Els sistemes monetaris i financers internacionals no són immutables, però no canvien amb freqüència. És per això que l'agitació esperonada per la guerra comercial i aranzelària de Donald Trump és tan notable. Per dilucidar què està passant, val la pena revisar la teoria de l'estabilitat hegemònica de Charles P. Kindleberger, que va exposar al llibre The World in Depression: 1929-1939 [El món en depressió: 1929-1939]. La teoria de Kindleberger afirma que un sistema internacional obert i estable depèn de la presència d'una potència mundial dominant.

El govern de Javier Milei ha iniciat el que anomena la tercera fase de la seva política econòmica. Divendres passat a la nit, el president de l'Argentina va fer un anunci per la cadena nacional on comunicava a la ciutadania que posava fi a l’anomenat cep canviari per a les persones, una regulació que limita la compra de dòlars –la moneda en què solen estalviar els argentins que poden– a un total de 200 dòlars per mes.

Els bitllets i les monedes gairebé són una cosa del passat a Suècia, on en els últims anys els diners en efectiu pràcticament han desaparegut dels comerços i de les butxaques dels suecs. Per pagar en un supermercat, un bitllet de transport públic, o en una cafeteria, el més habitual és veure la indicació “kontantfritt” és a dir, que només es poden utilitzar mètodes digitals com les targetes de crèdit o els mòbils per fer la compra.

L'extracció del vaixell de les Fontanelles és cada vegada més a prop. Aquest dimecres el Consell de Mallorca ha anunciat la troballa d'una moneda de l'any 320 després de Crist que pertany a l'època romana durant les excavacions que han duit a terme aquest mes per tal de preparar-ne l'extracció definitiva. Segons han detallat, han localitzat la moneda a la carlinga, que és el forat on s'assentava el pal de l'embarcació.

El Banc Central Europeu (BCE) està decidit a tirar endavant la creació de l'euro digital. Aquesta institució és l'única de la Unió Europea amb capacitat legal per crear diners i decidir quina és la moneda de l'eurozona i fa anys que insisteix que els ciutadans cada vegada opten més per pagar amb mitjans digitals –targetes o aplicacions–, cosa que ha portat la institució a buscar una alternativa pública a la digitalització dels pagaments.

El REC (recurs econòmic ciutadà) Cultural és la nova moneda que començarà a circular a partir de l'1 de setembre a Barcelona. En concret, en una primera prova pilot, la moneda es podrà fer servir a Sants i el Poble-sec. De moment, es posaran en circulació 200.000 euros i el REC es podrà utilitzar en centres cívics, botigues, espais de formació, sales de concerts i museus dels dos barris barcelonins. Al voltant de 500 famílies beneficiàries de serveis socials de Sants i Poble-sec rebran el xec de 200 RECs. Qui ho vulgui també es podrà donar d'alta a l'aplicació REC Barcelona i podrà bescanviar euros a RECs Culturals i obtenir un 50% més per gastar en cultura (per exemple, si es bescanvien 10 euros, es rebran 15 RECs culturals). Entre les entitats que s'hi han adherit hi ha el castell de Montjuïc, el CaixaForum, el Museu Etnològic, la Fundació Joan Miró, el MNAC, les llibreries La Carbonera, Mamut, La Deskomunal o La Inexplicable i sales de concert com Sinestesia o Meteora.

Corria el 1994, aviat farà trenta anys, quan Enrique Sáez Ponte (La Corunya, 1947) escrivia a la premsa que "ja podem imaginar una economia que funcioni sense efectiu" i el 2001 ja vinculava els bitllets de 500 a Bin Laden, però no perquè fossin difícils de trobar sinó perquè eren la moneda preferida dels criminals i els terroristes. Avui Sáez, exdirectiu del Banco Pastor, segueix fent apostolat a favor de la desaparició del cash i acaba de publicar La energía oscura del dinero 2.1 (Europa Ediciones), segona versió d’un llibre publicat el 2007. Ell mateix creu que va ser dels primers a escala internacional a defensar l’abolició del metàl·lic.

