L'Associació de Veïns de Pere Garau ha criticat la situació actual del barri per la manca de neteja dels carrers, l'incivisme i la inseguretat per falta de policies i, a més, es queixa de l'acumulació de pol·len als carrers.

Imaginin que els aturen per carrer i els fan la pregunta de la recent enquesta municipal de Barcelona sobre quins són els principals problemes de la ciutat. Què hi contestarien? En l’últim estudi, els tres primers que han sortit han estat la inseguretat, l’accés a l’habitatge i el turisme. Potser els de fora de Barcelona dirien que cada vegada els fa més mania haver d’entrar-hi, que la troben antipàtica per densa, perquè tot són obstacles, sobretot per la circulació amb el cotxe; i que és una ciutat caríssima. I els que hi vivim denunciaríem que no hi podran viure els nostres fills. Quin contrast més amarg: Barcelona té unes condicions naturals tan extraordinàries que part del problema és la seva mort d’èxit, de bracet amb la capacitat extractiva del turisme i la cobdícia immobiliària. I amb tot i això, encara hi ha gent de tot el món que somnia instal·lar-s’hi. Què ens separa de l’alegria (relativa, com totes les coses de la vida) de viure-hi? 

Les notícies econòmiques no deixen de causar-nos inquietud. Durant les darreres setmanes hem viscut la revolta de la pagesia, arreu d’Europa. Malgrat, o potser degut a, la política agrícola comuna. Continuem rebent informes apocalíptics sobre l’impacte de la intel·ligència artificial en els llocs de treball. Se’ns pronostica la fi de moltes feines de titulats universitaris, que fins ara han estat prou ben pagades. Tenim, també, una transformació energètica que ja es veu que no serà gratis. I, en l’àmbit financer, ens hem acostumat als ensurts. En poc temps hem passat dels tipus d’interès zero a uns tipus alts, i de la deflació a episodis d’inflació descontrolada.

Just quan s'havia de complir una setmana del desplegament de la Guàrdia Nacional al metro de Nova York per millorar la seguretat, els passatgers d'un dels vagons de l'estació de Brooklyn van viure un tiroteig. Dijous de la setmana passada una de les moltes baralles que es produeixen al metro entre desconeguts va escalar dels insults als cops de puny, a un ganivet i, finalment, als trets d'una arma de foc. A les xarxes socials el vídeo de l'incident va córrer com la pólvora, i va posar en relleu un cop més el problema endèmic de la inseguretat a la ciutat i al transport públic.

“És culpa d’una política d’immigració irresponsable i una integració fallida”. Podrien semblar les declaracions de la consellera d’Educació per justificar els mals resultats educatius dels alumnes catalans a les proves PISA publicades aquesta setmana. Però són d’Ulf Kristersson, primer ministre suec, per parlar de les guerres entre bandes cada cop més habituals al país.

L’onada turística que ha retornat amb plena força ens posa damunt de la taula una evidència enutjosa: com més gran són el nombre i els recursos aparents dels possibles objectius, més delinqüents hi ha. Contra el que els benpensants solen dir, la petita criminalitat és funció directa de la prosperitat. Quan hi ha crisi econòmica disminueixen els delictes contra la propietat, bé sigui de moneders, bosses, mòbils o rellotges o de pisos. Les ocupacions no es produeixen només en funció de la pobresa dels ocupants. Es produeixen també en funció de la convicció que tenen que podran obtenir una bona compensació econòmica per abandonar la seva ocupació. Un excés d’ingenuïtat fa mal i pot arribar a ser còmplice de les màfies organitzades.  

El baròmetre municipal suposa un important avís per a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; un toc d'atenció que li arriba, paradoxalment, en el seu moment més dolç al capdavant de la gestió municipal, amb el pressupost encarrilat i també amb una primera tongada de les noves ordenances fiscals aprovada. En tots dos casos està comptant amb una notable mà estesa d'ERC, que segueix al capdavant en intenció de vot, i amb gestos de JxCat, que va de baixa en la preferència dels votants. Fins ara Colau mai ha aconseguit aprovar cap pressupost per votació ordinària. Si finalment aquesta vegada se'n surt amb el suport dels republicans, tindrà per davant un mandat més fàcil que l'anterior.

