Hi ha setmanes en què deman a ChatGPT com és possible que no pugui deixar de plorar i si això m’hauria de preocupar. I hi ha setmanes en què escolt el reggaeton més brut en bucle, tan segura de mi mateixa que em veig capaç de publicar un selfie al mirall del lavabo. Però ni en un moment ni en l’altre som conscient que aquella sensació és producte de les meves hormones. Cada mes em sent estafada per mi mateixa: un altre pic, em sorprenc, com si aquest mateix procés no s’hagués repetit durant gairebé 20 anys. Per això, i per a quan senti que no em puc fiar de mi mateixa, he monitorat què els passa al meu cos i al meu cap en els 28 dies que dura el meu cicle menstrual, segons la meva app del mòbil.

Amb vuit anys acabats de fer, la Lua va començar a dir que li feien mal els pits i la seva mare, Marcela Sáenz, que és infermera, es va adonar que ja li havia aparegut el botó mamari –creixement dels pits–, que és, generalment, el primer senyal d’inici de la pubertat en nenes. "Vaig veure que no era normal, que era massa aviat, i vam anar al CAP per fer una valoració i d’allà ens van derivar a l’endocrí a l’Hospital Sant Joan de Déu", explica la mare de la Lua. Allà li van fer proves, com analítiques i una radiografia òssia de la mà, per valorar si el seu creixement es corresponia amb la seva edat. També van valorar el seu pes en néixer i la seva evolució.

El dia 11 de febrer celebrem el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. Sembla mentida que encara necessitem recordatoris de la necessitat de visibilitzar les dones científiques i promoure vocacions, però aquest any m’agradaria també recordar que –potser a conseqüència del fet que no es va afavorir durant anys que les dones poguessin accedir a les carreres de ciències– les dones no hem sigut subjectes d’estudi de la recerca biomèdica. Suposo que érem considerades poc importants. Se’n sap poca cosa, de la fisiologia i el metabolisme del sexe biològic femení, més enllà de la seva capacitat per a engendrar i parir fills. La infertilitat és un tabú, i de la menopausa no se’n parla. Ni tan sols a la vellesa som iguals els homes i les dones, i ni els medicaments, ni les dosis, ni les malalties que ens afecten són similars o equiparables.

Només un de cada deu astronautes és una dona i aquest biaix de gènere limita el coneixement que es té sobre com pot reaccionar el cos femení a l'espai. La nova edició de la popular missió Hypatia, en què l'única tripulació íntegrament de dones de l'associació Hypatia Mars viatjarà a l’estació analògica de Mart, la Mars Desert Research Station (MDRS), al desert de Utah, té per objectiu posar-hi el focus i estudiar l'adaptació dels cossos de dones en un entorn semblant al Planeta Vermell. Per exemple, mitjançant els cicles menstruals, la nutrició o l'activitat física.

A partir de la pubertat fins a la menopausa, si no hi ha cap condició que ho alteri, totes les dones experimenten el cicle menstrual. És un procés fisiològicament complex que es repeteix aproximadament cada 28 dies. Una de les fases d’aquest cicle, possiblement la més coneguda socialment, és la menstruació. Durant la menstruació el revestiment de l'úter, anomenat endometri, s'elimina en forma de sagnat menstrual. Hi ha persones a qui la menstruació genera dolor i malestar, i en general moltes dones diuen que se senten pitjor físicament i anímicament, i que això impacta negativament en el seu rendiment físic i mental.

Durant la pandèmia, moltes dones van notar que les seves regles tenien alteracions i que sagnaven més abundantment que abans, o també se'ls alterava el calendari amb retards que fins aleshores no havien notat. Sense cap evidència ni cap explicació, n'hi va haver que ho van atribuir a haver passat la covid. Ara, però, un equip d'investigadors han conclòs que aquestes irregularitats en el cicle menstrual es van deure a l'estrès psicològic provocat per mesos de confinament i restriccions, més que no a la mateixa infecció del virus. En canvi, anteriors estudis sí que van vincular la vacuna contra el coronavirus amb alteracions temporals de la regla.

