El genealogista Tomeu Caimari es dedica a ajudar descendents de balears d’arreu del món a trobar els papers necessaris sobre els seus avantpassats per poder sol·licitar la nacionalitat espanyola. “Vaig pensar que hi ha gent que no sap on ha d’anar a cercar aquests papers i tampoc no té temps per fer-ho. Alguns ja l’han aconseguida”, explica. Ha fet casos de totes les Illes, però el gruix de feina “s’ha concentrat a Mallorca”, admet. De les gairebé 200 persones que ha ajudat, dues eren descendents de menorquins; quatre, d’eivissencs, i un, de formenterencs. Explica que Eivissa és l’illa on va tenir més problemes a l’hora d’accedir a informació, perquè durant la Guerra Civil es varen cremar molts d’arxius eclesiàstics, una de les fonts primàries de Caimari. 

L'alta abstenció al referèndum celebrat a Itàlia entre ahir i avui dilluns ha impedit l'aprovació d'una proposta de l'oposició que pretenia reduir de deu a cinc anys el període de residència legal al país per aconseguir la nacionalitat italiana. A la consulta popular també es votaven diverses mesures laborals, que tampoc no han tirat endavant. Perquè el resultat del referèndum fos vinculant, calia que almenys un 50% dels electors hi participessin. En el moment de tancar els col·legis electorals aquest dilluns a les tres de la tarda, només un 30% de l'electorat havien votat, segons dades preliminars de participació.

Això és el que li ha vingut a dir la justícia espanyola a una veïna de Santa Margalida (vila mallorquina, bressol de l'orientalista Joan Mascaró i del banquer Joan March) a qui se li ha denegat la nacionalitat espanyola, per bé que fa vint-i-set anys que viu a Mallorca i domina el català, però no el castellà. O no prou, a parer dels jutges. El jutge encarregat del Registre Civil va tombar la petició d'aquesta ciutadana amb l'argument que “no parla ni entén el castellà”. La dona va recórrer a l'Audiència Nacional, on se li ha contestat, via sentència, que “no ha justificat un grau suficient d'adaptació a la societat espanyola”.

Llegeixo a l’Ara Balears que han denegat “la nacionalitat espanyola a una veïna de Santa Margalida que és catalanoparlant però que no domina suficientment el castellà”. Es veu que l'Audiència Nacional “ha tombat el recurs presentat per la dona d'origen africà contra la denegació de la nacionalitat tot i que fa vint anys que viu a Mallorca”. La sentència diu que la dona "no ha justificat un grau suficient d'integració a la societat espanyola".

Si vius a Espanya i només parles el català no tens dret a la nacionalitat espanyola. Li ha passat a una dona d’origen africà que fa gairebé trenta anys que viu a Sant Margalida, a Mallorca, que s’entén amb els veïns en català i no ha sortit mai de les Balears.

L'Anna té set anys i en fa quatre que viu a Sant Sebastià amb la seva mare, però a ulls del sistema és com si acabés de néixer ara. Malgrat que la seva mare, d'origen camerunès, té els papers en regla per residir a l'Estat, no havia pogut inscriure la seva filla al registre civil, no tenia targeta sanitària ni passaport, no estava empadronada i, tot i que anava a l'escola, no podia canviar de centre ni cursar activitats extraescolars. El motiu és que ningú li donava la nacionalitat perquè havia nascut durant el periple migratori de la seva mare entre el Camerun, el Marroc i Espanya. Ara un tribunal ha ordenat que l'Anna deixi de ser apàtrida i obtingui la nacionalitat espanyola, en contra de l'opinió de la Fiscalia i els advocats de l'Estat.

Solem apreciar poc allò que se’ns ofereix en abundància i ens delim pels béns escassos. Deu ser la il·lusió de l’exclusivitat. El caviar, per exemple, ha esdevingut una icona del luxe a l’abast de comptades butxaques, a més d’una exquisidesa per a paladars exigents. La litúrgia de la degustació —en bols de cristall, sobre gel picat, i coberts de nacre o banya— afegeix sofisticació al seu mític poder afrodisíac. En temps dels tsars, els humils pescadors del Caspi sobrevivien amb la venda de la carn d’esturió i en consumien el rebuig. Les untuoses i fonedisses esferes es converteixen en símbol d’ostentació a causa de la producció restringida. Les femelles només fan ous a partir dels dotze anys (set en captivitat). Prohibit el comerç internacional, l’or negre salvatge ve de l’estraperlo. Resulta curiós que la producció russa hagi davallat més que la inclinació al consum, amb una caterva de nou-rics amb memòria gustativa. Ara són els xinesos els que exporten massivament el fruit de l’engreix ràpid en piscifactories gegants.

Els estrangers residents a les Balears que van obtenir la nacionalitat espanyola van ascendir als 2.071 el 2020, segons ha informat la Delegació del govern a les Illes aquest dimecres. Aquesta xifra suposa un 59% menys que el 2019 –fet que s'atribueix a l'impacte de la pandèmia–, una proporció superior a la del conjunt del territori espanyol, en què la caiguda ha estat del 50%.

El president de la República francesa, Emmanuel Macron, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han signat formalment aquest dilluns el conveni per la doble nacionalitat francesa i espanyola, al qual es podran acollir uns 150.000 francesos que viuen a Espanya i uns 190.000 espanyols que viuen a França, segons dades del mateix Macron. En roda de premsa dels dos mandataris, Macron ha remarcat que aquest "conveni històric" donarà lloc a "una generació de ciutadans plenament francoespanyols" que podran "viure plenament la seva permanència als dos països".

El ministre d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha insistit aquest dimecres, malgrat el fiasco de Mariano Rajoy, que els catalans no podrien conservar "en absolut" la nacionalitat espanyola i la ciutadania europea en cas d'independència. En unes declaracions als mitjans, Margallo ha assegurat que "quan un surt d'un país abandona tots els atributs que li dóna la pertinença a aquest país". Per al ministre, que els catalans podrien mantenir la nacionalitat espanyola i europea "és un acudit" que no sap "qui ha dit". Ho ha comparat amb les colònies llatinoamericanes, tot i que llavors, ha admès, "regia la Constitució de Cadis de 1812", ha recordat. De fet, també el govern espanyol ha comparat el cas amb Algèria, una altra colònia.

El president del País Valencià, Ximo Puig, ha qualificat d'"insensates, inoportunes i molt irresponsables" les declaracions del conseller de Justícia, Germà Gordó, que va assegurar que els ciutadans de València i les Balears podrien ser ciutadans catalans.