Al Comitè Tècnic d’Àrbitres li creixen els problemes. Durant les últimes temporades, el col·lectiu ha patit desprestigi per molts afers extraesportius: des del cas Negreira, l’ús irregular d’una sala annexa a la sala VOR, els vídeos de Real Madrid TV o les denúncies dels àrbitres de VAR. Luis Medina Cantalejo, el president d'aquest organisme, ha decidit passar de puntetes sobre totes les qüestions, però aquesta vegada qui l’ha colpejat amb força ha estat la UEFA, organisme del qual també forma part el Comitè com a integrant del panell de desenvolupament dels col·legiats.

L’escàndol de Mestalla encara s'arrossega. La decisió de Jesús Gil Manzano de xiular el final del partit dos segons abans que el madridista Jude Bellingham marqués el gol de la victòria contra el València tindrà un cost molt alt per al col·legiat extremeny. El Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) ha publicat les designacions de la jornada 29 de Lliga i s’ha confirmat el que ja va avançar el diari ARA: Gilman romandrà a la nevera per segona setmana consecutiva i no dirigirà cap partit.

Minut 98 amb 32 segons. Modric es disposa a llançar un córner i Gil Manzano comunica als jugadors que serà l’última jugada del partit. El croat fa la centrada, Mamardashvili refusa la pilota a la frontal de l’àrea i l’àrbitre internacional es posa el xiulet a la boca. Però, incomprensiblement, no assenyala el final. Brahim només necessita tres segons per recuperar la pilota, esmunyir-se per la banda i penjar la pilota a l’olla. És aleshores quan Gil Manzano decreta el final sense ser conscient del moviment sísmic que estava a punt de provocar al Comitè Tècnic Arbitral (CTA). Bellingham marca el gol de la victòria fora de temps i no puja al marcador. La cara de l’àrbitre és un poema. El nyap és incorregible i es converteix en una bomba de rellotgeria.

Ens hem acostumat tant al soroll que ja no el percebem. L'hem normalitzat. Tot és un escàndol, una vergonya, la competició està adulterada, els àrbitres estan sota sospita, els senyors criden a les tertúlies i es premia la filiació al club de torn de periodistes que els defensen amb passió i formes de fanàtics. S'analitzen fins a l'avorriment, en bucle, jugades controvertides, i consumim una polèmica rere l'altra sense temps per digerir-les mentre es caven rases i trinxeres cada vegada més fondes i les llistes de greuges són cada dia més llargues. L'atracament del segle és la pèrdua de credibilitat i dignitat dels professionals, el dany irreparable a la reputació i la imatge de la competició, la creença cada vegada més generalitzada que res és net, que hi ha conspiracions i mans brutes per tot arreu.

Tothom esperava que el partit entre el València i el Madrid seria calent, ja que suposava el retorn de Vinícius Júnior a Mestalla, on fa un any va patir insults racistes. I va ser un duel calent, en què el brasiler va marcar dos gols i es va encarar amb els aficionats locals. Ara, el que poca gent esperava és el final, en què el col·legiat Gil Manzano va afegir 7 minuts més de temps al partit i va xiular el final just quan el madridista Brahim feia una centrada al cor de l'àrea local. Bellingham va marcar de cap el que semblava el gol del triomf blanc. No va ser així, ja que la jugada ja no valia. L'anglès va ser expulsat per encarar-se amb el col·legiat dient-li que "It's a fucking goal", una frase que li va costar la vermella.

Robert Lewandowski s'enfronta a una sanció majúscula. Pot estar-se tres o quatre partits sense jugar. I tot pel gest que va fer quan va ser expulsat al Sadar. Va acostar-se els dits al nas un parell de vegades, fent-los passar just per sota. L'àrbitre, Gil Manzano, ho va interpretar com una "desconsideració" i ho va fer constar a l'acta. L'endemà del partit, el davanter polonès ha volgut dir-hi la seva i ha assegurat que el gest no era per a l'àrbitre, sinó que s'estava dirigint a Xavi Hernández.

Pèrdua de papers? O l'últim servei de Gerard Piqué? Un dubte que només el central blaugrana podrà resoldre en el futur. El futbolista, que s'acomiadava com a professional al Sadar, no va poder disputar ni un sol minut de l'Osasuna-Barça. El seu rol era un altre. A la mitja part, i després d'uns primers 45 minuts en què el Barça se sentia perjudicat per l'actuació arbitral, Piqué va saltar al camp i va decidir exercir de capità i fer pressió a l'àrbitre. Li va costar la vermella, esclar, però amb això ja hi comptava: volia aconseguir que a la segona part el col·legiat tingués, al seu criteri, un arbitratge equànime.

Qui ens havia de dir que el 2019, amb el VAR plenament implementat, es viurien situacions com la d'aquesta tarda a Sant Sebastià. Un penal claríssim i clamorós que l'àrbitre no veu i que els responsables del videoarbitratge decideixen passar per alt. Si se suposava que la tecnologia havia de portar justícia, havia de servir per corregir males decisions. Doncs resulta que és tot el contrari.