El Govern i la Generalitat Valenciana impulsaran bons turístics conjunts perquè els ciutadans illencs puguin visitar el País Valencià i viceversa. Aquest és un dels principals acords sorgit de la segona cimera bilateral entre les dues comunitats, anunciat pels dos presidents autonòmics, Francina Armengol i Ximo Puig. El programa pioner a l'Estat 'Val-Bal' inclourà, així, descomptes d'un 15% en el turisme entre ambdós territoris, en temporada baixa, "per estrènyer els lligams culturals i humans dels nostres dos pobles", ha explicat Puig.

El Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana han iniciat aquest dimecres, a la Ciutat de les Arts i les Ciències, la segona cimera entre els dos executius, després de la que va tenir lloc el juliol del 2021 a Palma. L'entesa entre els dos governs és notòria i tant el conseller de Model Econòmic illenc, Iago Negueruela, com el seu homònim valencià, Arcadi España, han posat en relleu que "el motor de la recuperació econòmica ha girat cap a la Mediterrània", amb un creixement econòmic que permet situar el PIB en els nivells anteriors a l'arribada del covid.

La decisió de Putin d'envair Ucraïna va provocar l'ajornament de la conferència de presidents autonòmics, que s'havia de fer dia 25 de febrer a la Palma. Avui, diumenge els presidents es reuniran i Francina Armengol té marcat ja el seu full de ruta pel que fa a les reclamacions que farà a Sánchez. La presidenta balear exigirà durant la conferència que es tengui en compte l'augment del cost de vida a l'Arxipèlag i que es duguin a terme mesures per controlar i limitar els preus de l'energia i els productes de primera necessitat.

Aquest divendres tindrà lloc la Conferència de Presidents a l'illa de La Palma, que reunirà tots els líders autonòmics i el president del govern estatal, Pedro Sánchez. Allà es tractarà un ordre del dia fixat, amb la pandèmia com a protagonista. Així i tot, un dels temes que no es debatran serà la reforma del sistema de finançament autonòmic. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assenyalat que aquesta reforma "encara està verda", però el Govern plantejarà o bé un fons covid o bé un fons transitori "fins que no hi hagi la reforma", ja que les Balears "estan infrafinançades".

"No és fàcil rompre la manera de veure Espanya d'una visió centralitzada. Tots ho veim cada dia. Però si no ho intentes no ho tindràs". Així definia la presidenta de les Illes, Francina Armengol, la situació anquilosada que es viu amb el tema del finançament autonòmic a l'Estat. Armengol, de fet, ho ha tingut clar a l'hora de dir que li sembla "increïble que des del 2014 no hi hagi una proposta seriosa de finançament autonòmic".

Les Balears podrien sortir beneficiades si la primera proposta de finançament autonòmic llançada pel Ministeri d'Hisenda tiràs endavant. Segons la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), les Balears obtindrien un 2% més en la mitjana del sistema de finançament que amb el model actual.

Ni MÉS per Mallorca ni El Pi no estan conformes amb la primera proposta que ha fet el govern espanyol per reformar el sistema de finançament, la qual va arribar divendres a les comunitats autònomes. Ambdues formacions n'han fet una valoració negativa aquest dimarts als passadissos del Parlament i han reclamat un concert econòmic a les Balears com el que hi ha al País Basc; és a dir, que les Illes siguin plenament responsables de la recaptació d'impostos i que en donin una part a l'Estat perquè faci front a les despeses comunes de les autonomies.

A dos mesos de la segona reunió de la taula de diàleg, la direcció del PSOE evita obrir el meló de la seva oferta per a Catalunya en la proposta de ponència per al congrés que celebrarà a la tardor a València i que ha de marcar les línies estratègiques amb què es mouran els socialistes de cara a les eleccions espanyoles previstes per a finals del 2023 o ja el 2024 –Pedro Sánchez té intenció d’esgotar els terminis–. El text, presentat aquest dissabte per la vicesecretària general del partit i nova encarregada de l’organització del congrés, Adriana Lastra, després de la dimissió de l’exministre José Luis Ábalos, es limita a tractar en un sol punt de 15 ratlles la resposta dels socialistes al conflicte català. I no esmenta ni la taula de diàleg. És més, es limita a proposar l’agenda del retrobament que Sánchez ja va oferir a l’expresident Quim Torra just abans de la primera reunió de la taula el febrer de l'any passat.

Més d'un miler de persones han participat aquest matí en una cadena humana celebrada entre les Torres de Serrans i la Delegació del govern espanyol a València per reclamar "un finançament just, la condonació del deute històric i unes inversions concordes amb el pes poblacional" del País Valencià. La protesta ha estat convocada per la comissió Per un Finançament Just, que integren la Confederació Empresarial Valenciana, els sindicats CCOO i UGT, i els partits PSPV, Compromís, Podem i Ciutadans. A més dels representants orgànics de cada formació, també s'han sumat a la mobilització el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.

Va ser just abans del Nadal de l'any 2009 que el llavors conseller d'Economia, Antoni Castells, i la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, van rubricar l'últim pacte sobre el model de finançament que s'havia esbossat en l'Estatut del 2006. Si sumem els dos anys de negociacions sobre l'Estatut, en què es van pactar les línies mestres que havia de tenir el nou sistema, als tres que va costar després pactar la lletra petita, es veu que van ser cinc anys d'estira-i-arronsa que, finalment, van donar lloc a un model que avui dia és blasmat per tothom.

El model de finançament autonòmic, la gran esperança de moltes comunitats per encarrilar els seus comptes després d'una crisi que a la majoria les va deixar fora dels mercats de capitals, no tindrà cap canvi significatiu. Aquesta és la voluntat del ministeri d'Hisenda, segons es desprèn d'un informe distribuït aquest dimarts.

Milers de ciutadans s'han sumat aquesta tarda a la Crida pel Finançament feta per prop de 100 entitats entre partits polítics, sindicats i associacions que han recorregut els carrers de València per reclamar "la fi de l'espoli fiscal que pateix el País Valencià".