Hi ha setmanes en què deman a ChatGPT com és possible que no pugui deixar de plorar i si això m’hauria de preocupar. I hi ha setmanes en què escolt el reggaeton més brut en bucle, tan segura de mi mateixa que em veig capaç de publicar un selfie al mirall del lavabo. Però ni en un moment ni en l’altre som conscient que aquella sensació és producte de les meves hormones. Cada mes em sent estafada per mi mateixa: un altre pic, em sorprenc, com si aquest mateix procés no s’hagués repetit durant gairebé 20 anys. Per això, i per a quan senti que no em puc fiar de mi mateixa, he monitorat què els passa al meu cos i al meu cap en els 28 dies que dura el meu cicle menstrual, segons la meva app del mòbil.

Amb vuit anys acabats de fer, la Lua va començar a dir que li feien mal els pits i la seva mare, Marcela Sáenz, que és infermera, es va adonar que ja li havia aparegut el botó mamari –creixement dels pits–, que és, generalment, el primer senyal d’inici de la pubertat en nenes. "Vaig veure que no era normal, que era massa aviat, i vam anar al CAP per fer una valoració i d’allà ens van derivar a l’endocrí a l’Hospital Sant Joan de Déu", explica la mare de la Lua. Allà li van fer proves, com analítiques i una radiografia òssia de la mà, per valorar si el seu creixement es corresponia amb la seva edat. També van valorar el seu pes en néixer i la seva evolució.

A la porta del lavabo d’homes de l’empresa pública hi apareix un cartell d’un color rosat clar, amb unes lletres, en rosat fosc, que diuen: “Què et passa? Que tens la regla?” A baix, en lletres més petites, també de rosat fosc, hi llegim: “Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència Envers les Dones”. A dalt, a mà esquerra, hi ha el símbol de gènere femení, però amb un puny tancat a dins de la rodona (és una mà dreta, veiem), com a senyal de lluita. Els símbols de gènere, el de la rodona amb la creu (que simbolitza el planeta Venus), per a les dones, i el de la rodona amb la fletxa (que simbolitza el planeta Mart), per als homes, es fan servir des de fa segles, i actualment n’hi ha d’altres que simbolitzen intersexe o transgènere. El cartell –en veig d’altres amb altres frases– fa referència al comentari, menyspreador, que una dona pot rebre després de segons quina reacció. En trobaria, d’equivalents masculins? Potser sí. “Vas mal follat”?

Un nou estudi sobre tampons ha despertat preocupació entre les dones. La investigació, publicada a la revista Environment International, ha demostrat que hi ha uns 16 tipus de metalls diferents en una àmplia gamma de tampons venuts als Estats Units i Europa. Des que la notícia es va publicar, les xarxes socials han bullit amb comentaris d'alarma per part d'usuàries que diuen coses com "Molt amables per dir-nos que han trobat plom i arsènic als tampons que faig servir des que fa vint anys vaig començar a tenir la regla".

Llegeixo a l’ARA que “un estudi pioner realitzat a Catalunya alerta que el 70% de les noies abandonen la pràctica esportiva durant l'adolescència” (i que abandonin vol dir que en feien). L’han coordinat les doctores Anna Puig-Ribera i Montserrat Martín-Horcajo, que diuen: "La menstruació és un tema que apareix molt. Els canvis corporals fan que se sentin incòmodes i insegures. [...] Les pors creixen i la roba esportiva, que és curta i estreta, no hi ajuda. Tenen la sensació que si es taquen una mica es notarà molt".

Les cues virtuals de fins a cinc minuts per accedir al codi QR que permet recollir els productes reciclables gratuïts per a la regla reflecteixen la bona resposta social a la iniciativa de la conselleria d'Igualtat i Feminismes. Calces i copes menstruals i compreses reciclables s'han començat a repartir aquest dilluns a les farmàcies catalanes per combatre l'anomenada pobresa menstrual. Tot i que no hi ha dades de quantes dones, d'entre 10 i 60 anys, han retirat un dels tres productes en oferta, des del departament de Tània Verge han comentat que hi ha hagut una molt bona resposta. La recollida es podrà fer durant tot aquest any, i només es podrà fer una retirada per dona.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha aprovat dividit l'informe no vinculant sobre la reforma de la llei de l'avortament que la setmana passada va votar el Congrés de Diputats. Malgrat que en termes generals el dictamen "valora positivament la finalitat de la norma [...] que pretén garantir l'efectivitat del dret a la salut sexual i reproductiva i, en termes amplis, el dret a la vida privada", també és contrari a alguns dels canvis més importants introduïts, com ara la baixa per regles doloroses.

