Santos Cerdán afirma que és víctima d'una cacera política. Apuntem com a curiositat que la intel·ligència artificial ha ampliat el catàleg d'excuses dels (presumptes, sempre presumptes) polítics corruptes: ara poden adduir que no reconeixen la seva veu quan l'escolten en una gravació, perquè pot haver estat simulada, o recreada, per una IA. A la vegada, la defensa de qui va ser secretari d'organització del PSOE i mà dreta de Pedro Sánchez també posa en dubte la credibilitat dels informes de l'UCO, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, línia que fa gràcia perquè no deixa de tenir una certa aroma indepe i esquerranosa, que remet a l'advocat Benet Salellas. En efecte, hem vist alts comandaments i desenes d'agents de la Benemèrita prestant fals testimoni al judici del Procés, i també sabem de l'existència i les actuacions de la policia patriòtica durant anys i panys, amb nombrosos informes falsos que cercaven incriminar persones i organitzacions concretes. També coneixíem jutges que dicten presó sense fiança a velocitat supersònica segons qui sigui o en quines files polítiques militi l'investigat, com li ha passat ara a Santos Cerdán. L'existència de les clavegueres de l'estat està fora de dubte, el que és més dubtós és que serveixin per exculpar Santos Cerdán de la seva pròpia (i presumpta, sempre presumpta) claveguera. Sabem de fa temps que un mateix argument, en mans degudament hàbils, pot servir per defensar una cosa i la contrària.

El primer quart del segle XXI, sobretot d'ençà de la crisi del 2008, ha dut una involució del capitalisme, i de la manera com ens hi relacionem. La competitivitat i el culte als diners es troben a l'alça tant en la política com en l'oci, els espectacles i els esports de masses, i molts joves –no tots, ni de bon tros: això és de justícia aclarir-ho sempre– mesuren els mèrits dels seus referents, esportistes principalment, per les quantitats exorbitants que val la seva fitxa, els cotxes d'alta gamma que acumulen, les mansions que habiten i les dones amb qui s'enlliten o de qui abusen amb més o menys impunitat (la possessió dels cossos, sobretot de les dones, va associada a la possessió de diners). Els diners fàcils, oferits a un clic o a un SMS de distància, causen una forta fascinació, i s'han tornat a posar a l'ordre del dia els lideratges que es diuen forts, que comporten un altre culte tòxic, el culte a la personalitat. Criptomonedes, triomfadors que presumeixen en públic de la seva incultura, patriotes de mida mega o ultra o tera, col·leccionistes de rècords, ballar damunt les cendres dels cossos calcinats en zones de guerra. Expressions d'això que alguns anomenen (o anomenaven; tot passa molt de pressa) turbocapitalisme.

Sovint se sol definir la Franja de Gaza com una gran presó a l'aire lliure on viuen dos milions de palestins. Arran de l'ocupació israeliana i el bloqueig a l'ajuda humanitària decretat el passat 2 de març –ja fa, doncs, 75 dies–, la situació s'assembla més a la d'una ciutat medieval que els assetjadors volen fer rendir mitjançant la fam. Les agències humanitàries denuncien que ja s'han acabat els subministraments i que la situació és crítica. Fins ara s'ha comptabilitzat la mort per desnutrició d'una cinquantena d'infants, i podrien ser molts més en el futur.

Fa temps que els càlculs polítics s’han convertit en el principal element que guia les decisions del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, a Gaza. I malgrat que el mandatari israelià ha tornat a culpar Hamàs del trencament de l’alto el foc a la Franja, el seu Govern mai havia amagat la intenció de reprendre la guerra per avançar la seva agenda genocida als territoris palestins, però també per aprofitar el xoc per tirar endavant els seus plans autocràtics.

Quan les tres primeres ostatges israelianes van ser alliberades per Hamàs a mitjans de gener a Gaza, coincidint amb l’entrada en vigor de l’acord d’alto el foc amb Israel, totes presentaven més bon aspecte físic del que s’havia presagiat i els serveis mèdics que les van atendre van declarar que el seu estat de salut era estable. La resta d’ostatges que van ser posades en llibertat en dues rondes posteriors també es trobaven en condicions similars. Però aquest dissabte, durant el darrer intercanvi d’ostatges que s’ha dut a terme, l’estampa va ser, en canvi, molt diferent. Els alliberats van ser tres homes israelians visiblement desmillorats i prims, que presentaven un aspecte físic molt més deteriorat que les ostatges anteriors i amb els efectes dels gairebé 500 dies de captiveri evidents al cos.

Aquest dijous el ministre de Defensa, Israel Katz, va ordenar preparatius per facilitar la sortida de la Franja de Gaza de qualsevol palestí que ho desitgi. D’aquesta manera Israel posa en marxa la idea que dimarts va anunciar el president Donald Trump relativa a l’expulsió d’una part o de tota la població palestina que hi viu, 2,3 milions de persones.