Un nou estudi sobre tampons ha despertat preocupació entre les dones. La investigació, publicada a la revista Environment International, ha demostrat que hi ha uns 16 tipus de metalls diferents en una àmplia gamma de tampons venuts als Estats Units i Europa. Des que la notícia es va publicar, les xarxes socials han bullit amb comentaris d'alarma per part d'usuàries que diuen coses com "Molt amables per dir-nos que han trobat plom i arsènic als tampons que faig servir des que fa vint anys vaig començar a tenir la regla".

Llegeixo a l’ARA que “un estudi pioner realitzat a Catalunya alerta que el 70% de les noies abandonen la pràctica esportiva durant l'adolescència” (i que abandonin vol dir que en feien). L’han coordinat les doctores Anna Puig-Ribera i Montserrat Martín-Horcajo, que diuen: "La menstruació és un tema que apareix molt. Els canvis corporals fan que se sentin incòmodes i insegures. [...] Les pors creixen i la roba esportiva, que és curta i estreta, no hi ajuda. Tenen la sensació que si es taquen una mica es notarà molt".

¿I si els diputats que han de votar si França posa en marxa una baixa menstrual experimentessin el dolor intens de les regles doloroses? ¿Canviaria el seu punt de vista? Dos diputats ecologistes francesos, Marie-Charlotte Garin i Sébastien Peytavie, impulsors del projecte de llei que preveu una baixa menstrual de fins a 13 dies cada any, ho han posat en pràctica. Dies abans de la votació a l'Assemblea Nacional francesa, Garin i Peytavie han fet provar a diputats de formacions polítiques de diferents colors, de dretes i d'esquerres, un simulador de regles doloroses per sensibilitzar-los sobre la qüestió.

El doctor apunta, astorat, els resultats de l’estudi. Per alguna raó, potser l’alimentació, les noies tenen regles molt abundants, doloroses, incapacitants i –això és molt sorprenent– molt més seguides que les seves mares. Esclar que són noies d’entre dotze i setze anys i els seus cossos s’estan formant, però això? Això és molt més que “cicles erràtics”.

La consellera d’igualtat i feminismes, Tània Verge, ha anunciat que “comença la distribució gratuïta i universal de productes menstruals reutilitzables”. Llegeixo als mitjans que “les dones i persones menstruants” ja podem anar a recollir “una copa menstrual, unes calcetes menstruals o dues compreses de tela”. Això, es veu, garanteix “el dret a l’equitat menstrual”. 2,5 milions de “persones d’entre deu i seixanta anys” amb ambicions menstruals equitatives podran anar a buscar el lot (tot i que, sovint, no hi ha equitat en el sagnat i hi ha qui sembla La matança de Texas i gasta més producte). Del redactat m’agrada molt una qüestió que ja havia observat en el meu pas per l’escriptura en revistes femenines (que, fa temps, et pagaven per fer reportatges periodístics boníssims): no es pot dir, mai, la paraula calces. Sempre has de dir calcetes. En espanyol, braguitas. Em sembla que això l'hi havia sentit dir, també, a la Lucía Etxebarria.

Les cues virtuals de fins a cinc minuts per accedir al codi QR que permet recollir els productes reciclables gratuïts per a la regla reflecteixen la bona resposta social a la iniciativa de la conselleria d'Igualtat i Feminismes. Calces i copes menstruals i compreses reciclables s'han començat a repartir aquest dilluns a les farmàcies catalanes per combatre l'anomenada pobresa menstrual. Tot i que no hi ha dades de quantes dones, d'entre 10 i 60 anys, han retirat un dels tres productes en oferta, des del departament de Tània Verge han comentat que hi ha hagut una molt bona resposta. La recollida es podrà fer durant tot aquest any, i només es podrà fer una retirada per dona.

La pobresa menstrual ha entrat en l'agenda política i ja hi ha uns quants governs, entre ells el de la Generalitat, que estan plantejant polítiques de gratuïtat d'alguns productes o que es reparteixin entre els col·lectius més vulnerables. Dades com les que aquest dijous fa públiques el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ajuden a fer-se una idea del problema. Un 23% de les dones asseguren que han hagut de reutilitzar productes d'un sol ús, com compreses i tampons, per motius econòmics, tot i que hagin perdut part de la seva eficàcia. A més, el percentatge puja quan se'ls pregunta si fan servir el producte menstrual que voldrien: un 44% afirmen que no fan servir els productes que voldrien perquè són massa cars.

