Fa uns dies conversava amb un bon amic que acaba de tornar d’un viatge per l’Argentina i Xile. Parlàvem dels ‘countries’ argentins, aquestes urbanitzacions tancades, vigilades i segures que les classes mitjanes-altes han hagut de construir per sentir-se segurs en un país on la fractura que provoca la desigualtat es tradueix no sols en un índex de criminalitat considerable, tot i que ha anat a la baixa, sinó en una percepció d’inseguretat que no recula, malgrat les estadístiques. L’explicació és fàcil, com em va fer veure el meu amic: els rics tenen por. No viuen a les seves torres de marfil, complexos d’apartaments exclusius i àtics de luxe per una qüestió estètica –o almanco no sols per això–, sinó també perquè estan acollonats. 

Els municipis de la serra de Tramuntana concentren les rendes més altes de les Illes Balears. Segons les darreres dades de l'Agència Tributària, Esporles és el municipi amb més de 1.000 habitants amb la renda bruta mitjana més elevada de l'Arxipèlag: 47.908 euros anuals per declaració. El segueix de prop Valldemossa, amb 46.046 euros, municipi que els darrers anys havia liderat aquest rànquing i que enguany ocupa la segona posició.

Valldemossa és un dels deu municipis de més de mil habitants amb una major renda bruta per habitant d'Espanya. Segons es detalla a l'eina web Fitxes socioeconòmiques del Consell General d'Economistes (CGE), el llistat el completen quatre municipis que pertanyen a la província de Barcelona (Sant Just Desvern, Cabrils, Matadepera i Sant Cugat del Vallès), altres quatre a Madrid (Pozuelo, Boadilla, Venturada i les Fregues) i un a València (Rocafort).

Espanya va perdre l'any passat milionaris, en passar de 250.600 a 246.600, però la riquesa dels que formen part d'aquest club tan selecte va continuar creixent. Són algunes de les conclusions de l'informe La riquesa mundial 2025, publicat per la consultora Capgemini.

Es va posar arracades de perles, de perles falses. I va trepitjar per primera vegada el barri més exclusiu de París. Era el setembre del 2012 i la sociòloga Alizée Delpierre, que feia temps que investigava la relació entre les grans fortunes i els seus criats, va decidir que era imprescindible veure-ho i viure-ho de primera mà. Per això va treballar de nanny en cases de superrics. El resultat de la investigació és Servir a los ricos (Editorial Península). 

Raquel Peláez va néixer a Ponferrada (Lleó) però fa anys que viu a Madrid, on ha treballat en revistes com Vanity Fair o S Moda. Ara publica l’assaig Quiero y no puedo. Una historia de los pijos de España.

Que la mà dreta no sàpiga què fa l’esquerra. El consell bíblic –perquè no es faci ostentació de la caritat quan es dona almoina– em ve al cap veient certes decisions públiques contradictòries. No parlo de propostes tèbies per acontentar tothom ni de fer marxa enrere per manca de suports, sinó d’anunciar una mesura amb un propòsit lloable mentre, simultàniament, se n'aplica una altra que va en sentit invers. Quan el diable estén la capa, per un costat tapa i per l’altre destapa.

Recorden la pel·lícula Històries de Filadèlfia? Tracy (Katharine Hepburn), filla gran dels Lord, la família més rica de Pensilvània, està a punt de casar-se per segona vegada. El periodista Macauley Connor (James Stewart) es cola a la festa. En un moment donat, Connor diu: “El plaer més gran d'aquest món és veure els privilegiats gaudint dels seus privilegis”. Els Lord ho tenen tot. Curiosament, cap dels Lord parla d'impostos. Quan es va filmar la pel·lícula, el 1940, els milionaris nord-americans pagaven a Hisenda el 79% dels seus ingressos.

Americans i nord-europeus rics és el perfil de l'inversor en habitatges de luxe a Mallorca. Segons ha publicat aquest dijous l'agència immobiliària John Taylor, especialitzada en habitatges de luxe, els seus clients cerquen de Mallorca gaudir-ne de les platges, el camp, la ciutat i la gastronomia, tot això en un entorn que consideren "segur, internacional i amb bon clima".

L'hoteler Miguel Fluxá es manté com el ciutadà balear més ric i l'onzè espanyol amb més patrimoni: 2.500 milions d'euros, segons les dades recollides per Forbes a la tradicional llista de les 100 persones de l'Estat amb més capital. Fluxá ha perdut tres posicions respecte de l'any passat i el seu patrimoni ha baixat en 200 milions d'euros, però, així i tot, és la fortuna més gran de les Balears. Té la majoria de Sayglo holding SL, societat que comparteix amb les filles Sabina i Gloria, i amb la que controla el 59% del grup hoteler Iberostar. Fluxá es troba per davant, per exemple, de Florentino Pérez, qui ocupa la posició dissetena d'una llista que encapçala el propietari d'Inditex, Amancio Ortega, amb una xifra que espanta: 81.800 milions d'euros de patrimoni.

Warren Buffet fa més de trenta anys que és al top 6 persones més riques del món i, malgrat això, fa dècades que demana pagar més impostos perquè “els multimilionaris ja han estat molt de temps mimats pel Congrés”.

Les Balears són la tercera comunitat de l'Estat on el patrimoni mitjà declarat a l'impost de patrimoni és més elevat, amb 3,9 milions d'euros. El nombre de contribuents d'aquest impost a l'Estat ha passat dels 212.284 el 2019 a 218.991 el 2020, segons les darreres dades de l'Agència Tributària sobre la seva recaptació d'aquest impost recollides per Europa Press i referides a l'any 2020.

L'editor Malcolm Forbes –també conegut per gastar part del seu patrimoni en iots i ous de Fabergé– és un dels principals responsables que ens haguem acostumat a posar cara a les fortunes més grans del planeta. El seu rànquing de persones amb més de 1.000 milions de dòlars no ha parat de créixer des que es va estrenar, el 1982. De fet, la llista del 2022 ja comptava amb 573 noms més que l'última d'abans de la pandèmia, ja que durant aquest període s'ha creat un nou bilionari cada 30 hores, segons Oxfam.

“Marx deia que les elits sempre són dolentes, però no és veritat: el que és important és que les elits siguin bones, que creïn valor i que no s’apropiïn del valor que generen els altres”. Tomas Casas és un economista català i professor de la universitat suïssa de St. Gallen que té una particular obsessió per les elits i el seu efecte en la societat. Ell sosté que la importància de les classes dirigents és clau per a qualsevol país. I, per molt que ens puguin desagradar, “sempre existiran”. Fins i tot quan són derrocades, sempre n’apareixen de noves. “També després de les revolucions”, explica.

263 milions de persones més sota la pobresa extrema aquest 2022 o, dit d'una altra manera, un milió de persones més cada 33 hores. Aquest és un dels avisos que llança l'organització Oxfam Intermón a l'informe Beneficiar-se del patiment. En paral·lel, en els dos anys de pandèmia han sorgit 573 nous milmilionaris a tot el món, un fet que suposa que ha aparegut un nou milmilionari cada 30 hores, segons es desprèn de l'estudi fet públic en motiu de la reunió del Fòrum Econòmic Mundial, cita anual de l'elit internacional a la ciutat suïssa de Davos. Amb tot, els béns dels que ja eren rics abans de la pandèmia han crescut a un ritme de 6,8 milions d'euros al dia.