A la meva filla li ha vingut la regla, i ni ella en vol parlar ni jo sé com afrontar aquesta conversa. Xavier A.

Per a qui pateix una regla dolorosa, els dies de la menstruació es poden convertir en un tràngol incapacitant i difícil de compaginar amb una jornada laboral normal. Però el tabú al voltant d'aquest malestar s'ha començat a trencar i el permís específic per a aquestes situacions ja és una realitat en algunes administracions públiques. La Generalitat ha acordat aquest dijous amb els sindicats dels treballadors públics tirar endavant dos nous permisos: un de vuit hores al mes recuperable per regles doloroses i un altre d'absència retribuïda de fins a tres dies per dol gestacional.

Les alteracions a la regla han sigut, des dels primers compassos de la vacunació contra el covid-19, un dels efectes secundaris que han relatat milers de dones d'arreu del món. Les xarxes socials es van omplir de testimonis que apuntaven a regles més llargues o més curtes de l'habitual, que arribaven amb dies de retard o molt abans del que esperaven. I la ciència es va posar a estudiar-ho. Ara, una anàlisi coordinada pel CSIC conclou, després d'analitzar el cicle de centenars de dones, que vacunar-se just després de l'ovulació i no abans (en el que s'anomena fase fol·licular) pot evitar l'endarreriment de la menstruació, és a dir, l'increment de la durada del cicle menstrual que han experimentat moltes dones.

El toc d'atenció va donar-se fa tot just un any a través de les xarxes socials, quan a Catalunya feia molt poc que les dones joves podien accedir a la primera vacuna contra el covid. Arreu del món, però, milers de dones van començar a compartir que creien patir desajustaments menstruals des que s'havien vacunat: regles més llargues o més curtes de l'habitual, que arriben amb dies de retard o molt abans del que esperaven o amb un sagnat més o menys abundant del que consideraven "normal". Algunes arribaven a les consultes mèdiques, preocupades pels canvis, i cap professional era capaç de donar-los una resposta ni vincular l'episodi amb la vacunació. Cap estudi o assaig de la vacuna havia inclòs la menstruació com una variable a tenir en compte per mesurar els efectes secundaris de les injeccions i l'única possibilitat de saber-ho era recollir experiències personals. I això és el que ha fet l'antropòloga de la Universitat de Tulane (Estats Units) Katharine Lee: ha fet una enquesta a 40.000 dones i persones de gènere divers i un 42% de les entrevistades que afirmen tenir una regla regular han reportat sagnats més abundants després de la vacunació, i el 71% de les que prenen anticonceptius que eliminen l'ovulació, el 66% de les dones postmenopàusiques i el 39% de les persones que reben teràpia hormonal d'afirmació de gènere també han reportat hemorràgies.

L'experiència personal amb la seva filla va portar Toti Baches –muntadora lleidatana instal·lada a Hamburg– a replantejar-se la seva pròpia relació amb la menstruació. El resultat és el documental Red cunt, reconsidering periods (Cony vermell, reconsiderant els períodes), que barreja animacions –fetes per estudiants de Barcelona i Dresden– i entrevistes per trencar tabús al voltant de la regla. El film, que es pot veure des de divendres als Cinemes Girona de Barcelona, és el primer d'una trilogia i el seguirà Hot cunt, reconsidering pleasure, sobre la masturbació femenina, i Silver cunt, reconsidering climaterium, que parlarà sobre la menopausa. Baches ha tirat endavant el documental sense finançament públic perquè a totes les portes on va trucar li van dir que la menstruació no interessava. Tant és que la tingui gairebé la meitat de la població.

