Amb la intenció de dinamitzar i de fomentar l’activitat industrial de les Balears, el 2019 –un moment en el qual, segons dades del Govern, el sector industrial representava el 7,5% del PIB de les Illes– el Govern del Pacte d’esquerres va impulsar la Llei de projectes industrials estratègics. La norma es va modificar el 2020 mitjançant l’aprovació d’una llei de mesures urgents per impulsar l’activitat econòmica i per pal·liar la crisi causada per la Covid-19, i aquesta modificació ha acabat essent la porta d’entrada dels projectes que omplen de plaques el sòl rústic, un fet que ha generat molta polèmica.

Passejar pel camp de les Illes Balears era fins fa poc un bany de natura i món rural, amb l’activitat agrària i ramadera com a protagonistes omnipresents. Avui, entre l’increment del nombre de xalets i els parcs solars, l’experiència seria agredolça, almenys per als amants del paisatge. La transformació no ha acabat. Segons les dades recaptades per l’ARA Balears, Govern i Consell tramiten entorn de 1.600 hectàrees de nous parcs. Només a Mallorca. Per tant, el procés d’urbanització del camp amb el pretext de l’energia neta preveu desfer un territori equivalent a 1.600 camps de futbol.

Les Balears han passat de ser illes energètiques, amb el risc de seguretat per al subministrament que comportava aquest aïllament, a convertir-se en l’únic sistema interconnectat entre si i amb el sistema peninsular i europeu mitjançant les interconnexions submarines. Aquest gran canvi és un bot de gegant per a la garantia de subministrament energètic a les nostres illes i, al mateix temps, n’és el garant de la transició energètica.

Amb el parc solar més gran de les Balears ja en funcionament, el de Son Salomó (50 MW), i amb un altre de més gran de camí, Menorca Renovables III (60 MW), l’illa mira a la mar per augmentar la generació d’energia renovable. I no per iniciativa pròpia.

Tornem a tenir un debat al voltant d’infraestructures que s’implementen al territori rural, en aquest cas la possible construcció de la central de biogàs més gran de Catalunya, que ocuparia unes 10 hectàrees de terreny agrícola de màxima qualitat al poble de la Sentiu de Sió. Escoltant la població que la rebutja (poblesvius.cat), sembla que tenen prou arguments per fer-nos dubtar del discurs oficial que considera necessària aquesta planta dedicada a generar gas a partir del tractament de purins d’explotacions ramaderes i d’altres residus. Argumenten falta de transparència i una insòlita rapidesa en la tramitació dels permisos que impedeix la informació i participació com cal de la població afectada; parlen de la desmesura del projecte, quinze vegades més gran que altres centrals similars que ja existeixen a Catalunya i sis vegades més gran que les que podem trobar en altres països d’Europa; dels beneficis que finalment acabaran en mans dels especuladors que controlen el fons d’inversió danès que finança part del projecte; d’una previsió anual de 21.000 camions amunt i avall pel territori; d’una xemeneia de 65 metres d’alçada... Però, a banda de tots aquests raonaments "tècnics", penso que, davant d’aquest projecte, com està passant en la majoria dels que venen impulsats per l’anomenada "transició ecològica", cal parar atenció en els adjectius de l'embolcall de presentació: circular, sostenible, renovable... i en qui l'ha embolicat.

L'energia que consumeixen tots els edificis públics de Costitx és de procedència solar, verda. Ara com ara tots els edificis de propietat municipal ja tenen plaques solars que produeixen l'energia que consumeix cada un dels edificis. Tot això es deu a la feina feta aquests darrers anys des de l'equip de govern municipal per solaritzar tots i cada un dels espais municipals.

La plataforma 'Energies renovables sí, però així no', formada per més de 20 entitats i organitzacions de Mallorca, ha presentat aquest divendres un manifest en el qual insta les institucions (Govern, Consell de Mallorca i ajuntaments) a actuar davant l'ús massiu de sòl rústic per a instal·lacions fotovoltaiques. En el manifest demanen que els deixin ajudar i "dialoguin" amb la ciutadania i entitats per continuar avançant cap a un model energètic més sostenible sense fer-ho a costa dels terrenys rústics de l'illa.

La Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia ha presentat aquest dimecres el Pla d'impuls energètic 'Acceleram' amb l'objectiu d'agilitzar els pagaments d'ajuts i altres tràmits relacionats amb subvencions energètiques adreçades a particulars i empreses. Segons han detallat en una nota de premsa, actualment hi ha unes 16.000 sol·licituds de subvenció en tramitació i 2.126 pagaments pendents.

Malgrat el retard en les renovables, Catalunya és líder a Espanya en les instal·lacions d'autoconsum, i no només en les individuals, sinó també en el denominat autoconsum col·lectiu. Segons les dades d'E-Distribución, l'empresa d'Endesa, que és distribuïdora elèctrica majoritària a Catalunya, aquest tipus d'instal·lacions col·lectives han crescut quasi un 2.000% al Principat en els nou primers mesos d'aquest any.