La menstruació, malgrat que és una experiència compartida per milions de persones a escala mundial, continua essent un tabú per a massa gent. Fins i tot la ciència l’ha tractat ben poc. Tant és així, que tot just aquest mes d’agost s’ha publicat el primer estudi que utilitza sang real per analitzar la capacitat d'absorció dels productes per a la menstruació. Sí, sí, aquest mes d’agost dels anys 20 del segle XXI i no pas del segle XX! Per testar-ho normalment s’utilitzen altres líquids, com ara solucions salines, que certament no es corresponen amb la realitat fisiològica. 

Cada 28 dies aproximadament, durant 35 o 40 anys, totes les dones sagnen. Des de fa segles la meitat de la població té la menstruació, "però en el camp de la ginecologia no s'hi ha donat importància, no representa cap èxit estudiar-ho", explica la ginecòloga Enriqueta Barranco (Granada, 1950). El primer dia que va entrar al laboratori de la Facultat de Medicina de Granada amb provetes que contenien la sang menstrual de 25 dones, els tècnics se la van quedar mirant amb escepticisme: "Quan vaig començar l'estudi em van tractar de boja".

Parlem de la dona en l'esport, però no de la dona com a esportista. Relatem les fites aconseguides, els murs ensorrats o els sostres de vidres rebentats. Expliquem la lluita social que hi ha darrere del fet que una noia jugui professionalment a futbol, però no ens parem a pensar com és ser aquesta esportista. La medicina ha oblidat a la dona durant molts anys i ha basat les seves teories i diagnòstics en els cossos de l'home, que històricament ha practicat l'esport d'alt nivell. Ara, amb els canvis i la professionalització de la dona dins d'un àmbit que abans li era negat, apareixen gran quantitat de preguntes sense resposta. Per exemple, ¿com condiciona el cicle menstrual a les esportistes? ¿És un factor clau per entendre un tipus de lesions? ¿Es pot personalitzar un entrenament segons les condicions hormonals de l'esportista?

El toc d'atenció va donar-se fa tot just un any a través de les xarxes socials, quan a Catalunya feia molt poc que les dones joves podien accedir a la primera vacuna contra el covid. Arreu del món, però, milers de dones van començar a compartir que creien patir desajustaments menstruals des que s'havien vacunat: regles més llargues o més curtes de l'habitual, que arriben amb dies de retard o molt abans del que esperaven o amb un sagnat més o menys abundant del que consideraven "normal". Algunes arribaven a les consultes mèdiques, preocupades pels canvis, i cap professional era capaç de donar-los una resposta ni vincular l'episodi amb la vacunació. Cap estudi o assaig de la vacuna havia inclòs la menstruació com una variable a tenir en compte per mesurar els efectes secundaris de les injeccions i l'única possibilitat de saber-ho era recollir experiències personals. I això és el que ha fet l'antropòloga de la Universitat de Tulane (Estats Units) Katharine Lee: ha fet una enquesta a 40.000 dones i persones de gènere divers i un 42% de les entrevistades que afirmen tenir una regla regular han reportat sagnats més abundants després de la vacunació, i el 71% de les que prenen anticonceptius que eliminen l'ovulació, el 66% de les dones postmenopàusiques i el 39% de les persones que reben teràpia hormonal d'afirmació de gènere també han reportat hemorràgies.

L'experiència personal amb la seva filla va portar Toti Baches –muntadora lleidatana instal·lada a Hamburg– a replantejar-se la seva pròpia relació amb la menstruació. El resultat és el documental Red cunt, reconsidering periods (Cony vermell, reconsiderant els períodes), que barreja animacions –fetes per estudiants de Barcelona i Dresden– i entrevistes per trencar tabús al voltant de la regla. El film, que es pot veure des de divendres als Cinemes Girona de Barcelona, és el primer d'una trilogia i el seguirà Hot cunt, reconsidering pleasure, sobre la masturbació femenina, i Silver cunt, reconsidering climaterium, que parlarà sobre la menopausa. Baches ha tirat endavant el documental sense finançament públic perquè a totes les portes on va trucar li van dir que la menstruació no interessava. Tant és que la tingui gairebé la meitat de la població.