L’ofensiva d’Israel a Gaza fa temps que sembla instal·lada en una mena d’inèrcia destructiva a l’ombra de la qual sectors extremistes de dins i fora de l’exèrcit estan avançant amb fets consumats una agenda de venjança i neteja ètnica d’ambicions colonials. Les negociacions per a un alto el foc amb Hamàs estan estancades des de fa més d’un any, l’atenció mediàtica es troba en altres indrets, i el rumb bèl·lic és cada cop més vague. Però la vertiginosa devastació de la Franja segueix; ara, sobretot, concentrada al nord, però amb el risc que s’expandeixi.

L'eix de la guerra que va començar fa un any s'ha desplaçat cap al nord, a territori libanès, i l'entrada de tropes israelianes al Líban ho confirma. La liquidació de Hassan Nasrallah, secretari general de Hezbollah, ha obert un escenari nou en el qual veiem per sobre de tot la figura rehabilitada de Benjamin Netanyahu, tan forta com va arribar a ser abans del conflicte.

Malgrat les crides internacionals a un alto el foc al Líban i Gaza, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha defensat davant l'ONU que continuarà atacant Hamàs i Hezbollah. "Israel vola la pau [...] però ens enfrontem a enemics que busquen la nostra aniquilació i ens hem de defensar davant d'aquests assassins salvatges", ha assegurat en una sala mig buida. Quan Netanyahu ha entrat per parlar i s'ha situat rere el faristol, la majoria de països s'han aixecat del seu seient i han marxat en senyal de rebuig. Només un grup de seguidors del primer ministre israelià, asseguts a la llotja, omplien el buit amb els seus aplaudiments. Després del comunicat d'Israel d'aquest matí en què s'obria a discutir un alto el foc al Líban, les paraules de Netanyahu han tirat per terra qualsevol expectativa: "Continuarem atacant Hezbollah fins que assolim els nostres objectius". Poc després del discurs de Netanyahu Israel ha llançat diversos atacs contra Beirut.

"Estic content de venir a Barcelona i trobar-me amb una organització de jueus progressistes, cosa que cada vegada és més difícil", diu el sociòleg Luis Lev Grinberg. Nascut a Buenos Aires el 1953, Grinberg viu actualment a Jerusalem. Ara es troba a Portugal per una conferència, però el 8 de setembre serà a Barcelona per fer una xerrada amb JCall, una plataforma formada per jueus progressistes que està en contra de l'ocupació militar de Cisjordània i Jerusalem Est. Ho aprofitarà per visitar la seva filla, que viu a Catalunya. "La meva filla va marxar tres dies després de l'atac de Hamàs. Molts joves estan marxant d'Israel", explica. Fundador del Departament de Sociologia i Antropologia de la Universitat Ben Gurion i expresident de l'Associació Sociològica Israeliana, ha investigat la història del moviment laborista sionista, l'economia política d'Israel i el conflicte entre Israel i Palestina.

Confusió respecte a la posició del govern israelià sobre el pla de pau presentat divendres pel president dels Estats Units, Joe Biden. Tot i que Biden el va presentar com si fos una proposta d'Israel, l'endemà l'oficina del primer ministre, Benjamin Netanyahu, semblava contradir-lo. Aquest diumenge, en canvi, un assessor proper a Netanyahu deia en una entrevista que, tot i que el pla no els agradava, l'acceptaven. Però al mateix temps dos ministres d'extrema dreta que formen part de la coalició del govern amenaçaven amb dimitir si Netanyahu acceptava la proposta de pau, segons la BBC.

La Fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) ha demanat aquest dilluns una ordre de detenció contra el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant; i també contra el líder de Hamàs, Yahya Sinwar, i el cap militar de la mateixa organització, Mohammed Diab Ibrahim al-Masri, i el cap polític, Ismail Haniyeh. El cos fiscal els acusa d'haver comès "crims de guerra" i "crims contra la humanitat", i assegura que ho ha confirmat viatjant fins al lloc dels fets, en entrevistes amb "múltiples testimonis", inclosos "metges locals i internacionals", i autentificant "material de vídeo, foto, àudio i imatges de satèl·lits". Pel que fa a Netanyahu i Gallant, l'informe del fiscal Karim A.A. Khan considera que són "coautors i responsables" de crims com la utilització de la "fam com a arma de guerra", "l'homicidi intencionat o l'assassinat com a crim de guerra", de "dirigir intencionadament atacs contra la població civil" i, entre d'altres, de "l'exterminació i l'assassinat, fins i tot per mitjà de la fam".

