La fira d'art més antiga del món, l'Art Cologne, tornarà a Palma gairebé dues dècades després del seu primer intent a l’illa. Ho farà entre el 9 i el 12 d’abril amb la participació de 90 galeries procedents d'una vintena de països, en una nova edició que es vol consolidar dins el calendari internacional.

La Fundació Miró Mallorca fa una passa endavant i s’acosta a la ciutadania amb el Programa d’Amics, una proposta que vol convertir el centre artístic en un espai compartit i viscut des de dins. No es tracta només de visitar les exposicions, sinó de sentir-se part d’una comunitat cultural vinculada al llegat de Joan Miró i Pilar Juncosa.

Caixafòrum Palma acollirà aquesta nova temporada 2025/2026 quatre exposicions sobre l'art i la naturalesa, el color i Javier i Rafa Forteza, entre altres activitats i tallers pensats per a tots els públics. Així ho ha detallat la gestora de planificació i continguts de Caixafòrum Palma, Noemí Vallespir, i la directora de l'àrea d'exposicions, col·lecció i Caixafòrum+ de la Fundació la Caixa, Isabel Salgado, en una roda de premsa per presentar la nova temporada d'exposicions.

Santa Eugènia es prepara per viure del 4 al 6 de setembre la 26a edició de la Mostra d’Arts Escèniques, un festival que enguany compta amb un pressupost de 33.000 euros i que manté l’esperit participatiu, solidari i multidisciplinari que el caracteritza. L’Ajuntament ha remarcat la dificultat de sostenir una cita cultural d’aquesta magnitud sense suport supramunicipal i ha censurat que fa dos anys que el Consell de Mallorca no hi aporta cap subvenció. Així i tot, el consistori i el teixit associatiu del poble han fet possible una nova edició d’un esdeveniment que omple carrers, places i espais rurals de cultura i comunitat.

El teatre Mar i Terra de Palma acollirà aquest dijous i divendres els Vermuts Activistes, unes jornades obertes al públic que, amb format de trobada, funcionen també com les jornades professionals del festival Sonsdenit 2025. Pensades per a persones inquietes i amb ganes d’entendre com es construeixen avui els projectes culturals més agosarats, hi tindran lloc xerrades, projeccions i actuacions que qüestionen els límits entre disciplines i obrin nous horitzons de creació i pensament. Segons ha destacat l'organització en una nota de premsa, aquestes jornades són una oportunitat única per a qualsevol persona interessada en la música, el cinema, la poesia, el teatre o els processos creatius en general, i especialment per a qui viu la cultura com una eina de canvi i compromís social.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha presentat aquest dimecres el projecte Paysage Miró, la cita cultural "més important de les últimes dècades i amb més projecció nacional i internacional".

L’altra gran proposta per a aquesta temporada a Hauser & Wirth Menorca, galeria que es va inaugurar l’any 2021 a l’illa del Rei de Maó, és Vibrant Matter, que recull diferents obres de l’artista Mika Rottenberg, nascuda a Buenos Aires l’any 1976 i establerta actualment a Nova York.

La sala Maüs, oberta a Baix des Cós l’octubre de 2023, ha estat aquests darrers anys el nucli i nexe d’unió de distintes propostes i col·lectius de proacció feminista i visualització artística en clau de gènere. Ara torna a ser el lloc des d’on, començant per aquest dissabte, pivota Frontissa, la proposta en comú de Lluna de Nacre, l’Assemblea Antipatriarcal i Maüs, “que té dos objectius principals: visibilitzar la manca d’igualtat en oportunitats en el món de l’art i crear una xarxa cada cop més gran de dones artistes”, expliquen Xisca Acuñas i Marga Estévez.

Es Baluard Museu i el Consell de Mallorca han presentat Biennal B, un projecte que unirà 20 entitats museístiques de 13 municipis de l'illa amb l'objectiu de valorar la riquesa cultural de Mallorca a través de l'art. La institució insular ha explicat que es tracta d'un projecte que posa en marxa iniciatives creatives interdisciplinàries que fomenten la col·laboració entre artistes contemporanis i professionals de l'artesania compromesos amb el desenvolupament sostenible, els oficis, les tradicions i el paisatge. A través de les entitats participants, s'establirà un eix que unirà Es Baluard amb cada espai. D'aquesta manera, per primera vegada en la seva història, el museu treballarà de manera deslocalitzada i cooperativa, amb entitats públiques i privades, fet que incentivarà la col·laboració entre institucions de l'illa, agents, artistes i artesans balears, així com professionals de l'àmbit científic.

