La primera persona que va picar a la porta del despatx de Vicenç Vidal al Congrés va ser una diputada d’EH Bildu, per oferir-li ajuda tècnica o jurídica si l’havia de menester. Era la primera vegada en la història que MÉS per Mallorca tenia representació a la Cambra baixa. Aquell estiu del 2023, el diputat va començar a veure els fruits dels esforços que el partit ha fet durant anys per deixar de ser un desconegut en el món sobiranista de l’Estat. De manera informal, l’esquerra abertzale s’ha convertit en un dels suports més importants dels ecosobiranistes, més enllà dels pactes amb ERC a les Illes i l’aliança estratègica amb Sumar.

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha acusat la presidenta del Govern, Marga Prohens, de censurar la manifestació sobiranista de la Diada de Mallorca a la televisió pública balear.

Per si de cas algun despistat encara en tenia dubtes, les eleccions de maig van certificar, de manera incontestable, el tancament del cicle polític del Procés. Ha estat un cicle certament excepcional: més d’una dècada d’ebullició política que per primer cop ha portat l’independentisme explícit des dels marges fins a la centralitat política a Catalunya. L’independentisme ha tingut moments brillants, en aquests anys, i d’altres que no ho han estat tant –per dir-ho d’alguna manera–. Dels anys del Procés cadascú tindrà el seu balanç, però això avui ja té una importància relativa, perquè el moment és un altre.

La Hispanitat és un dia marcat en vermell al calendari de l’espanyolisme. Entitats i partits aprofiten la data que commemora l’arribada de Cristòfol Colom a Amèrica per reivindicar la "pàtria mare" i els llaços que uneixen Espanya i l'Amèrica Llatina. Sota el lema "Res a celebrar", els moviments polítics sobiranistes als Països Catalans, Galícia i el País Basc han liderat l’oposició a aquesta celebració, que consideren caduca i representativa d’una Espanya que ni reconeix ni permet el dret a l’autodeterminació dels pobles. Però les tres comunitats històriques no estan soles. Tot i que menys coneguts, hi ha corrents sobiranistes en altres territoris de l'Estat, com les Canàries, Andalusia, Extremadura, Astúries, Cantàbria o, fins i tot, Castella que es regiren contra aquesta festa i alcen la veu contra el centralisme de Madrid. També a Llatinoamèrica, els moviments indígenes i progressistes clamen per deixar de celebrar (o resignificar) una fita en què veuen una clara empremta colonial.

Enguany tindrà lloc la quarta edició de l'Aplec Jove sota el títol "Rumb al col·lapse, el turisme a debat". La trobada, que se celebrarà el pròxim 31 d'agost a Pollença, tindrà com a eix central l'anàlisi del model turístic actual.

Com evolucionen les formacions sobiranistes arreu de l'Estat? A Galícia no hi va haver terratrèmol polític, però sí que es va disparar el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) fins al 31,5% dels vots. Al País Basc, EH Bildu creix mentre que el PNB s'estanca. A Catalunya, ERC i Junts han evidenciat un desgast en les darreres eleccions, amb una caiguda de gairebé deu punts percentuals respecte als comicis de fa quatre anys (amb l'última referència de les eleccions espanyoles, afectades pel vot útil de PSOE i Sumar) i caldrà veure què passa el 12-M.

1. Immigració. Ja tenim el que faltava: la qüestió de la immigració al centre del debat polític català. Junts, en el seu gir inexorable cap a la dreta, reivindica el control de l'expulsió dels immigrants multireincidents, i estableix així una relació directa entre immigració i delicte que és perfectament falsa: hi ha reincidents de moltes menes, a baix i a dalt de la piràmide. I és la justícia qui té la responsabilitat en la matèria. La perversa insinuació que associa immigració i delinqüència és gasolina a la foguera del racisme i l’exclusió. No serveix per resoldre el problema sinó per capitalitzar políticament les baixes passions.

Si en algun moment dels propers anys es vol recuperar la via cap a l’exercici del dret a l'autodeterminació que Catalunya va emprendre amb força a partir del 2012, caldrà fixar-se en les variables externes i les condicions internes que fins ara han impedit assolir l’objectiu final, que no és altre que una Catalunya independent en una Europa creixentment federal. Darrerament insisteixo molt en la idea que quan parlem d’independència en el marc europeu hem d’explicar les coses com són i com volem que siguin: és a dir, sobiranies compartides i independències limitades en benefici d'un projecte europeu comú, que ens faci ser algú en el context mundial i que ens garanteixi progrés i benestar a llarg termini. 