"No hi va haver cap consigna ni estratègia [per inflar els preus]". Així ha contestat Ángel Chiarri Toscano, conseller executiu d'Iberdrola Generació, una filial d'Iberdrola, a la pregunta de si va rebre cap indicació per provocar un increment del preu de la llum l'any 2013. Chiarri ho ha dit en el que ha estat el primer dia de judici contra aquesta filial de la companyia elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán i que està acusada d'haver manipulat presumptament els preus de la llum l'any 2013. Juntament amb l'empresa, també estan acusats quatre dels seus directius: el mateix Chiarri, Gregorio Relaño Cobián, José Luis Rapún Jiménez i Javier Paradinas Zorrilla. Se'ls acusa d'un "delicte relatiu al mercat i als consumidors".

El Consorci de Residus i Energia de Menorca ha decidit suspendre l'activitat de l'actual parc eòlic de Milà i accelerar la posada en marxa del projecte de repotenciació de la instal·lació, després d'analitzar els informes tècnics de funcionament elaborats per l'equip d'enginyers del parc. L'òrgan depenent del Consell ha constatat que mantenir la seva activitat generaria costos associats a l'operativa i el manteniment del parc que no es podrien cobrir amb els ingressos que genera fruit de la venda d'energia. Per això, s'avançarà la clausura del parc eòlic actual, la vida útil del qual finalitzava en uns mesos, ja que el parc va entrar en funcionament el 28 de febrer de 2004, amb una vigència de vida útil de 20 anys.

El Govern no pot confirmar la data de posada en marxa de la planta d'hidrogen verd de Lloseta. Així ho ha confirmat aquest dimarts el conseller d'Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz, després de visitar les instal·lacions.

Fer la transició energètica no és fàcil. Però, a més, hi ha elements paradoxals. Per exemple, tot i la inversió rècord en energies renovables al món, de moment el consum de petroli no baixa. No només això, sinó que per a aquest any es preveu un rècord històric de consum de cru al món, segons les projeccions de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE).

El projecte de nova línia de molt alta tensió (MAT) que connectaria les grans centrals eòliques i fotovoltaiques de l’Aragó amb l’àrea metropolitana de Barcelona ha estat objecte darrerament de debat en els mitjans. Aquesta línia travessaria 40 municipis de Catalunya amb efectes importants sobre el paisatge, però considero que no s’ha entrat en aspectes de fons que tractaré de repassar en aquest article.

Cada vegada que una empresa demana un permís per instal·lar molins o plaques fotovoltaiques al territori, el departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural analitza si pot tenir conseqüències negatives per al medi natural. I, en la majoria dels casos, les propostes topen amb l'àguila cuabarrada, l'au rapinyaire més protegida de Catalunya. Si el terreny on es volen aixecar els molins o instal·lar les plaques és proper a algun niu de les 80 parelles que hi ha comptabilitzades, la proposta queda rebutjada immediatament. Si és en la zona de caça d'aquesta au, dependrà de la distància.

Conduint per Califòrnia a principis dels 2010, em sobten hectàrees i hectàrees d'arbres fruiters morts. La costa oest americana es troba en aquells moments immersa en una de les pitjors sequeres mai viscudes, que durarà uns quatre anys i es tornarà a repetir al cap de poc. La imatge em transmet el gran impacte del canvi climàtic, que estudio en abstracte en la meva recerca, i que en els camps agrícoles es materialitza en devastació i pèrdua de gran valor agrònom. En xifres, Califòrnia, el bressol fruiter dels Estats Units, va perdre un 4% de sòl agrícola de gran valor productiu entre el 2012 i el 2017.

Les Illes Balears han batut aquest mes d'abril el rècord històric de generació d'energia renovable amb 1.777 MWh el dia 11 d'aquest mes. Amb aquesta xifra s'ha superat l'anterior rècord, de 1.773 MWh el juliol de 2022 i supera, també els màxims de primavera i tardor de 1.709 MWh, que es va produir el 29 de març d'aquest mateix any i que superà el del 2 d'octubre del 2022, quan es varen generar 1.571 MWh.

L'Ajuntament d'Esporles continua treballant per pal·liar els problemes d'accés a l'habitatge que es viuen al municipi i aposta per una construcció sostenible i eficient. El Consistori ha considerat que una de les claus per poder garantir una casa digna als esporlerins és la col·laboració amb les institucions illenques i, per això, ha cedit un solar municipal a l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) on se'n construiran 18 de protecció oficial (HPO).

Les Illes ja disposen de 36 aparcaments públics solaritzats, una superfície que suma un total de 148.704 metres quadrats. Segons ha informat la Conselleria de Transició Energètica, ja s'han instal·lat plaques solars als aparcaments de l'Hospital d'Inca, al de l'Hospital Mateu Orfila (IBE) i al del Centre de Salut de Sant Antoni, i permeten generar al voltant de 14 MW.