El conseller de Benestar Social del Consell de Mallorca i president de l’Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), Guillermo Sánchez, ha assegurat que impedirà la voluntat del govern d’Espanya d’enviar menors migrants procedents d’altres territoris de l'Estat a Mallorca. Segons el pla de Moncloa, seran derivats uns 3.000 joves, la major part dels quals aniran cap a Andalusia, la comunitat de Madrid i el País Valencià. “No acceptarem cap trasllat de menors”, ha assegurat Sánchez, en ser demanat sobre què passaria si arribàs a port un vaixell amb menors no acompanyats.

El Govern de Marga Prohens vol seguir les passes de la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (PP) en la batalla judicial contra Pedro Sánchez. La consellera de Famílies i Afers Socials, Catalina Cirer, ha anunciat aquest dimarts que l'Advocacia de la comunitat estudia la viabilitat de recórrer al Tribunal Constitucional el decret llei aprovat pel govern espanyol que modifica la Llei d'estrangeria i permet que, en moments en què alguns territoris estan molt tensats per l'arribada de menors migrants no acompanyats (com passa ara a les Illes Canàries i Ceuta), se'ls pugui traslladar a altres comunitats.

La Conselleria de Famílies i Assumptes Socials ha apuntat que estudiarà en "profunditat" la petició del Consell de Formentera per retornar les competències de tutela de menors migrants no acompanyats arribats a l'illa en pastera. Així ho ha indicat la consellera de Famílies i Assumptes Socials, Catalina Cirer, aquest dimarts.

Els forenses de l’Institut de Medicina Legal ja són des del 5 de desembre els encarregats de decidir quines proves es fan als hospitals de les Balears per determinar l’edat dels menors migrants en cas de dubte. Després n’analitzen els resultats i en fan l’informe que es remet a la Fiscalia de Menors, que és qui ha d'autoritzar la realització dels exàmens. Així s'estableix a través d'un nou acord de col·laboració institucional presentat pel subdirector d'Humanització de l'IB-Salut, Gabriel Rojo; el fiscal de Menors de les Balears, José Díaz Cappa, i la directora insular de Centres i Programes d'Atenció Integral a la Infància de l'IMAS, Magdalena Ramis. Fins ara, ha assenyalat Rojo, la prova que es feia era una radiografia del carpi (mà). Però, atenent criteris tècnics, la manera "més exacta" de determinar l'edat és amb aquesta prova i una prova d’edat dental. Els tres càrrecs han negat que el que s'ha anunciat sigui un protocol, tot i que fixa una manera de funcionar nova i definida.

El grup de Vox en el Consell de Mallorca presentarà en el ple ordinari del mes de desembre de la institució insular, que es durà a terme dijous, dia 12, una moció que demanarà la implementació de proves dentals per determinar l'edat dels migrants que arribin en pasteres a les costes de l'Arxipèlag. Segons ha informat el partit en un comunicat, amb aquesta iniciativa secunden la proposta feta pel seu grup en el Parlament, que va demanar al Govern la posada en marxa d'aquesta mesura per certificar que els menors migrants no acompanyats que són acollits pels serveis socials realment tenen menys de 18 anys.

El professor de Dret a la Universitat de Barcelona i expert en migracions Markus González ha defensat que "qualsevol partit constitucionalista" hauria de negar-se a la realització de proves dentals a menors migrants perquè és una proposta que tracta d'"estigmatitzar" el col·lectiu. Concretament, l'acadèmic ha denunciat i lamentat que "en el fons, el missatge que es transmet és que no són menors, encara que ho diguin, sinó que són delinqüents i perillosos. Tot això forma part d'aquest mite que es construeix al qual no caldria donar-li gens d'influència".

La presidenta de les Balears, Marga Prohens, ha afirmat aquest dimecres que els centres d'acolliment de menors immigrants no acompanyats a les illes estan "sobreocupats" i "al límit", en concret, un 650% per sobre de la seva capacitat. En declaracions als periodistes, Prohens ha mostrat la seva solidaritat amb les Canàries pel problema de la immigració i la contínua arribada de pasteres amb menors sense família. No obstant això, Prohens ha insistit que l'atenció social i els centres de menors de les Balears estan "totalment sobreocupats" amb un total de 306 joves atesos.

Punt final a les exploracions genitals mèdiques per determinar l'edat dels menors no acompanyats. El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat en primera volta l'avantprojecte de llei que regula el nou procediment d'avaluació de l'edat dels menors migrants no acompanyats i a través de la qual quedaran prohibides "les proves invasives amb nus integrals", que fins ara s'utilitzaven per determinar l'edat d'alguns joves. Ho ha anunciat la ministra de Justícia, Pilar Llop, en roda de premsa posterior al consell de ministres. Ara la norma surt a consulta pública i, per tant, encara pot rebre modificacions.

La consellera de Drets Socials, Sofia Alonso, ha admès aquest dijous al ple del Consell que han rebut queixes no oficials sobre l'entitat que gestiona el centre de menors de Santanyí. Les reclamacions haurien estat interposades per treballadors de l'empresa que gestionava el centre quan s'ubicava a la barriada de Son Roca de Palma. Així ho ha explicat Alonso en resposta a una pregunta del PP per part de Catalina Cirer, que ha sol·licitat aclarir aquesta qüestió.

