Quan un any abans de la pandèmia l’amic Àlex Dioscórides va dirigir el magnífic documental ‘Overbooking’, que ja evidenciava alguns dels indicadors que ens converteixen en una illa col·lapsada, crec que ni ell ni totes les persones que el vàrem veure érem capaços d’imaginar que arribaria un dia, talment aquest inici de temporada, on no sols els polítics no haurien fet res per revertir la situació, sinó que ens trobaríem amb una situació d’overbooking de l’overbooking.

L’Hospital Universitari Son Espases ha començat a reprogramar cirurgies no urgents i a reforçar el personal del servei d’urgències arran del pic de demanda assistencial registrat des de dimecres, una situació que també ha obligat a revisar l’activitat prevista per a la setmana que ve.

El Govern i l'Ajuntament de Palma han aconseguit un acord estratègic amb les principals companyies de creuers que operen a Palma mitjançant el qual la mitjana diària màxima de creueristes es reduirà dels 8.500 a 7.500. Aquesta reducció, formalitzada a través d'un nou memoràndum d'entesa, només afectarà els mesos de temporada alta, de juny a setembre, dels anys 2027, 2028 i 2029.

"El primer que em correspon fer és escoltar un malestar social creixent (...) que expressa un clam compartit que el nostre model ja no pot créixer més en volum, que les nostres illes ja han arribat al seu límit, que passar de gairebé 18 milions de visitants a poder arribar a 20 milions no és sostenible. Per això hem de parlar (...) de límits, hem de parlar de contenció". La presidenta del Govern, Marga Prohens, va pronunciar aquestes paraules en el ple del Parlament del 20 de juny del 2024, en referència als 17,8 milions de turistes del 2023. Llavors defensava el Pacte per la sostenibilitat, una iniciativa que l'Executiu va presentar com a històrica pel que fa al canvi de rumb a les Illes i que ha quedat desfeta: el Govern diu que s'hi han presentat 504 propostes que no es coneixen; el comitè d'experts que s'havia d'encarregar d'avaluar-les i seleccionar les més adients no s'ha posat en marxa mai; el document de bases per a la transició ha quedat a una prestatgeria, i l'Executiu ja ha deixat clar que no pretén impulsar cap mesura important de contenció. I això que tenim més d'un milió més de visitants que quan Prohens considerava imprescindible parlar de límits: 19.053.592 turistes –un 1,73% més que els 18,7 milions del 2024.

El Consell d'Eivissa ha proposat que es fixi per a aquest estiu un sostre màxim de 18.918 vehicles diaris en circulació per a la temporada que ve, que sumen 1.250 vehicles menys respecte al límit autoritzat l'any passat. Aquesta xifra servirà de base per al tràmit de participació que ha obert la institució per als sectors afectats, abans d'aprovar la regulació per a les temporades d'estiu del 2026 i del 2027.

El Fòrum de la Societat Civil ha alertat que la transició cap a un model més equilibrat, equitatiu i sostenible a Mallorca és “pràcticament inexistent”. És una de les principals conclusions de l’informe 'Indicadors clau de les transicions de 2025', que alhora apunta un “estancament” dels elements que haurien de fer possibles les transicions social, ambiental i econòmica. L’estudi, presentat aquest dijous a l’Estudi General Lul·lià en el marc de les activitats de l’Acadèmia del Clima, ha permès identificar un creixement progressiu de la pressió humana i una crisi de cada vegada més preocupant d’accés a l’habitatge a l’illa, segons ha informat Europa Press.

Al president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, se li acaba el temps. Només queda un any i mig de legislatura i una temporada alta abans de les eleccions, la del 2026. És en aquest moment en què la seva proposta estrella, la limitació de l'entrada de vehicles a Mallorca, podria ser més visible si s'aplica. Però aquesta possibilitat se li està complicant pel veto de Vox, amb qui, malgrat el trencament al Parlament, continua governant a la institució insular. Fonts de la institució insisteixen que continuen negociant amb els grups per elevar la seva proposta al Parlament, però aquesta via sembla alentir-se. Però, així i tot, el PP tampoc s'obre, per ara, a acceptar l'oferta del PSIB d'aprovar junts la proposició de llei amb el mateix objectiu que els socialistes han registrat al Parlament.

Llibertat i abús, aquestes són dues de les paraules que han fet servir els testimonis que han parlat sobre la seva relació amb el cotxe. Les Balears tenen aproximadament un vehicle per cadascun dels seus 1.231.768 habitants (cotxes, motos, furgonetes, etc.), una ràtio que arriba a 1,1 a Mallorca. Les institucions aposten per limitar-hi l’entrada dels vehicles de lloguer, però els experts reclamen més valentia: sense mesures que afectin els residents i, per tant, als vots que rebran els partits a les eleccions, no hi haurà un canvi vertader.

