L’única persona que té un monument al passeig del Born de Palma no era un rei, ni un general, ni un polític, ni un sant. Ni tampoc va néixer a Mallorca, però la va estimar amb tota l’ànima. Era un artista: un músic, d’origen coreà i de fama mundial, que va composar l’himne nacional del seu país i que es va establir en aquesta illa, on va crear i dirigir la seva orquestra, antecessora de l’actual Simfònica balear. Recordam Eaktay Ahn quan es compleixen seixanta anys de la seva mort, 16 de setembre del 1965.

Tot i les restriccions i el confinament municipal, el departament de Cultura vol potenciar iniciatives que portin la cultura arreu del país: amb aquest objectiu s'ha decidit a impulsar, juntament amb el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori de Barcelona i diversos equipaments municipals, una gira pel territori de les dues orquestres nacionals, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Després que l’Orquestra de Cadaqués, una de les formacions més veteranes del país, anunciés recentment una “aturada d’activitat”, s’ha encès el senyal d’alarma. ¿És un cas aïllat o el símptoma d’una realitat més profunda que afecta el conjunt de les orquestres del país? ¿Com ha canviat els últims anys el panorama orquestral de Catalunya i quins són els reptes que aborden aquests grups de caràcter privat? Des de la seva fundació, el 1988, amb Edmon Colomer a la batuta, l’Orquestra de Cadaqués ha treballat amb grans directors, entre els quals els llegendaris Neville Marriner, Vladimir Ashkenazy, Christian Zacharias i Gianandrea Noseda, director principal des del 1997.