Durant l’etapa experimental i de formació, Marx combina els treballs d’investigació en l’àmbit del dret i l’estudi de la filosofia de Hegel amb una breu incursió en el món clàssic amb les traduccions parcials i incompletes de les Tristia d’Ovidi i Germania de Tàcit. També escriu Escorpí i Fèlix (1837), una novel·la humorística, incompleta, que no va ser mai publicada en vida, protagonitzada per Merten, un sastre cristià, el seu fill Escorpí i l’amic d’aquest, Fèlix, amb un argument indefinit i molt poc desenvolupat, una mínima trama, descripcions genealògiques dels personatges i reflexions personals i filosòfiques a través de lliure associació d’idees. Es tracta d’un intent no gaire reeixit d’imitar els estils literaris de Laurence Sterne, E.T.A Hoffmann i Heinrich Heine, fent una mescladissa molt desordenada i, sovint, absurda i incoherent.

Des de setembre, hem compartit hores de metafísica i d’incertesa, de diàlegs impossibles amb els autors més famosos de la nostra tradició. Hem entès que voler comprendre-ho tot és un somni perillós, estam teixits de finitud. Em dirigesc a vosaltres perquè sou una urgència. Amb els ulls plens d’inquietuds, a les mans hi dueu desànims i alguna pregària. Sou una urgència perquè la vida us batega dins, intensa, i això fa por i fa ganes. Sou urgents perquè estau plens de potències alegres i voldria que les experimentàssiu més enllà de l’estupidesa i de les convencions avorrides que sabran venir a cercar-vos.