisme neix l'exposició Vacances amb Franco, que es pot visitar al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona fins al 6 d'octubre i al Museu de l'Empordà de Figueres fins al 22 de setembre.

La trajectòria d’exposicions d’art contemporani del Palau de la Música inclou grans artistes nacionals i internacionals com ara Antoni Llena, Jaume Plensa, Antonio López i Louise Bourgeoise. Però cap com la que obre les portes aquest dimarts tenia un vessant social tan potent i una troballa estètica que és una d’aquelles idees que pot passar desapercebuda perquè és evident: CaboSanRoque fa sonar l’obra de Perejaume Un nom, consistent en un rotlle de paper de 29 metres on hi ha encadenades les signatures d’un grup de cuidadors i usuaris de la Fundació Pere Mitjans. Laia Torrents i Roger Aixut, les dues ànimes de CaboSanRoque, ho han aconseguit posant-li al damunt la partitura per a pianola de la Polonesa op. 53 de Chopin i tapant tots els forats que coincidien amb les signatures. “Al llarg de la peça apareixen diferents personatges musicals: hi ha parts que sonen com Pat Metheny, una altra com Carles Santos al piano, i en unes altres pots reconèixer la Polonesa”, afirma Roger Aixut. Una de les raons per les quals CaboSanRoque va triar aquesta peça és que la longitud de la partitura és similar a Un nom. “És una partitura molt coneguda i té una gran dificultat tècnica”, diu Laia Torrents.

Cabosanroque, el duo d'artistes que va néixer el 2001 com a col·lectiu musical, ha presentat l'exposició 'No em va fer Joan Brossa', que es pot veure a l'Arts Santa Mònica (Claustre Max Cahner) fins al dijous 18 de març. Els dos artistes, Laia Torrents i Roger Aixut, són constructors de sons que s'apliquen a diferents àmbits i s'utilitzen per expressar emocions a través de les màquines. 'No em va fer Joan Brossa' és una instal·lació de gran format, sonora i plàstica, que té com a gènesi l'exploració transversal de la prosa més desconeguda i primerenca del poeta, la dels anys 40.