Si encara té pessetes per casa, el temps per fer el bescanvi a euros s’acaba. Dimecres serà l’últim dia per convertir l’antiga moneda espanyola en bitllets o monedes d’euro. El termini havia d’acabar el 31 de desembre passat, però, a causa de la pandèmia, es va allargar fins aquest 30 de juny. Un canvi que només és pot fer a la seu del Banc d’Espanya i les seves sucursals –a Catalunya només hi ha la de la cantonada de la plaça Catalunya amb el Portal de l’Àngel de Barcelona–. Tot i que han passat més de 18 anys des que la pesseta va deixar de circular, divendres a la seu del Banc d’Espanya de Madrid hi va haver cues de persones que anaven a convertir les seves monedes o bitllets d’abans en euros.

"La gran majoria de la gent no vol sentir a parlar de les eleccions, perquè guanyi qui guanyi no canviarà res per a nosaltres". Així resumeix la situació a l'Iran un jove de 27 anys i comerciant del Gran Basar de Teheran, recorregut a totes hores per una marabunta de gent cercant oportunitats de compra al millor preu. Les eleccions presidencials d'aquest divendres sembla que acabaran amb les poques esperances reformistes que podien portar canvis a un país on l'economia ha estat durament colpejada en els últims anys.

El Banc Central Europeu té un nou motiu de preocupació: l’encariment de l’euro respecte a altres monedes, sobretot el dòlar. L’apreciació -terme que fan servir els economistes- de la moneda pot provocar que els preus caiguin encara més i pot tenir conseqüències negatives sobre la recuperació de l’economia.

“He llegit sobre el tema del CFA al diari, però no crec que em canviï la vida. Els nostres presidents només treballen per a ells mateixos i per als blancs”, diu la Soda, venedora de productes artesans a Sombedioune, a Dakar, la capital del Senegal. Una opinió que comparteix el Samba, un altre venedor: “Si mires les empreses importants que hi ha pel país (Orange, Total, Auchan), veuràs que els francesos no han marxat mai d’aquí”. El dissabte 21 de desembre el president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg de la Costa d’Ivori, Alassane Ouattara, van anunciar un canvi en la relació monetària entre França i l’Àfrica però en aquest mercat de Dakar el titular no ha acabat de convèncer.

El Banc d'Espanya ha deixat d'emetre bitllets de 500 euros des d'aquest dilluns. La decisió va ser adoptada per l'Eurosistema –el conjunt de bancs centrals europeus agrupats– el maig del 2016.

La fàbrica de moneda del Regne Unit ha llançat una nova moneda en què ret homenatge al príncep Enric i la seva promesa, Meghan Markle, amb motiu del seu casament. A la moneda es pot veure la parella, que es casarà el 19 de maig, mirant-se “amorosament als ulls”, segons assenyalen els fabricants, que ja van gravar el príncep Enric, de 33 anys, en una moneda l’any 2005 per celebrar el seu 21è aniversari. Per a ella, en canvi, és el primer cop que serà retratada en una moneda.

La Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre ha obert una polèmica a la xarxa amb una nova moneda que du escrit el lema "70 años de paz", gairebé calcat al dels "25 años de paz" que va posar en marxa Manuel Fraga el 1964 per celebrar la victòria de la sublevació contra la República en la Guerra Civil (1936-1939) i que es va continuar commemorant cada any durant la dictadura.

L'euro arrenca la jornada a la baixa. La moneda comunitària es canviava a 1,1354 dòlars, per sota de l'1,1426 dòlars a què cotitzava en el tancament del mercat de divises de Frankfurt aquest dimecres. El Banc Central Europeu (BCE) va fixar en la jornada de dimecres el canvi oficial de l'euro en 1,1446 euros.

El governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, ha assegurat avui que una hipotètica independència de Catalunya seria "dolenta" tant per a Espanya com per a Catalunya, que hauria de crear la seva pròpia moneda i comptar amb el seu propi supervisor bancari.