1. Simplicitat. No hi ha dos humans iguals. Aquesta realitat s’expressa en tots els tipus de relacions, també en la creativitat. Els humans creem des de la complexitat de la nostra condició: un cos que viu en relació, una intel·ligència, unes percepcions, unes sensacions, uns sentiments, una sensibilitat que fa de cada un de nosaltres un animal relacional irrepetible. L'afecte marca les relacions dels uns amb els altres. La singularitat es transmet en tots els àmbits de la vida i de creació del simbòlic. Ja fa molts anys, a El sentit íntim (1982) explorava les figures d’aquesta relació: l’amor, la creació artística, la intuïció, la construcció de singulars, per dir-ho així. La IA desborda aquest món? Deixarà espai per a la condició humana o ens embolicarà a partir de la seva presumpta capacitat de fer la feina creativa per nosaltres? Continuarà havent-hi artistes o seran alimentadors d’IA? Intel·ligència artificial em sona a una contradicció en els seus termes. O, pitjor, a una certa voluntat d’expropiar als humans la seva singularitat.

La peculiar i subtil obra de Rachel Cusk (Saskatoon, 1967) ha anat guanyant lectors a Catalunya gràcies a la lloable aposta de l'editorial Les Hores, que n'ha publicat quatre llibres en cinc anys. A més de dos dels seus títols més contundents –La feina d'una vida (2001), una reveladora i polèmica mirada sobre la maternitat, i Seqüela (2012), crònica del naufragi del seu matrimoni–, ha donat a conèixer les últimes novel·les que ha escrit, L'altra casa (2021) i Desfilada (2024). "Des de fa un temps no invento res, en el que escric –diu Cusk–. La vida és el material primordial d'un escriptor. La literatura més pura acostuma a provenir d'experiències personals i íntimes".

Es va criar al Viver. Son pare venia de Sóller, fill d’un mariner gitano provinent de Màlaga. Aquest detall biogràfic li encanta. Com també li agradava visitar el despatx de son pare, a la fàbrica de Pepsi. La seva mare feia feina a Sa Nostra. Darrere el seu germà gran, sempre va fer esport. Subcampió nacional d’hoquei en línia. “Vaig ficar un gol en tot el temps que hi vaig jugar”, puntualitza. ”Som el típic dolent que no ho fa malament. Si me la passes, te la tornaré”. Estudiava al Liceu. Allà va coincidir amb Bernat Aleix, Verni Chulo, amb qui va començar a compartir la passió per la pintura. Mai no s’han separat. Ara tenen l’estudi de disseny Aguilar e Hijos. En paral·lel, el seu germà gran l’estirava cap al rock’n’roll. Ha tocat a mitja dotzena llarga de bandes, a més dels seus projectes personals: Colega Chungo i Primera Mort. Tot és obra del mateix personatge de còmic.

Els tallers són la casa per excel·lència dels artistes, els testimonis muts dels seus neguits i els seus esforços. Dels moments d'eufòria pels assoliments i les troballes i de la frustració de quan la feina no satisfà les expectatives i cal tornar a començar. Sis artistes representats per algunes de les setze galeries catalanes que participaran en la pròxima edició d'Arco entre el 5 i el 9 de març han obert les portes dels seus tallers a l'ARA poques setmanes abans que arrenqui la fira. Cadascun d'ells és un món: alguns aprofiten al màxim fins a l'últim minut per acabar la feina, d'altres ja van entregar les obres fa setmanes.

Si hi va haver un moment determinant per a la faceta artística de Joan Punyet Miró (Palma, 1968) va ser quan, a només deu anys, va visitar juntament amb el seu padrí, Joan Miró, l’estudi de l’artista. “Aquella explosió cromàtica va deixar una empremta a la meva ànima”, explica. La setmana que ve inaugurarà Monocromías, una exposició de cinc obres de creació pròpia que es podran veure a partir del 4 de març a Garaje Lola, a Madrid.

En parlar de polítiques culturals, la tendència a les Balears és fixar la mirada en la gestió de l’administració autonòmica i, sobretot, en els consells insulars. I és lògic: de tots ells depenen la majoria de les competències i són els òrgans que no només determinen els grans projectes, sinó també els que mouen els grans pressuposts. Així i tot, però, i malgrat que cadascun dels 67 consistoris de l’Arxipèlag té una idiosincràsia particular, entre tots ells destinen més de 82 milions d’euros anuals a l’àmbit de la cultura, segons les darreres dades del Ministeri de Cultura, uns doblers que inclouen tant el personal de les biblioteques com la programació de nombrosos teatres i centres culturals, així com tasques de conservació del patrimoni municipal, entre d’altres.