La presentació de fa uns dies del nou tram del segon cinturó de Palma va recordar, com explica l’ARABalears, aquells temps inesborrables a la nostra memòria de “les carreteres a la mallorquina” de Maria Antònia Munar. Obres presentades amb bons canapès, envelats i, sobretot, molta barra. Perquè pretenien fer creure als ciutadans que posar més asfalt era resoldre la mobilitat.

La saturació turística és un dels temes estrella de la legislatura i més quan hauran passat quatre anys sense que s’hagin aplicat mesures estructurals per pal·liar-ne els efectes. “La transformació del model econòmic de les Balears és el primer repte que té davant aquesta comunitat autònoma”. Aquestes paraules formen part del discurs que la presidenta del Govern, Marga Prohens, va fer en el Debat de Política General de l’1 d’octubre del 2024. Encara sort que era el primer repte fa dos anys, perquè si arriba a ser el tercer o el quart els residents potser ja ens hauríem d’haver exiliat a l’Espanya buidada per poder respirar. “Tenint clar que som una terra hospitalària on els turistes són benvinguts, tots coincidim que ja no podem continuar creixent en volum, i que és inajornable la transformació del nostre model”. Em sap greu, però aquí hem de contradir Prohens: el temps ha demostrat que la transformació del model és del tot ajornable. Dos anys després i a punt d’acabar la legislatura, els fets recorden aquella cançó de Julio Iglesias que deia “la vida sigue igual”.

El Consell de Menorca ha ajornat fins dimecres el ple extraordinari que estava previst per aquest dilluns per aprovar la modificació de la Llei de la reserva de la biosfera, un tràmit necessari per poder impulsar la limitació de l’entrada de vehicles a l’illa.

El Consell de Mallorca preveu que d'aquí a final d'any es faran unes 200.000 inspeccions d'ITV, una quantitat que permetria assolir unes 534.000 inspeccions de vehicles durant el 2026, en línia amb les que es varen fer l'exercici passat. De fet, enguany ja s'han fet 350.898 inspeccions tècniques de vehicles.

“Millora la percepció dels ciutadans de les Balears cap al turisme. Nou dècimes en un any i aconsegueix una puntuació de cinc sobre deu”. Aquesta és la notícia que IB3, la radiotelevisió pública de les Balears, va difondre el 13 d’agost, dues setmanes després que 70.000 persones es manifestassin a Palma contra la saturació turística, i només dies després de la protesta a Sóller del 8 d’agost. La font que va permetre arribar a aquesta conclusió és un baròmetre d’una consultora anomenada LLYC, especialitzada en “comunicació, gestió de la reputació, els assumptes públics i el màrqueting digital”, segons diu l’empresa a la seva pàgina web.

Encara que el discurs públic aposta per repartir els turistes durant l’hivern i reduir-ne l’arribada o, almenys, evitar que augmentin a l’estiu, la realitat és tossuda: el juliol del 2026, i tota la temporada alta, l'aeroport de Palma ha batut els registres. Amb els 19,6 milions de passatgers assolits fins a juliol, Son Sant Joan confirma que l’increment no s’atura i que, a més, es concentra entre maig i juliol, a l’espera del que pugui passar durant l’agost.

La segona setmana d’agost Menorca ha donat la benvinguda a un nou festival de música de gran format, l’Ukalari Live. Els gestors del teatre del mateix nom a Ciutadella, Alberto Gómez i Miriam Torres, s’atreveixen a programar 10 dies de concerts, des de David Bustamante fins a The Tyets i l’homenatge This is Michael, en un recinte habilitat al camp de futbol de l’Sporting Maonès on caben 4.000 persones. Aquests dies donen feina a una trentena de persones i provoquen la creació indirecta –calculen– de 300 llocs de treball més. Un salt important, però diuen que controlat, respecte del que estan acostumats a l’antic teatre de Calós, ara Ukalari, on en dos anys han aconseguit omplir regularment les seves 575 localitats i han atret prop de 25.000 espectadors.

La pressió turística sobre Mallorca continua sense donar treva en plena temporada alta. Els habitatges de lloguer turístic de l'illa ja han assolit una taxa de reserva del 99% per a aquest mes d'agost, la més elevada de totes les zones costaneres de l'Estat, segons un estudi elaborat per Rentalia, la plataforma vacacional d'Idealista.

Se succeeixen els governs, els regidors, els plans, les jornades i les presentacions. Ise succeeixen les bones paraules, les intencions i, des de fa un temps, una certa autocrítica. “Estam al límit”. Ara, fins i tot el PP admet que les Illes estan a punt del col·lapse.

Mentre Aena i els governs insulars i autonòmic es passen la pilota sobre qui és el responsable de la saturació, la saturació no atura d'augmentar. Els primers sis mesos del 2026 el principal aeroport de Mallorca ha tornat polveritzar tots els seus registres i frega ja els 15 milions de passatgers (14,9), fet que suposa un 14% més que fa només tres anys, respecte del primer semestre del 2023.

El coordinador territorial del GOB, Miquel Camps Taltavull (Maó, 1963), escalfa motors per posar en marxa a partir d’aquest dissabte, 13 de juny (19.30 hores), el nou estiu de mobilitzacions que anuncia Via Menorca. Un exèrcit de formigues “fartes de la massificació” ja caminen cap a la plaça de la Biosfera de Maó per manifestar-se en defensa del dret a l’habitatge i en contra de qui “ens xucla l’aigua fins a deixar els aqüífers secs” i de qui “ens condemna a fer feines precàries per malviure del turisme”.