La nova llei de l’avortament que ha arribat al consell de ministres conté avenços indubtables, sobretot pel que fa a l’exercici d’aquest dret. A més, inclou una altra sèrie d’elements que no tenen a veure amb l’avortament, com facilitar la baixa per a regles doloroses. Sembla un avenç, no? Però davant d’una nova llei cal preguntar-se com afectarà les més precàries. Perquè sovint, quan se celebra una victòria de les dones ens oblidem de les que ho tenen més difícil. Moltes vegades queden excloses del que se’ns ven com a grans avenços del feminisme.

Una de cada cinc dones joves té dolors importants amb la regla, segons un estudi de la revista Women’s Health. "Com més jove ets, més dolor, sobretot per sota dels 25 anys, perquè el coll de la matriu està molt tancat", explica Elisa Llurba, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Les dones que tinguin una regla dolorosa podran agafar-se finalment la baixa. I, segons el ministeri d'Igualtat, la prestació l'assumirà la Seguretat Social. La mesura es debatia entre els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, i aquesta tarda fonts del ministeri encapçalat per Irene Montero han anunciat que hi havia acord per tirar-la endavant. Però l'anunci ha generat un embolic públic tota la tarda, perquè el que Igualtat donava per tancat, els ministeris socialistes implicats deien que encara s'estava treballant. Per començar, el ministeri amb qui Igualtat negociava la mesura, el de Seguretat Social i Inclusió que dirigeix José Luis Escrivá, ha evitat confirmar-lo. Però tampoc el dona per tancat el departament d'Economia que pilota la vicepresidenta primera, Nadia Calviño. De fet, la ministra va expressar aquest dijous reticències amb la mesura quan va assegurar que "estigmatitzava" les dones.

El govern espanyol està acabant de pactar la nova llei d'interrupció de l'embaràs, que preveu aprovar al Consell de Ministres dimarts que ve. La normativa divideix la coalició en algunes propostes d'Unides Podem, com és el cas de la baixa laboral per regles doloroses, que el PSOE no veu amb bons ulls. Malgrat les discrepàncies, la secretària d'Estat d'Igualtat, Ángela Rodríguez, ha assegurat avui a Palma que la mesura "estarà a la llei" i que serà l'Estat qui assumirà el cost de les baixes "per no crear discriminació en el mercat laboral". El dret a la salut menstrual estarà reconegut en aquest país", ha ressaltat.

El govern espanyol està ultimant la nova llei de l'avortament, que preveu introduir canvis importants, com ara tornar a les noies de 16 i 17 anys el dret a avortar sense haver de demanar permís als pares. La normativa encara s'està acabant de redactar i hi ha algunes qüestions que la ministra d'Igualtat, Irene Montero, vol introduir que a hores d'ara encara s'estan debatent en el si del govern de coalició. És el cas de la baixa laboral per a les dones que tinguin regles doloroses, una mesura que defensa sense fissures l'ala lila de l'executiu espanyol. En canvi, la part socialista ha començat a insinuar en públic les seves reticències.

A finals d’estiu, les treballadores de l’Ajuntament de Girona podran sol·licitar un permís de màxim 8 hores al mes si es troben malament per la regla, i que després recuperaran al llarg dels tres mesos següents. És la proposta que va presentar la Intersindical a la Mesa General de Negociació, que va aprovar amb un ampli suport tirar endavant aquest nou permís de flexibilització menstrual.

Parbathi Budha tenia 21 anys i vivia en un poble remot del districte d'Achham, a l'oest del Nepal. A principis de desembre la van trobar morta en una mena d'estable precari on portava dies tancada i aïllada de la seva família perquè tenia la regla. La principal hipòtesi és que va fer una petita foguera per resistir el fred de la nit i va morir per inhalació de fum. Feia només un any i mig que s'havia casat i havia anat a viure a la casa familiar del seu marit. Ell estava treballant a l'Índia i va ser el seu cunyat qui la va obligar a abandonar el domicili familiar mentre tingués la menstruació.