La metàfora és arriscada, aquests dies, però torrencial és l’adjectiu que primer ve al cap quan un pensa amb la figura de Cristina Fallarás, la periodista que, amb el seu perfil d’Instagram en el qual compartia anònimament testimonis de dones que havien patit abusos, ha estat a l’epicentre d’aquest Me Too polític que ha passat per damunt d'Íñigo Errejón. Nascuda a Saragossa fa 56 anys en el si d’una família catòlica i conservadora, cabellera flamígera esbullada i verb esmolat, va marxar a Barcelona amb divuit anys per estudiar periodisme a la Universitat Autònoma. I amb un nou credo, el marxisme, que li semblava socialment just com les ensenyances cristianes amb què havia estat educada, però sense la superstició.

El Govern ja ha activat el protocol per possibles casos d’assetjament sexual i per raó de sexe i d’orientació sexual dues vegades aquesta legislatura. La Conselleria de Presidència ha explicat a l’ARABalears que aquest és el procediment a seguir en la Funció Pública –i també en els seus organismes autònoms– quan hi ha alguna denúncia interna, encara que tant l’IB-Salut com l’educació pública disposen de protocols propis. El de l’Administració es va aprovar el 2015, i des de llavors s’ha activat quatre vegades més. El departament no en dona més detalls per una qüestió de confidencialitat.

Comença la campanya per al 4 de maig, en què està en joc crear un esquema d’aliances inèdit a l’Estat si Vox acaba governant amb el PP. A més, hi ha la possibilitat que Ciutadans es quedi sense representació i es renovi el sistema de partits. Tots els líders estatals s’hi juguen alguna cosa: Sánchez la gestió de la pandèmia, Casado el lideratge, Arrimadas l’existència, Iglesias el comiat i Abascal tocar el poder.

Quan va presentar el seu nou partit estatal, Més País, a finals de setembre i sota els focus, Íñigo Errejón va justificar les presses per la “necessitat” de trencar el bloqueig del govern espanyol i l’esquerra i de posar cola a les relacions trencades entre Unides Podem i el PSOE després de mesos d’aspres i fallides negociacions per formar govern. Si entrava amb força, Errejón prometia facilitar un acord d’esquerres, però va passar exactament el contrari: només va aconseguir tres escons (comptant el de Compromís a València), i 48 hores després de les eleccions Pablo Iglesias i Pedro Sánchez, abraçada inclosa, van anunciar un preacord per formar govern sense cap necessitat de parlar abans amb Errejón.

Quan Íñigo Errejón va sortir a l’escenari de l’assemblea de Vistalegre II -on es va consumar, el febrer del 2017, la seva derrota en la pugna pel poder a Podem contra Pablo Iglesias-, les bases van cridar: “Unitat, unitat!” Els afins a Iglesias, sempre majoritaris al partit lila, li recriminaven que volia trencar el partit pel seu afany de lideratge. Dimecres passat, un home exaltat interrompia l’assemblea inaugural de Més País, el partit amb què Errejón concorrerà a les eleccions del 10 de novembre. “Vostè ha dividit l’esquerra!”, cridava amb la cara encesa i a un volum que va fer que una part de l’auditori intentés fer-lo callar. Del trencament d’una intimíssima amistat, la d’Iglesias i Errejón, forjada a la Facultat de Ciències Polítiques de la Complutense de Madrid, s’ha passat en dos anys a la confrontació de dos partits amb els seus rostres al capdavant. Una pugna que ja s’ha traslladat a les coalicions a les autonomies, on ja es detecta una fuga d’afins de Podem a Més País. D’aquí a un mes i mig, la batalla serà pels escons.

"Redoblem l'aposta i això passa per posar pesos pesants a les candidatures locals i autonòmiques per a les eleccions del 2019", ha dit el ja ex número dos de Podem, Íñigo Errejón, en sortir de la reunió del primer consell ciutadà del partit després de Vistalegre II. Aquest ha estat el missatge que han repetit constantment els diferents membres de la formació política un cop acabada la primera reunió del consell ciutadà, que es fixa les eleccions autonòmiques com a primer pas per "desallotjar" el PP del govern.

La crisi interna de Podem a Madrid, que s'ha cobrat la dimissió dels nou membres de la direcció afins a Íñigo Errejón en l'intent de forçar també la sortida dels partidaris de Pablo Iglesias, amenaça de desestabilitzar la formació a les portes d'una negociació decisiva amb el PSOE que, si fracassa, pot acabar en repetició d'eleccions. Les tensions entre Errejón i Iglesias per l'estratègia política a seguir –el primer és més partidari d'esgotar les vies d'acord amb el PSOE– es van fer evidents ja en els dies previs al debat d'investidura. Els dirigents de Podem intenten que la crisi no vagi a més. Ho ha fet el català Albano Dante Fachin, però també els líders estatals.

La taula de les formacions d'esquerres per abordar la investidura de Pedro Sánchez i pactar un programa només ha tingut dos dies de vida. "Així no té sentit seguir", ha proclamat la formació de Pablo Iglesias. Després del pacte entre el PSOE i Ciutadans, insuficient per investir el líder del PSOE i també per a la reforma constitucional proposada, Íñigo Errejón ha comparegut per fer notar que és "incompatible" aquest document, "que faria les delícies de la FAES", i el seu suport a la investidura. La decisió de Podem d'aixecar-se de la taula ha estat secundada per IU, que ha afirmat que la negociació només pot seguir si s'hi mantenen els quatre (IU, Compromís, PSOE i Podem). A diferència de Podem, que rebutja reunir-se més a nivell bilateral o multilateral, la formació que lidera Alberto Garzón es reunirà amb el PSOE per traslladar-los la seva posició.

Ningú vol aparèixer com el qui, per culpa dels seus condicionants o maximalismes, ha impedit un govern d'esquerres a Espanya, que necessitaria almenys la participació del PSOE, Podem, IU i forces nacionalistes o independentistes com el PNB, ERC o DL. "Diem 'no' a una gran coalició entre el PP i el PSOE. I en el cas que Mariano Rajoy fracassi i no sigui capaç de formar govern, direm 'sí' a una gran aliança amb forces progressistes", ha garantit Pedro Sánchez en la primera roda de premsa amb preguntes des de la reunió que va mantenir a la Moncloa el 23 de desembre per dir 'no' a Rajoy. La roda de premsa ha sigut a Lisboa, a la seu del Partit Socialista, on s'ha reunit amb el seu líder i nou primer ministre portuguès, Antonio Costa. La tria no és casual perquè Costa va perdre al novembre les eleccions legislatives contra la dreta, però va aconseguir unir tota l'esquerra per canviar el govern. Tot i les limitacions que li imposen els barons, singularment Susana Díaz, en temes com ara el procés català, Sánchez vol intentar ser l'alternativa a Rajoy, que es nega a donar suport de manera activa o passiva amb una abstenció que el permetria seguir a la Moncloa.

La Universitat de Màlaga (UMA) ha acordat avui, divendres, seguir amb l'expedient disciplinari obert al secretari de Política de Podem, Iñigo Errejón, per determinar si va incomplir les seves obligacions laborals i va vulnerar la llei d'incompatibilitats mentre participava en un projecte d'investigació.