Contenció: “Acció d’impedir que una cosa surti dels seus límits, traspassi el seu límit”. Aquesta és la definició del diccionari d’una de les paraules que estan marcant la legislatura. Tothom parla de contenció turística. És el mantra que fan servir els representants institucionals, una passa per darrere de la societat, i també un motiu de confrontació per als partits polítics. Hi ha tantes definicions de contenció com defensors de la seva aplicació, mentre la realitat demostra que les Balears no són illes de límits, sinó de rècords, cada temporada turística que passa.

Veins de Sóller han posat en marxa la iniciativa 'Salvem Sóller' a través de Change.org per denunciar la proliferació de nous aparcaments al municipi. A la campanya, alerten que ja s’han construït cinc aparcaments –amb tres més en projecte– sense una estratègia clara de mobilitat i amb un fort impacte ambiental i paisatgístic.

El 75% dels ciutadans de les Illes Balears considera que arriben massa turistes i un 77% alerta que aquesta pressió dispara el preu de l’habitatge. L’enquesta de l’Agència d’Estratègia Turística (AETIB), feta a 2.008 residents de les quatre illes l’octubre del 2024, mostra també un rebuig clar al lloguer turístic: gairebé el 62% hi està en contra, percentatge que s’enfila fins al 70% entre la població de rendes mitjanes i baixes.

Si repartíssim els turistes entre els residents de les grans illes mediterrànies, ens trobaríem que mentre que a cada balear ens toquen 15 visitants, els habitants de Sardenya només en ‘suporten’ dos per hom. Amb cinc vegades més territori, l’illa italiana va rebre 3,7 milions de turistes el 2024, pels 18,7 milions que desembarcaren a les Balears. Una desproporció que es repeteix amb la major part dels grans territoris insulars mediterranis, amb l’excepció d’illes com Malta. No debades Mallorca i Malta encapçalen la classificació d’‘Illes urbanitzades, densament poblades i turistitzades’ que ha elaborat la Càtedra d’Insularitat de la UIB i el Govern, i que situa les Illes Balears a la primera posició en la majoria d’indicadors d’ocupació territorial, increments de població, o pernoctacions hoteleres.

Sense bitllets per al partit. La UE Eivissa es pot quedar sense rival d'aquí a dos caps de setmana per culpa de la saturació turística. L’entrenador Paco Jémez ha denunciat en roda de premsa que l’Hèrcules d’Alacant no ha pogut aconseguir bitllets d’avió ni allotjament per viatjar fins a les Balears, on s’havia de disputar el partit.

Menorca es transforma durant la temporada turística. Passa d’acollir uns 90.000 residents de mitjana a l’hivern als 160.000 diaris que es registren durant tot l’estiu, fins a arribar a una població flotant de 200.000 persones a l’agost. Les carreteres ho noten i a la general, on sols transiten uns 12.000 cotxes diaris a l’hivern, s’hi assoleixen cotes de 24.500 vehicles a l’època central de la temporada.

Malgrat que el mantra sobre la contenció ha arribat fins i tot als àmbits més reticents a posar limitacions, com el sector empresarial, les Balears continuen batent rècords d'arribada de turistes, augment de població i pressió humana –la paradoxa enguany és que l'augment de turistes no es tradueix en augment d'ingressos d'alguns sectors, com la restauració. Més enllà de fer caixa, aquesta és la tercera temporada turística des que va començar la legislatura en què no s'apliquen mesures de contenció mentre els problemes es continuen enquistant –el principal és l'accés a l'habitatge, però la massificació arriba als àmbits més petits de la vida dels residents.

Un dia abans de la manifestació de diumenge a Palma contra la turistització, el Govern va publicar en el BOIB que donarà ajudes per valor d'1,2 milions d'euros a "esdeveniments esportius" que es facin "en temporada baixa" i que "tinguin un impacte significatiu en el (...) sistema esportiu i turístic" de les Balears. Aquests recursos seran possibles gràcies a l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) i es repartiran entre 2025 i 2027, a 400.000 euros per any.

La plataforma 'Menys turisme, més vida' encalenteix motors per a la manifestació d'aquest diumenge i amb aquest motiu ha transmès diverses informacions referents a la difusió i a l'organització de la mobilització. "Ja queda molt poc per a la manifestació, però encara som a temps de fer-la arribar a més gent", han expressat en un missatge al canal de WhatsApp de la plataforma. Així, ha assenyalat que encara es poden recollir cartells de diferents mides —Din A3, Din A4 i flyers en Din A5— a l'Ateneu Popular la Fonera els horabaixes a partir de les 17 h, i a la seu del GOB els matins, de 10 h a 14 h. "Vine i encartella el teu barri o poble", han animat. També han fet una crida als manifestants a dur xiulets, tambors, pistoles d'aigua i equips de so. "Pots dur qualsevol altra cosa que se t'ocorri, sigues original!", han remarcat. A més, el col·lectiu ha organitzat una jornada de feina prèvia a la manifestació aquest divendres a les 19 h, a l'Ateneu la Fonera.