El president de l'Institut Mallorquí d'Afers Social (IMAS), Guillermo Sánchez, ha rebutjat el repartiment de menors migrants no acompanyats procedents de les Canàries, Ceuta i Melilla a altres comunitats i ha defensat que "perverteix tot el sistema de protecció".

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha acceptat una mesura cautelar demanada pel govern de les Canàries per tal que, en un termini improrrogable de 10 dies, el govern espanyol es faci càrrec d'un miler de menors immigrants no acompanyats que són acollits actualment per la comunitat autònoma.

Aquest dijous, en el ple extraordinari del Consell de Mallorca, el PP i Vox han aprovat que es faci un estudi dental als menors migrants no acompanyats que arribin en pasteres a les costes de les Illes per certificar que els joves que són acollits pels serveis socials realment tenen menys de 18 anys. Amb aquesta moció secunden la proposta que va fer l'extrema dreta al Parlament i davant la qual el Govern de Prohens va cedir en el marc de la negociació pels pressupostos de 2025.

El grup de Vox en el Consell de Mallorca presentarà en el ple ordinari del mes de desembre de la institució insular, que es durà a terme dijous, dia 12, una moció que demanarà la implementació de proves dentals per determinar l'edat dels migrants que arribin en pasteres a les costes de l'Arxipèlag. Segons ha informat el partit en un comunicat, amb aquesta iniciativa secunden la proposta feta pel seu grup en el Parlament, que va demanar al Govern la posada en marxa d'aquesta mesura per certificar que els menors migrants no acompanyats que són acollits pels serveis socials realment tenen menys de 18 anys.

Fa un mes que el Congrés dels Diputats va tombar una modificació legislativa per obligar les comunitats autònomes a acollir menors no acompanyats quan els territoris on arriben estiguin saturats. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reprès aquest divendres la seva activitat amb una reunió amb el president de les Illes Canàries, Fernando Clavijo, en què han coincidit que la solució demana convèncer el PP que surti del no a la reforma de la llei d'estrangeria. El partit conservador, però, reclama una actuació més àmplia per frenar la immigració i més recursos econòmics per a les comunitats autònomes. Trenta dies després, doncs, res no s'ha mogut i no hi ha pla B per desbloquejar la situació que es viu a les Canàries i també a Ceuta i Melilla. Mentrestant, Sánchez ha promès una partida de 50 milions d'euros a les Canàries aquest any per fer front a l'acollida, però Clavijo la troba insuficient perquè l'arribada de menors ha augmentat.

L'11 de gener del 2000 el Congrés dels Diputats aprovava la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. L'endemà, el 12 de gener, s'aprova la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors. Aleshores no s'era conscient de la importància que aquestes dues lleis tindrien en el futur.

Més per Menorca sol·licitarà al Congrés dels Diputats, a través del grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, la modificació de la normativa que regula l'Obligació de Servei Públic (OSP) a les rutes entre illes, amb l'objectiu d'aconseguir la gratuïtat del servei d'acompanyament de menors. Amb aquesta mesura, les companyies aèries que operen la ruta estarien obligades a oferir el servei sense cobrar prestació econòmica a canvi.

La guerra d'Ucraïna va disparar l'arribada de migrants menors no acompanyats a Mallorca durant el 2022, amb 81 infants ucraïnesos que varen arribar als serveis de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) fins a mitjan octubre.

Les Illes Balears són un territori pioner i referent en l'acollida d'infants, i aquest fet també s'està demostrant amb l'arribada de persones refugiades de la guerra d'Ucraïna. Ara com ara, onze famílies mallorquines acullen menors no acompanyats procedents d'aquest país, per als quals l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) ha posat a disposició una psicòloga d'origen ucraïnès per tal de donar-los suport en l'adaptació i tractar possibles seqüeles per la situació de conflicte bèl·lic. A més, dues famílies acullen tres adolescents més procedents de l'Àfrica Central.

Punt final a les exploracions genitals mèdiques per determinar l'edat dels menors no acompanyats. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat en primera volta l'avantprojecte de llei que regula el nou procediment d'avaluació de l'edat dels menors migrants no acompanyats i a través de la qual quedaran prohibides "les proves invasives amb nus integrals", que fins ara s'utilitzaven per determinar l'edat d'alguns joves. Ho ha anunciat la ministra de Justícia, Pilar Llop, en roda de premsa posterior al consell de ministres. Ara la norma surt a consulta pública i, per tant, encara pot rebre modificacions.

