Les desigualtats socioeconòmiques tenen un efecte directe en els alumnes catalans que treuen males notes. Una de les primeres explicacions del departament d'Educació després de rebre els resultats desastrosos de l'informe PISA va ser que hi havia una sobrerepresentació d'alumnes nouvinguts i que això podia haver influït en la baixada que, en general, indicaven els resultats de les proves. Una justificació que el mateix departament va rectificar al cap d'unes hores. Sigui com sigui, l'anàlisi dels resultats de l'informe PISA que han elaborat Save the Children i Esade desmenteix que l'origen de l'alumnat sigui el principal detonant dels mals resultats: apunta directament a la pobresa. Concretament, un alumne nouvingut treu de mitjana 42,6 punts menys a la prova de matemàtiques (32,5 en l'àmbit estatal) que un estudiant nascut a Catalunya i amb família autòctona. Però aquesta bretxa es redueix a 5,1 punts si es descompta l'efecte de la desigualtat socioeconòmica. És a dir, segons l'anàlisi de les dues entitats, la mala nota s'explica més pel nivell socioeconòmic de l'alumne que per la seva condició de migrant.

Només un terç, concretament el 34% de les empreses espanyoles, té una estratègia empresarial alineada amb el compliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, segons el Baròmetre ODS 2022, impulsat per Esade, en col·laboració amb SEIDOR i United VARs. Aquest estudi, basat en 300 entrevistes a directius i responsables de sostenibilitat i responsabilitat social corporativa d’empreses de més de deu sectors industrials, analitza la integració i la implementació dels ODS a l’empresa espanyola. Segons les respostes dels enquestats, gairebé la meitat de les empreses (49%) no han incorporat els ODS en la seva estratègia ni tenen previst fer-ho. En aquest aspecte, la grandària de les empreses és un factor determinant, atès que, mentre 3 de cada 4 empreses amb menys de 50 empleats no han integrat els ODS i no tenen previst fer-ho, aquest percentatge a penes arriba al 9% entre les grans corporacions.

El 2021, tot i les restriccions a causa del covid, l'augment de la inflació i els problemes de desabastiment, va ser l'any de la recuperació del mercat laboral després del sotrac del 2020 provocat per la pandèmia. Així ho constata l'informe anual, Estado del mercado laboral, que elaboren conjuntament el portal de feines InfoJobs i l'escola de negocis Esade i que han presentat aquest dimarts. Durant l'any passat el portal va publicar més de 2,2 milions d'ofertes de treball, xifra que representa un 49% més respecte al 2020. ¿Però quins van ser els perfils més demandats per les companyies?

L’escola de negocis Esade ha superat la crisi del covid sense grans entrebancs en el compte de resultats malgrat la "caiguda molt important" dels ingressos que en un primer moment van patir en l’àrea d’Executive Education, segons el seu director general, Koldo Echebarria. Aquesta àrea –que aportava un terç de la facturació abans de la pandèmia– és la que es dedica a impartir cursos per als directius, sovint finançats per les empreses, i moltes companyies van tallar el finançament de la formació amb l’arribada de la pandèmia. Així i tot, Esade només va perdre 700.000 euros en el curs 2019-2020, en el qual l’impacte del covid va ser més dur (en l’exercici anterior havia obtingut la mateixa xifra, però en aquell cas de beneficis). La facturació d’aquell curs va caure fins als 101 milions, un 2% menys que l’any anterior.

El ritme de vacunació i el control de la pandèmia a Espanya permeten pensar en una evolució de l'economia a mitjà i llarg termini "molt positiva". Així d'optimista s'ha mostrat el director de l'Informe econòmic i financer d'Esade d'aquest segon semestre, Toni Roldán. La clau de volta, però, perquè aquest pronòstic es compleixi és la sostenibilitat de les empreses i evitar que les que són "viables" s'ensorrin, apunta l'informe. El gust agredolç l'ha deixat la previsió turística a Espanya, que mentre no atrapi els nivells previs a la crisi serà un factor que continuarà determinant el ritme de creixement.

L' esclat de la pandèmia va fer que l'any passat les ofertes de feina es desplomessin un 46%. Tot i així, els tres sectors que van portar més les regnes i que van generar més llocs laborals van ser el comercial o de vendes, informàtica i logística. Això es desprèn de l'informe anual del 2020 sobre l'estat del mercat laboral que han elaborat conjuntament el portal Infojobs i Esade i que ha estat presentat aquest dijous.

“Serà el millor think tank d’Espanya”. Qui ho afirma és el català Toni Roldán, exdiputat de Ciutadans i ara director del nou laboratori econòmic d’idees que ha impulsat Esade a Madrid. L’escola de negocis catalana preveu expandir-se a la capital espanyola -té previst duplicar l’activitat a Madrid en els pròxims quatre anys- i un dels puntals de la nova estratègia és la creació d’un think tank d’alt nivell dirigit per l’exdiputat i integrat per altres expolítics del PSOE, del PP i del partit taronja com l’exministre socialista Jordi Sevilla i l’exsecretari d’Estat del PP Alberto Nadal. Es diu Esade Centre de Polítiques Econòmiques (EsadeEcPol) i ja ha començat a funcionar.