Sens dubte hi haurà un abans i un després del 7 d'octubre del 2023. 50 anys després de la guerra de Yom Kippur, Israel torna a declarar l'estat de guerra. Les imatges que estem veient són surrealistes i aterridores. Hamàs, que va brillar per la seva absència durant els enfrontaments del maig d'aquest any, ha tornat a agafar el protagonisme. Aquesta vegada no s'ha limitat a llançar coets. Els seus combatents han penetrat en territori israelià per terra, mar i aire, han obert més de vint fronts i han matat i segrestat soldats i civils israelians.

El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu ha guanyat clarament les primàries del Likud amb el 72,5% dels vots dels militants, un resultat aclaparador que vol traslladar als comicis generals del 2 de març, els tercers en un any per la incapacitat de formar govern. El seu únic rival intern, Gideon Sa'ar, ha reconegut la derrota i ha promès donar suport a Netanyahu malgrat certes reserves. "Ha estat una victòria tremenda perquè gairebé tots els mitjans de comunicació s'han reunit amb els partits d'esquerra per lluitar contra mi. Ara és el moment de la unitat per aconseguir una victòria aclaparadora de la dreta a les eleccions a la Knesset", ha dit Netanyahu aquest divendres en un acte que marca l'arrancada de la campanya electoral.

Benny Gantz, excap de l'estat major d'Israel i líder de l'oposició a Benjamin Netanyahu, tindrà ara l'oportunitat de formar govern si aconsegueix els suports necessaris. Després que Netanyahu reconegués aquest dilluns que no arribaria als 61 parlamentaris –en bona mesura per la renuncia de Gantz a entrar en cap negociació–, el president del país, Reuven Rivlin, donarà la iniciativa a l'exgeneral, com va anunciar ell mateix per Twitter. Si ho aconseguís, Gantz evitaria el cinquè mandat de Netanyahu com a primer ministre, impedint així que el líder de Likud es converteixi en el mandatari més longeu d'Israel.

Benjamin Netanyahu ha superat aquest mes de juliol el rècord de temps com a primer ministre d’Israel que tenia David Ben-Gurion, que va governar el país durant 4.866 dies. Com en el cas del fundador de l’estat jueu, Netanyahu ha necessitat dos períodes de temps, el primer entre el 1996 i el 1999 i el segon a partir del 2009. En l’última dècada, Netanyahu ha deixat una empremta especialment duradora.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat la construcció d'un assentament anomenat Alts de Trump al territori sirià ocupat del Golan. En una reunió de govern extraordinària descrita com a festiva i feta als alts del Golan, el territori del sud de Síria que Israel va ocupar durant la Guerra dels Sis Dies del 1967, el govern en funcions israelià va aprovar diumenge la nova colònia, després que el president nord-americà, trencant la legalitat internacional i les resolucions de l'ONU, reconegués la sobirania d'Israel sobre aquest territori.

Fa un any, Sara Netanyahu, esposa del primer ministre israelià Benjamin Netanyahu, va ser acusada formalment d’haver-se gastat, entre el 2010 i el 2013, 360.000 NIS (uns 85.000 euros) del pressupost oficial per encarregar “càterings de luxe” a cuiners de renom. La condemna va arribar ahir: acusada d’haver fet “un ús indegut de fons estatals i abús de confiança”, Sara Netanyahu haurà de pagar una multa de 10.000 NIS (uns 2.500 euros) i retornar a l’estat 45.000 NIS (uns 11.250 euros), tal com van acordar la setmana passada l’equip d’advocats de la parella del primer ministre i la Fiscalia d’Israel. Per tant, Sara Netanyahu només serà condemnada per delictes menors i evitarà així el judici per frau en el conegut com a cas del Càtering. Malgrat això, l’oficina del fiscal general de l’estat va anunciar que “es reserva el dret” de reclamar, en un futur i per la via civil, la suma restant dels diners gastats irregularment, que no quedarà recuperada per via penal.

Els col·legis electorals han obert aquest dimarts a Israel en unes disputades eleccions legislatives que poden donar un inèdit cinquè mandat a l'actual primer ministre Benjamin Netanyahu (que porta deu anys consecutius al poder) o bé acabar amb la seva derrota davant d'un partit liderat per tres generals que prometen cohesió social i la fi de la corrupció. La votació es tancarà a les deu de la nit (hora local) i el més probable és que triguem dies a saber qui governarà el país. Cap partit ha guanyat mai la majoria absoluta dels 120 diputats del Parlament israelià i tan bon punt se sàpiguen els resultats començaran les negociacions per formar coalicions, que poden durar dies o setmanes.

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, es reunirà aquest dijous amb el president rus, Vladímir Putin, just cinc dies abans que se celebrin les eleccions parlamentàries d'Israel. El motiu de la trobada és parlar sobre problemes regionals i buscar una solució conjunta per al futur de Síria.