"Totes les carències a les quals s'ha fet referència [a la sentència] condueixen a estimar que ens trobem davant una situació de risc rellevant per a la integritat física i moral dels menors en la mesura que no consta que ningú se'n fes càrrec un cop repatriats al seu país d'origen, cosa que determinaria que els joves es trobaven en una situació d'abandonament o desemparats". Així de contundents són algunes de les conclusions de les dues sentències que un jutge d'instrucció de Ceuta ha dictat sobre l'expulsió de 20 menors de la ciutat autònoma al Marroc, l'agost passat, i a les quals ha tingut accés l'ARA. Els joves formaven part dels milers d'adolescents que a mitjans de maig de l'any passat van entrar a Ceuta, 800 dels quals es van quedar a la ciutat autònoma i van ser posteriorment expulsats a través d'una operació liderada per la Delegació del govern central a la ciutat, sota la tutela del ministeri de l'Interior i de bracet del govern autonòmic.

El conseller insular de Vox al Consell de Mallorca Toni Gili ha presentat aquest dijous al ple de la institució una moció en què reclamava tancar el centre de menors estrangers no acompanyats Norai, situat al barri palmesà de Son Roca, on hi ha hagut problemes de convivència fins al punt que l'Institut Mallorquí d'Afers Socials treballa per tancar-lo progressivament. La iniciativa no ha sortit endavant, però durant la defensa Gili ha fet un discurs xenòfob, en què ha afirmat que "la situació no és bona per ajudar a tothom" i ha acusat tots els migrants que arriben a les Balears de manera irregular de causar "el caos" i "delinqüència". També ha reclamat la deportació immediata d'aquestes persones, encara que siguin menors. Davant d'aquestes declaracions, la dreta i l'esquerra –des del PSIB fins al PP, passant per Ciutadans i El Pi– s'han aliat per rebutjar el discurs de Gili. Els membres de MÉS i Podem no hi han intervingut, però en altres ocasions ja han censurat el posicionament de la formació d'extrema dreta sobre la migració.

Anass Guennoun farà 19 anys al novembre i, si la llei no canvia, té tots els números per passar a ser un sensepapers. La reforma del reglament d’estrangeria per facilitar la regularització de joves migrants que van arribar sense referents està redactada des del maig, però finalment no s’aprovarà demà al consell de ministres, tal i com es preveia, per discrepàncies dins del govern espanyol. Això, de moment, deixa els 4.000 nois d’entre 18 i 23 anys sota protecció de la Generalitat amb un peu en la marginalitat social. El desbloqueig, a més, permetria als 1.500 menors estrangers sols tutelats per l’administració treballar a partir dels 16, equiparant-los als autòctons. A tot l’Estat hi ha 17.000 nois que se’n podrien beneficiar de la iniciativa.

Davant l'escàndol polític i el conflicte legal que s'ha desencadenat per la deportació de 55 menors dels centenars que van entrar a Ceuta al mes de maig, quan el Marroc va deixar de controlar les seves fronteres, el govern espanyol no s'ha cansat d'assegurar que la repatriació es va fer d'acord amb la voluntat dels nens i de les seves famílies. Doncs bé, K.B., un dels nois deportats, ho ha negat a l'ARA de forma rotunda: "Em van deportar de Ceuta contra la meva voluntat. Hi vull tornar".

La setmana passada van començar les repatriacions al Marroc de nens migrants no acompanyats que eren a Ceuta des de feia gairebé tres mesos. El ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, diu que són menors que volen tornar al seu país i que no són expulsions sinó "retorns assistits". El ministre pot utilitzar tots els eufemismes que vulgui però li està costant fer passar la seva actuació com a legal –o fins i tot, com a justa.

El Parlament Europeu ha rebutjat l'actuació del Marroc en l'últim xoc diplomàtic amb Espanya per la crisi migratòria a Ceuta. Els europarlamentaris han aprovat aquest dijous una resolució en què condemnen "l'ús" del Marroc de la vida de persones migrants per aconseguir "objectius polítics". En concret, li retreu "la participació de nens, menors no acompanyats i famílies" en l'entrada en massa a Ceuta des del Marroc, posant les seves vides i la seguretat en risc". El text s'ha aprovat per 397 vots a favor, 85 en contra i 196 abstencions, després d'un debat protagonitzat principalment per europarlamentaris espanyols, que han retret el "xantatge" del govern marroquí sobre Espanya.

Potser ens hi estem acostumant, però no ho voldria. La paraula té un valor essencial per formar les generacions que llegeixen o que escolten. I en un moment històric com l'actual, en què els mitjans de comunicació les posen a l'abast de tothom, les paraules tenen encara molt més valor i més capacitat d'influir en les masses.