<![CDATA[Ara Balears - habitatge de lloguer]]> 10 <![CDATA[La recuperació turística fa revifar l’infrahabitatge a les Illes Balears]]>

El problema de l’infrahabitatge a les Illes es torna a agreujar amb la recuperació turística, després de dos anys a mig gas a causa de la pandèmia. Fonts de la Direcció General d’Habitatge del Govern afirmen que “la situació actual és equivalent a l’inici de la temporada de 2019” amb relació als casos que han detectat. A més, la imminent temporada està fent activar les alarmes pel que podria passar aquest estiu amb l’arribada de treballadors turístics, que es poden veure especialment afectats per aquesta problemàtica a causa del preu disparat dels habitatges.

]]> <![CDATA[Florian Schmidt i Lucy Joffe: “Estem repetint els errors d’abans de la bombolla immobiliària”]]>

Florian Schmidt i Lucy Joffe són els responsables d’assessorar sobre polítiques d’habitatge i de tirar-les endavant als ajuntaments de Berlín i Nova York, respectivament. Tenen solucions diferents i també algunes visions compartides, però són rotunds davant l’emergència habitacional: “No es pot no fer-hi res”. L’ARA ha conversat amb ells sobre la situació a Barcelona -i Catalunya- i les possibles alternatives en el marc legal actual.

]]> <![CDATA[El model vienès d’habitatge, l’exemple a importar?]]> ¿És Viena l’exemple a importar per donar solució als problemes d’habitatge de Barcelona? El model vienès és un referent arreu del món però malauradament és impossible capgirar del tot una situació que és fruit de les evolucions històriques diametralment oposades que han tingut totes dues ciutats durant el segle XX. Les seves dimensions són força semblants: Barcelona té 1,6 milions d’habitants i uns 700.000 habitatges principals, i Viena, 1,9 milions d’habitants i uns 900.000 habitatges. Ara bé, els seus sistemes residencials han estat concebuts de forma completament diferent. A Viena, un 80% de les llars viuen de lloguer mentre que a Barcelona ho fa només el 34%. I el que és més important, a la capital austríaca l’habitatge de lloguer a preu assequible representa més del 60% del parc (210.000 habitatges socials municipals, 190.000 d’entitats sense ànim de lucre i 150.000 privats a preu regulat), mentre que a Barcelona tot just arriba al 4%. Aquestes són les xifres que marquen la diferència. És cert que a Barcelona molta població va poder accedir al llarg del segle XX a un habitatge protegit de compra o de lloguer, però pràcticament tots aquests habitatges es regeixen avui per preus de mercat.

]]> <![CDATA[L'alt preu dels lloguers expulsa els joves del mercat immobiliari]]>

La participació en el mercat de l'habitatge de persones d'entre 18 i 34 anys ha caigut un 24% fins al setembre del 2018 respecte a l'any passat, a causa, sobretot, dels elevats preus dels lloguers. Aquesta és la conclusió principal de l'últim informe de Fotocasa, que analitza la relació entre els joves i l'habitatge.

]]> <![CDATA[Habitatges empedrats de bones intencions]]> Tant el consistori d’Ada Colau com l’estrenat govern de Pedro Sánchez volen sumar-se al renovat interès de moltes ciutats del món per les polítiques de control dels lloguers. Entre aquestes mesures hi ha idees prou interessants com vincular les ajudes públiques per a la rehabilitació d’habitatges als propietaris que fixin els lloguers dins de l’índex de preus de referència de Catalunya. Donar incentius als ciutadans sembla una bona estratègia. Però ¿alterar els preus del mercat és el camí que cal seguir?

]]> <![CDATA[El govern espanyol tanca la porta a limitar el preu dels lloguers]]>

Cop de porta del govern espanyol a regular per llei el lloguer dels pisos. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha avisat que no es farà cap "intervenció pública" sobre la limitació dels preus de lloguer. Després d'una reunió de més de dues hores amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, De la Serna ha admès que hi ha ciutats que li han suggerit això, però que "no hi ha previsió a curt termini" d'una modificació legal en aquest sentit. Aquesta és una de les reivindicacions que Colau ha portat a la reunió.

]]>