Els principals responsables dels Mossos d'Esquadra es van reunir dimecres per analitzar la situació de la seguretat a Barcelona. Després d'un estiu en què ha crescut la preocupació ciutadana per l'augment dels robatoris amb violència i també dels homicidis –8 des de l'1 de juliol–, era una trobada esperada per conèixer amb dades quina anàlisi de la situació fa la policia catalana. El resultat és una mica contradictori. Efectivament, les estadístiques demostren que el 2019 ha augmentat un 30% el nombre de robatoris amb violència a la capital catalana, però tot plegat no suposa, segons els Mossos, una situació d'"alarma" perquè, diuen, també hi ha hagut un considerable augment de les detencions. Concretament, han crescut un 80%, cosa que demostra, diuen, que la situació està controlada.

Fa més de trenta anys, en una Barcelona preolímpica de carrers buits i turisme gairebé testimonial, la Guàrdia Urbana de Barcelona va pactar que el 40% dels agents podrien fer vacances els mesos de juliol i agost. És a dir, el gruix dels agents, el 80%, poden fer vacances un d'aquests dos mesos. Això es va fer perquè la feina a la ciutat disminuïa durant aquest període i d'aquesta manera els agents podien conciliar i fer les vacances al mateix temps que els nens. Amb el pas del temps, aquesta clàusula del conveni col·lectiu no s'ha mogut i s'ha convertit en una mena de punt tabú en les negociacions.

Des de principis d'any al baròmetre municipal ja apareix el tema de la inseguretat com la principal preocupació ciutadana, que en l'últim, del juny, era el que més amoïnava un 27% de la població. Es va parlar de l'efecte eleccions, ja que aquest tema va ser l'ensenya d'alguns partits i per tant tenia molt ressò mediàtic, i també de la percepció d'inseguretat que provocaven els petits furts continuats. Efectivament podien ser factors a tenir en compte a l'hora de considerar que es tractava més d'una "percepció" que no pas d'una realitat, ja que, efectivament, Barcelona continua sent una ciutat segura pel que fa als crims violents si es compara amb altres grans urbs equivalents. Tanmateix, ahir el mateix tinent d'alcalde de Prevenció i Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, va reconèixer que som davant d'"una crisi de seguretat", tot i que va assegurar que s'estan posant tots els mitjans per fer-hi front.

Ja fa temps que s'ha estès la sensació que Barcelona és una ciutat cada cop més perillosa, on el risc de patir un robatori amb alguna dosi de violència és cada cop més gran. I les estadístiques demostren que aquesta percepció respon efectivament a la realitat. En el primer semestre de l'any, a Barcelona hi va haver 7.423 robatoris amb violència o intimidació, un 31% més que en el mateix període de l'any anterior. Això vol dir una mitjana de 40 al dia, quan ara fa un any eren 31 robatoris amb violència diaris.

El barri del Raval, al cor de Barcelona, s'està convertint en un infern per als veïns, que veuen cada dia com es degrada l'espai públic amb tràfic de drogues a plena llum del dia, prostitució i ara baralles i agressions amb arma blanca a la vista de tothom entre joves que s'han fet els amos dels carrers. L'últim episodi que ha fet vessar la gota del vas de la paciència ha estat l'atac d'un d'aquests joves al carrer Carretes amb un matxet de grans dimensions contra un altre jove, que ha hagut de ser hospitalitzat. Però aquest és només l'últim cas d'una dinàmica que ja fa mesos que dura. Els veïns, atemorits i víctimes de constants amenaces d'aquests grups, han enviat un SOS a la Generalitat i l'Ajuntament perquè la policia actuï i garanteixi uns mínims de seguretat al barri, que corre el risc de convertir-se en una zona inhabitable.