Editors, autors, periodistes, col·legues d’una banda i altra de l’Atlàntic, ningú no se’n sabia avenir. Divendres a la nit la notícia de la mort del director editorial de Penguin Random House, Claudio López Lamadrid (Barcelona, 1960), s’escampava com una taca de tinta i deixava el sector del llibre desolat, incrèdul, paralitzat. La mort li va arribar abruptament –un infart cerebral– mentre treballava a la tarda a les oficines centrals de Penguin Random House a Barcelona. Deixa dos fills, i la seva parella actual era l’exministra Ángeles González Sinde. El funeral serà al Tanatori de Sant Gervasi el dilluns a les 12.45h.

Divendres es va morir a Barcelona un editor irreemplaçable. Un editor que era, sobretot, un lector apassionat i voraç. La majoria dels editors del seu nivell llegeixen tot just els llibres que s'han de publicar, ja en tenen prou amb això. Però el cas del Claudio era diferent. Ho havia llegit tot i, encara pitjor, ho seguia llegint tot, com demostraven els correus que escrivia als seus col·legues per felicitar-los per la publicació d'aquest o aquell llibre. Com a bon lector, que sap que són molts els llibres i poc el temps per llegir, fugia del rebuf de la novetat, i moltes vegades els llegia bastant temps després de la publicació. Els seus correus, a més d'animar i omplir d'orgull el receptor, eren un recordatori que la part fonamental del nostre ofici és la lectura i que no n'hi ha prou amb llegir el que un podria publicar, que cal llegir també el que un hauria d'haver publicat, que l'olfacte cal afinar-lo constantment, que si no s'acaba perdent.