Esade ha començat a aplicar un nou pla estratègic que comportarà grans canvis a la institució en els pròxims quatre anys. Entre els nous projectes de l’escola hi ha previst tancar la seu que té actualment a Madrid per obrir-ne una altra que permeti “duplicar la presència” que Esade té a la capital espanyola, segons ha explicat aquest dimecres Koldo Echebarría, director general des de fa poc més d’un any. “Tenim plans molt importants a Madrid. Hi veiem possibilitats de créixer molt”, ha apuntat David Dinwoodie, director d’Executive Education, la divisió especialitzada en la formació de directius i que aporta un terç dels ingressos d’Esade, deu milions dels quals provenen de Madrid. “Estem analitzant sectors i empreses específics que haurien d’estar formant els seus directius a Esade”, ha dit Dinwoodie.

Els fons de pensions d'empresa tenen una rendibilitat més alta que els fons d'inversió individuals o que els plans de pensions, segons un estudi elaborat per la consultora Mercer i l'escola de negocis Esade. L'informe conclou que, a més, aquest tipus de fons són més eficients que els individuals o els plans de pensions, ja que tenen un nivell de risc inferior malgrat obtenir retorns més alts.

Corria el mes de març, faltaven poc més de dos mesos per a les eleccions municipals, i una cinquantena de persones de l’establishment barceloní es van congregar per celebrar un sopar de suport a Manuel Valls, candidat a l’alcaldia. Allà hi havia alguns dels empresaris i directius que més han acompanyat Valls durant el seu intent de ser alcalde de Barcelona. També n’hi havia d’altres de menys habituals, així com la seva parella actual, Susana Gallardo, l’hereva dels laboratoris Almirall. A algunes de les persones que van assistir al sopar els va quedar una imatge gravada: a mesura que Manuel Valls els anava saludant, alguns dels assistents obrien la cartera i li donaven diners en mà al candidat per finançar-li la campanya.

Esade BAN, la xarxa de 'business angels' de l'escola de negocis, ha tancat el curs 2017-2018 amb una inversió total de 4,9 milions d'euros repartits entre 25 projectes empresarials, un 5% més respecte a l'anterior. Així ho ha explicat aquest dimarts el seu director, Fernando Zallo, que ha destacat que la xarxa d'Esade ha revisat més de 600 'start-ups' durant aquest any i ja compta amb més de 250 inversors registrats.

Una situació que es presenta com una "amenaça i alhora una oportunitat". És a la conclusió que arriba l'escola de negocis Esade després d'haver realitzat un estudi sobre els empleats del sector públic espanyol. La principal dada de l'informe posa de manifest que el 63% dels treballadors públics a l'Estat tenen més de 50 anys.

Encara no sabem en què acabarà l’anomenada nova política, però algunes de les seves aromes, com el debat sobre com millorar la democràcia i els controls als que governen, també estan arribant fins a les organitzacions empresarials catalanes. No falten motius. Hi ha una dada que ho resumeix perfectament: cap dels principals líders de les patronals catalanes ha arribat a aquest càrrec a través d’unes eleccions. Ni Joaquim Gay de Montellà (president de Foment del Treball), ni Josep González (president de Pimec), ni Antoni Abad (president de Cecot) han passat per les urnes i ocupen la presidència després d’haver enllaçat mandats sense oposició electoral. Aquestes patronals tenen sistema d’eleccions però, simplement, mai hi ha oposició. El mateix succeeix als sindicats UGT i CCOO: les cúpules s’han escollit sense sufragis. L’únic que s’ha sotmès a eleccions ha sigut Miquel Valls (president de la Cambra de Comerç), que el 2010 va guanyar uns comicis gens ajustats perquè cap empresari de renom no s’hi va presentar. En el cas de la Cambra, les queixes per un sistema electoral poc clar s’han sentit sovint. Hi ha altres organitzacions empresarials, com el Cercle d’Economia o FemCat, que directament no celebren eleccions i que, simplement, trien els seus líders per consens -això sí, en aquests casos els presidents es renoven cada tres i dos anys, respectivament, i sense dret a reelecció.

"Avui es crea ocupació de qualitat en tots els sectors". Aquesta frase s'ha convertit en un dels mantres del govern de Mariano Rajoy els últims mesos. Però darrere d'aquesta cita s'hi amaga la dura realitat que ha deixat la crisi: el 2008 s'oferien un 60% més de contractes indefinits que el 2014, mentre que els últims sis anys les ofertes de feina per a autònoms s'han multiplicat per 12, els contractes en pràctiques han augmentat un 81% i a temps parcial un 42%. Són dades del portal InfoJobs recollides per Esade en l'informe anual que fan conjuntament sobre l'estat del mercat laboral a Espanya.