A l’octubre el govern espanyol va retocar el reglament de la llei d’estrangeria per regularitzar la situació dels joves que, venint com a menors i sense família, quedaven desprotegits a la majoria d’edat. Era una llei que venia de lluny. A finals dels 90 es va detectar l’arribada de molts joves, vinguts sobretot del Marroc, que dormien en descampats de Barcelona. Amb els anys es van trobar algunes solucions. Mentrestant, molts d’ells van ser maltractats quan es va intentar demostrar, amb proves arcaiques (el queixal del seny, la soldadura del canell), que eren majors d'edat per no haver de reconèixer que, per sobre de tot, eren menors i no estrangers, utilitzant nomenclatures despectives. El pitjor va ser quan el canvi de la llei els va deixar a la intempèrie i va començar el seu calvari. Patien el que mai hauríem tolerat per a qualsevol dels “nostres” joves: més de vint anys de maltractament institucional i social.

El conseller insular de Vox al Consell de Mallorca Toni Gili ha presentat aquest dijous al ple de la institució una moció en què reclamava tancar el centre de menors estrangers no acompanyats Norai, situat al barri palmesà de Son Roca, on hi ha hagut problemes de convivència fins al punt que l'Institut Mallorquí d'Afers Socials treballa per tancar-lo progressivament. La iniciativa no ha sortit endavant, però durant la defensa Gili ha fet un discurs xenòfob, en què ha afirmat que "la situació no és bona per ajudar a tothom" i ha acusat tots els migrants que arriben a les Balears de manera irregular de causar "el caos" i "delinqüència". També ha reclamat la deportació immediata d'aquestes persones, encara que siguin menors. Davant d'aquestes declaracions, la dreta i l'esquerra –des del PSIB fins al PP, passant per Ciutadans i El Pi– s'han aliat per rebutjar el discurs de Gili. Els membres de MÉS i Podem no hi han intervingut, però en altres ocasions ja han censurat el posicionament de la formació d'extrema dreta sobre la migració.

Davant l'escàndol polític i el conflicte legal que s'ha desencadenat per la deportació de 55 menors dels centenars que van entrar a Ceuta al mes de maig, quan el Marroc va deixar de controlar les seves fronteres, el govern espanyol no s'ha cansat d'assegurar que la repatriació es va fer d'acord amb la voluntat dels nens i de les seves famílies. Doncs bé, K.B., un dels nois deportats, ho ha negat a l'ARA de forma rotunda: "Em van deportar de Ceuta contra la meva voluntat. Hi vull tornar".

La setmana passada van començar les repatriacions al Marroc de nens migrants no acompanyats que eren a Ceuta des de feia gairebé tres mesos. El ministre de l'Interior, Grande-Marlaska, diu que són menors que volen tornar al seu país i que no són expulsions sinó "retorns assistits". El ministre pot utilitzar tots els eufemismes que vulgui però li està costant fer passar la seva actuació com a legal –o fins i tot, com a justa.

Tot i que el govern espanyol havia insistit que no hi havia cap menor d'edat entre els migrants retornats de manera exprés a la frontera del Marroc amb Ceuta, la Fiscalia ha obert una investigació arran de la denúncia de la Fundació Raíces pel cas d'un noi de 16 anys que va arribar nedant –ajudat per un flotador fet d'ampolles– fins a la platja de la ciutat autònoma i poc després la policia el va acompanyar fins a la frontera per expulsar-lo. La llei espanyola i el dret internacional prohibeixen les expulsions de menors d'edat perquè formen part d'un col·lectiu amb una protecció especial que no pot quedar sense tutela i, per això, quan arriben a un país són les administracions públiques les que se'n fan càrrec mentre no es localitza la seva família. Tot i que les diligències s'obren arran d'un cas concret, el ministeri públic ha matisat que si es poden documentar altres expulsions també s'investigaran.

Melilla ha viscut la quarta nit consecutiva de pressió migratòria en el seu perímetre fronterer, la primera amb l'exèrcit espanyol desplegat en el reforç de la vigilància i el control, informa Efe. A diferència de les dues últimes nits, en les quals els intents d'entrada van poder ser frustrats, aquest dijous a la nit han pogut accedir a la ciutat part dels que han aconseguit acostar-se al perímetre fronterer per diferents punts. No hi ha dades oficials de quantes persones hi han participat, però el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha xifrat en una trentena els que ho han aconseguit. Marlaska ha assegurat que tots ells seran "localitzats" i "tornats" al Marroc.

Vox ho ha tornat a fer: ha utilitzat els immigrants per al seu discurs populista i ha atret el focus mediàtic en l'arrencada de la campanya electoral a Madrid. En aquesta ocasió, el partit feixista ha perpetrat un cartell en què contraposa una adorable dona de cabells blancs a un suposat menor immigrant amb la cara tapada, acompanyats amb el lema "Un mena, 4.700 euros al mes. La teva àvia, 426 euros de pensió al mes". Són dues frases simples però que literalment són mentida.

El govern espanyol treballa en un nou model d'acollida i atenció de les arribades dels menors estrangers no acompanyats (menes), segons han explicat fonts del ministeri de Sanitat a l'agència Europa Press. "Aquesta proposta, quan l'aprovi el ple de l'Observatori de la Infància, es remetrà al nou executiu, que serà el que abordarà la concreció de cadascun dels elements", han apuntat les mateixes fonts. Segons ha avançat la SER, que ha tingut accés a l'esborrany del nou model, el govern espanyol preveu crear una xarxa de centres de primera acollida dependents de l'Estat, de manera que l'executiu acolliria temporalment els menors abans de derivar-los a les comunitats autònomes.

Des del gener del 2017, 2.013 menors s'han escapat dels centres d'acollida o no hi han tornat a l'hora prevista. Majoritàriament, però, hi han tornat al cap de menys de 24 hores i, de fet, 1.664 han tornat en algun moment al sistema de protecció. Un 17% dels casos, però, 349 menors, no han tornat al centre i la DGAIA no els ha pogut localitzar.