El retorn als mercats per trobar-hi finançament és, possiblement, una de les notícies que més volen donar els responsables econòmics de la Generalitat des que, l’any 2012, es van veure obligats a demanar el rescat a l’Estat. El Govern va camí de portar una dècada finançant-se gairebé exclusivament a través dels fons estatals, com el famós FLA o el menys conegut FFF. El 2020 la Generalitat seguirà necessitant aquests fons per mantenir la seva operativa, però hi ha una possibilitat seriosa que aquest sigui l’últim any sense tenir accés als mercats.

La Fórmula 1 seguirà a Catalunya, com a mínim un any més. Segons ha pogut confirmar l'ARA, la Generalitat ha aconseguit que Liberty Media, l’empresa propietària de la competició des de fa tres anys, li concedeixi una pròrroga del contracte que totes dues parts tenien fins ara. Amb aquesta pròrroga, Montmeló tornarà a celebrar un Gran Premi el 2020 i, a canvi, el Govern s’ha compromès a seguir avalant per un import anual de 23,4 milions de dòlars (21 milions d’euros). L’aval és una exigència dels propietaris de la Fórmula 1 i, a la pràctica, implica que cada any la Generalitat es vegi obligada a cobrir les pèrdues que genera l’organització d’aquesta competició al Circuit de Catalunya, ja que la venda d’entrades no cobreix ni la meitat dels 21 milions que cobra Liberty Media cada any.

La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, va assegurar ahir que el govern espanyol no aixecarà el control financer reforçat dels comptes de la Generalitat mentre el Govern “continuï fent afirmacions desafortunades” sobre les seves intencions polítiques.

El portaveu del govern central, Íñigo Méndez de Vigo, ha fet un anunci molt important: està disposat a provocar una suspensió de pagaments a Espanya, un fet de conseqüències imprevisibles per a tothom, inclòs el mateix estat espanyol.

Aquest estiu farà cinc anys que la Generalitat viu sotmesa al fons de liquiditat autonòmic (FLA), un artefacte que el govern central va crear el 2012 per rescatar les comunitats que havien perdut l’accés als mercats en el moment més dur de la crisi europea del deute. Des de llavors, les finances del Govern català han estat sota l’escrutini de l’Estat, un control que posteriorment –el 2015– es va agreujar amb la imposició de mecanismes de control exclusivament per a Catalunya per assegurar-se que els diners del FLA no servien per finançar “vel·leïtats independentistes”, segons va explicar aleshores el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro.

Tot just acabava la roda de premsa del president de la Generalitat, Artur Mas, i els primers grups de l'oposició ja havien sortit a retreure-li les seves crítiques al ministeri d'Hisenda. "És una agressió institucional de l'Estat contra tota la població catalana", havia avisat el president de la Generalitat. El primer de respondre ha estat el líder del PP al Parlament, Xavier García Albiol, que ha defensat la decisió del govern espanyol d'intervenir les finances de la Generalitat. Aquestes són les principals reaccions de l'unionisme.