Sobiranistes de tot l'estat espanyol han debatut durant aquest cap de setmana sobre la transició ecològica i social en la V Escola Sobiranista, organitzada pel Ciemen, la Fundació Coppieters i les Fundacions Darder-Mascaró, a Manacor. Segons han informat la Fundació Darder-Mascaró la trobada, amb el títol 'Sobirania i polítiques transformadors per a una transició ecosocial', ha inclòs la participació d'un centenar de persones.

Els acords signats pels principals partits independentistes amb el PSOE van molt més enllà de la investidura de Pedro Sánchez i han permès arrenglerar els partits catalanistes en una sola reivindicació, la de l’amnistia. Si bé no en tenim la fotografia, la futura llei d’amnistia ha estat beneïda, no sense matisos, de la CUP al PSC. Tanmateix, després dels fets del 2017, la conversió d’aquesta conjuntura en una oportunitat política per a Catalunya resulta més dubtosa. És per això que convé centrar tots els esforços en la gestió col·lectiva d’aquest pacte durant els mesos i anys vinents; només així podrà passar de ser un acord d’investidura, fruit de la conjuntura electoral, a un acord històric. Hi són cridats tots els qui hi han participat i, fins i tot, els qui s’ho miren des de la barrera.

Membres de l'Assemblea Nacional Catalana, ANC Catalunya Nord, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià i l'Assemblea Sobiranista de Mallorca s'han reunit avui a Can Alcover. En paraules de Joan Planes, de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca, “l'objectiu de la trobada d'avui és posar en comú tots els recursos que tenim, perquè és necessari articular una resposta a l'embat que estam patint per temes culturals i lingüístics, en especial actualment a les Illes i al País Valencià pels governs PP-Vox”.

Amb el clam “que us bombin a tots!”, Xavier Trias va entimar als seus adversaris polítics a l’Ajuntament de Barcelona que un suposat pacte cuinat a Madrid havia repartit les dues principals batlies de l’Estat entre el bipartidisme espanyol de PP i PSOE. Es diu que en política ningú sap mai amb qui es colgarà. Per caramboles de la vida, però, el sobiranisme balear concorrerà a les eleccions generals del 23-J amb la plataforma de Yolanda Díaz. No deixa de sobtar que fos la “sòcia” de la candidata de Sumar, Ada Colau, qui impedís que un independentista fos batle de Barcelona.

El 27 de juliol del 1999, dia en què Francesc Antich va prometre el càrrec com a president, habitaven les Balears poc més de 821.000 persones. El dia que Marga Prohens accedesqui al càrrec, els habitants de l’Arxipèlag seran més d’1.200.000. Si ‘l’ànima’ d’aquells que varen ser testimonis del primer Pacte de Progrés era més monocolor, el background –terme anglès que fa referència als orígens i les experiències vitals– dels que tindran Prohens com a presidenta del Govern serà molt més divers. Aquesta policromia social, però, contrasta amb la reducció de la diversitat política a causa d’una tendència a l’alça cap al bipartidisme.

Resulta innegable que el procés sobiranista català s'ha convertit en una palanca de canvis a gran escala. Alguns d'aquests canvis són positius, d'altres no tant; però s'han remogut mentalitats i s'han alterat conceptes que semblaven inamovibles.

Aquesta és una pregunta recurrent que ens fem moltes persones que en els darrers anys hem donat suport al projecte sobiranista català. Que l’anomenat Procés –el nom ja és tota una declaració d’intencions– està encallat és tota una evidència. Si algú de bona fe encara en tenia algun dubte, el darrer episodi de la fi abrupta del govern de coalició posa llum a la realitat que ens envolta.

Diferents activistes polítics de l'esquerra sobiranista de les Balears han llançat un vídeo de suport a la diputada de la CUP Eulàlia Reguant, que serà jutjada aquest dimarts pel Tribunal Suprem per haver-se negat a respondre les preguntes de Vox en el judici de l'1-O.

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), Endavant Mallorca, Mallorca Lliure, Arran Palma, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la CUP Palma... A les Balears, i concretament a Mallorca, conflueixen multitud d’associacions i entitats que sorgeixen d’una mateixa arrel: la lluita per estendre l’ideal de sobiranisme arreu de l’illa, prosseguir amb l’autodeterminació i acabar assolint la independència.