L’Ajuntament de Palma mantindrà la gratuïtat de l'EMT per als usuaris que disposin de la targeta ciutadana i la del TIB al llarg de 2025, malgrat que la bonificació destinada fins a la data pel govern estatal a les Illes Balears, de la qual a Palma li corresponen 18 milions d'euros, és, segons critiquen, "clarament insuficient". L'equip de govern lamenta "l'oportunisme polític" d'una mesura que, després de dos anys de vigència, ha estat anunciada pel govern a escassos dies que finalitzi l'any, una decisió que ha estat adoptada "de manera unilateral", sense aclarir quina quantia destina per al 2025, i més quan "encara no ha abonat ni un sol euro de la bonificació prevista per a l'any en curs".

"Amb la pandèmia, a les Illes molts d'empresaris i autònoms s'arruïnaran per un excés d'endeutament." Així de taxatiu ha estat el president de PIMEM, Jordi Mora, a l'hora de parlar de com és d'important la Llei de la segona oportunitat per a l'economia illenca. "És fonamental que el govern estatal la millori", continuava, ja que és una llei que permet tornar a començar a les persones i empreses insolvents i sobreendeutades. Així, consisteix en l'exoneració dels deutes dins un període concret de temps.

Mig centenar de persones s'han concentrat aquest dimecres dematí davant la Delegació del govern. Els manifestants, capitanejats pels sindicats de treballadors CCOO i UGT, han aixecat la veu per exigir al govern espanyol que compleixi i apugi el Salari Mínim Interprofessional (SMI) durant el 2021 i que derogui finalment la reforma laboral. Aquesta mobilització s'ha fet aquí, però també al conjunt de tot l'Estat per reclamar agilitat i que finalment l'executiu posi fil a l'agulla.

El personal sanitari treballem en un entorn que ens ensenya cada dia que viure no és només que el cor bategui, que hi ha turments innecessaris, i agraïm l’aprovació de la llei que regula l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Això és el que esperem de l’activitat política parlamentària: que ens doti d’instruments que la societat podrà usar, que canalitzi peticions noves d’una societat amb nous problemes i que ara està més conscienciada per abordar-los. 

La quantitat de diners que arribaran dels fons europeus a Espanya -140.000 milions, 72.000 milions dels quals els pròxims tres anys a fons perdut- han obligat l'Estat a plantejar canvis normatius per tal que l'accés als fons per part de les empreses sigui el més àgil possible. Com explicava l'ARA fa una setmana, el govern espanyol està ultimant un reial decret llei amb l'objectiu de potenciar la col·laboració público-privada i l'accés de les empreses als fons per impulsar els projectes de caràcter "estratègic".

Pedro Sánchez és un home acostumat a les caramboles d’últim moment. Quan sembla que tot se li gira en contra sempre acaba trobant un camí. Sigui amb qui sigui. Dimecres pensava que podria aconseguir sumar dreta i esquerra i acabar sortint victoriós del debat de la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma. Però el cúmul d’errors l’ha portat a l’ostracisme a les portes d’una crisi econòmica d’enormes dimensions. “El govern s’ha sentit de vegades sol”, confessava divendres la ministra portaveu de l’executiu espanyol, María Jesús Montero. La Moncloa s’ha trobat una oposició creixent de la dreta durant l’estat d’alarma, amb un PP que veu com Vox se li està avançant i està capitalitzant les protestes al carrer. I, alhora, la centralització de competències ha posat entre l’espasa i la paret un dels suports clau del bloc de la investidura: ERC.

Cansats de ser uns socis “lleials” però que no reben res a canvi, Compromís ha decidit no donar suport a les mesures del govern espanyol si no inclouen les seves reivindicacions. Acusen l’executiu de Pedro Sánchez de “displicent i arrogant”, en paraules de la seva líder, Mónica Oltra, i envegen l’èxit negociador del PNB. En el futur refermaran l’exigència d’una reforma del sistema de finançament amb què convèncer els valencians que disposar d’un partit propi al Congrés de Diputats és útil.

El macroestudi que vol fer el govern central per conèixer el grau de contagi del coronavirus a les comunitats autònomes preveu fer 2.500 proves a les Illes. Serà el personal d'Atenció Primària l'encarregat de dur a terme aquest estudi de seroprevalença, que, segons fons de la Conselleria de Salut, començarà la setmana que ve.

El conseller Martí March ha demanat a la ministra Isabel Celaá, aquest dimecres a una reunió a Madrid, que tingui en compte el creixement constant d’alumnat de Balears. El suport a l’educació 0-3 anys i l’impuls de l'FP són temes que March també ha posat damunt la taula.

MÉS per Menorca ha demanat al govern espanyol que acceleri els tràmits i que compleixi amb el seu compromís de dur els generadors elèctrics que haurien de minimitzar els efectes d'una nova apagada com la viscuda ara fa tres mesos com a conseqüència d'un cap de fibló. La formació sobiranista reclama al Govern balear que insti l'executiu de Pedro Sánchez a traslladar els equips. A més, MÉS per Menorca també ha denunciat que, després de l'apagada que va afectar 38.000 usuaris durant 56 hores, l'illa continua en la mateixa situació de fragilitat i aïllament per que fa al subministrament elèctric.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i el govern espanyol vigilaran que els bancs paguin l'impost de les hipoteques i no el repercuteixin sobre els seus clients a través de comissions, interessos més alts o altres conceptes.

El govern central va proposar ahir apujar les quotes i la tarifa plana dels treballadors autònoms a la Seguretat Social per a l’any que ve, com a mesura provisional abans d’una reforma a fons del sistema que permeti que, a partir del 2020, aquests treballadors cotitzin d’acord amb el seu nivell d’ingressos. L’executiu vol arribar a un acord abans del gener amb les principals associacions d’autònoms per augmentar les quotes, però que alhora aquests treballadors no es vegin afectats per l’augment del 22% del salari mínim interprofessional (SMI) previst per al 2019.

MÉS per Menorca presentarà, a través de Compromís i Esquerra Republicana de Catalunya, un total de dotze esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat. Una reivindicació que elevaria a 613 milions d'euros la quantitat econòmica que la formació sobiranista preveu per fer front a les principals demandes de la societat per a 2018.

"Ni la declaració d'independència ni el 155 solucionen el problema de fons". La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assegurat aquest dijous que veu "amb tristesa" que ni la Generalitat de Catalunya ni el govern central "mouen posicions" per resoldre un conflicte exclusivament polític.

Els partits que donen suport a la proposició de llei contra les prospeccions a la Mediterrània demanaran al Parlament que presenti un recurs al Tribunal Constitucional en cas que la Mesa del Congrés confirmi aquest proper dimarts, com temen, el vet a la tramitació de la iniciativa aprovada per unanimitat per la cambra balear.

El Govern no utilitzarà persones aturades perquè gestionin beques educatives durant els mesos de més feina per a l'Administració. La Conselleria de Treball, Comerç i Indústria ha enviat una resolució al Ministeri d'Educació contra aquesta sol·licitud d'adscripció, que havia d'ocupar tres persones a les Balears –una a la Universitat i dues més a la delegació d'Educació que hi ha a Palma– perquè "les funcions i tasques a exercir per part de les persones desocupades formen part de la feina habitual de l'entitat" i sense fer-los un contracte és una relació laboral fraudulenta.