N’hi ha prou amb passar uns minuts al carrer de la Lluna de Sóller per comprovar com de difícil és trobar-hi cap ‘indígena’. No hi ha cap guia turística que no recomani visitar aquest indret del poble, i es nota. També costa caminar sense topar amb algú i trobar una botiga tradicional ja és gairebé impossible. “Tanquen uns quatre negocis a l’any en aquest carrer. Ma mare hi té una merceria i, quan es jubili, ningú no l’agafarà. Posaran un altre souvenir. Va tancar la botiga de fotografia, i la de roba orientada a la gent de l’illa. De fet, abans podia comprar un llibre a Sóller. I ara no hi ha llibreria”, explica Bartomeu Miró, veí del poble i portaveu de SOS Sóller, un moviment ciutadà que no ha aturat de denunciar que la situació és insostenible.

Mentre el Parlament començava a tramitar la reforma de la Llei de capitalitat de Palma, un centenar de persones ja havien rebut l’ordre d’abandonar l’antiga presó sense saber on viuran quan acabi el procés judicial. Aquesta imatge resumeix el moment polític que travessen les Balears. La capital que el batle Jaime Martínez reivindica com a motor econòmic i institucional de les Illes és també l’escenari on es concentren moltes de les tensions que han marcat la tornada del PP a les principals institucions: la crisi de l’habitatge, la saturació turística, la pressió demogràfica causada per la necessitat de mà d'obra del model econòmic turístic, la fragilitat dels serveis públics i un discurs cada vegada més obsessionat amb els migrants pobres.

Quan un any abans de la pandèmia l’amic Àlex Dioscórides va dirigir el magnífic documental ‘Overbooking’, que ja evidenciava alguns dels indicadors que ens converteixen en una illa col·lapsada, crec que ni ell ni totes les persones que el vàrem veure érem capaços d’imaginar que arribaria un dia, talment aquest inici de temporada, on no sols els polítics no haurien fet res per revertir la situació, sinó que ens trobaríem amb una situació d’overbooking de l’overbooking.

L’Hospital Universitari Son Espases ha començat a reprogramar cirurgies no urgents i a reforçar el personal del servei d’urgències arran del pic de demanda assistencial registrat des de dimecres, una situació que també ha obligat a revisar l’activitat prevista per a la setmana que ve.

El Govern i l'Ajuntament de Palma han aconseguit un acord estratègic amb les principals companyies de creuers que operen a Palma mitjançant el qual la mitjana diària màxima de creueristes es reduirà dels 8.500 a 7.500. Aquesta reducció, formalitzada a través d'un nou memoràndum d'entesa, només afectarà els mesos de temporada alta, de juny a setembre, dels anys 2027, 2028 i 2029.

"El primer que em correspon fer és escoltar un malestar social creixent (...) que expressa un clam compartit que el nostre model ja no pot créixer més en volum, que les nostres illes ja han arribat al seu límit, que passar de gairebé 18 milions de visitants a poder arribar a 20 milions no és sostenible. Per això hem de parlar (...) de límits, hem de parlar de contenció". La presidenta del Govern, Marga Prohens, va pronunciar aquestes paraules en el ple del Parlament del 20 de juny del 2024, en referència als 17,8 milions de turistes del 2023. Llavors defensava el Pacte per la sostenibilitat, una iniciativa que l'Executiu va presentar com a històrica pel que fa al canvi de rumb a les Illes i que ha quedat desfeta: el Govern diu que s'hi han presentat 504 propostes que no es coneixen; el comitè d'experts que s'havia d'encarregar d'avaluar-les i seleccionar les més adients no s'ha posat en marxa mai; el document de bases per a la transició ha quedat a una prestatgeria, i l'Executiu ja ha deixat clar que no pretén impulsar cap mesura important de contenció. I això que tenim més d'un milió més de visitants que quan Prohens considerava imprescindible parlar de límits: 19.053.592 turistes –un 1,73% més que els 18,7 milions del 2024.

El Consell d'Eivissa ha proposat que es fixi per a aquest estiu un sostre màxim de 18.918 vehicles diaris en circulació per a la temporada que ve, que sumen 1.250 vehicles menys respecte al límit autoritzat l'any passat. Aquesta xifra servirà de base per al tràmit de participació que ha obert la institució per als sectors afectats, abans d'aprovar la regulació per a les temporades d'estiu del 2026 i del 2027.

El Fòrum de la Societat Civil ha alertat que la transició cap a un model més equilibrat, equitatiu i sostenible a Mallorca és “pràcticament inexistent”. És una de les principals conclusions de l’informe 'Indicadors clau de les transicions de 2025', que alhora apunta un “estancament” dels elements que haurien de fer possibles les transicions social, ambiental i econòmica. L’estudi, presentat aquest dijous a l’Estudi General Lul·lià en el marc de les activitats de l’Acadèmia del Clima, ha permès identificar un creixement progressiu de la pressió humana i una crisi de cada vegada més preocupant d’accés a l’habitatge a l’illa, segons ha informat Europa Press.

Al president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, se li acaba el temps. Només queda un any i mig de legislatura i una temporada alta abans de les eleccions, la del 2026. És en aquest moment en què la seva proposta estrella, la limitació de l'entrada de vehicles a Mallorca, podria ser més visible si s'aplica. Però aquesta possibilitat se li està complicant pel veto de Vox, amb qui, malgrat el trencament al Parlament, continua governant a la institució insular. Fonts de la institució insisteixen que continuen negociant amb els grups per elevar la seva proposta al Parlament, però aquesta via sembla alentir-se. Però, així i tot, el PP tampoc s'obre, per ara, a acceptar l'oferta del PSIB d'aprovar junts la proposició de llei amb el mateix objectiu que els socialistes han registrat al Parlament.