El president de l’Aragó ha dit aquestes paraules sobre les obres de Sixena: “La sentència s’executarà de grat o per força”. Deunidó, la frase que ha deixat anar, mentre el MNAC manifestava “la incapacitat tècnica de dur a terme l’operació en el termini establert per la llei d’enjudiciament civil”.

Un homínid agafa un os de terra i el llança a l’espai. Un salt de 4 milions d’anys. El futur és aquest os fet nau sideral allà dalt. L’inici de 2001: una odissea de l’espai va passar de veritat al monestir de les Avellanes. Avui, les capitombes espai-temps no paren de donar voltes. Stanley Kubrick ja vol sortir del taüt.

Les pintures murals de Sixena es van salvar la tardor del 1936 després d’un vàndal intent de destrucció per part d’una columna anarquista. Les van rescatar tècnics catalans amb l’ajut de gent del poble, amb l’historiador de l’art i arquitecte Josep Gudiol al capdavant. Gudiol treballava per al Servei de Monuments de la Generalitat i havia aconseguit finançament per a l’operació directament del conseller Ventura Gassol, saltant-se el criteri del seu cap, Jeroni Martorell, que havia anul·lat les operacions a la Franja de l’Aragó perquè a l’inici de la guerra dos joves col·laboradors del Servei havien estat assassinats per les milícies llibertàries.

Aquests dies s’està parlant molt de la sentència del Tribunal Suprem que disposa el retorn a l’Aragó de les pintures de la sala capitular de Sixena, obres que es troben des de fa quasi noranta anys a Catalunya. Tothom es planteja què cal fer, i el president de la Generalitat de Catalunya respon que caldrà acatar el que acordin els tribunals, però alhora vol evitar que les pintures prenguin mal. Hi ha veus solvents de l’àmbit museístic internacional, alarmades, que consideren impossible el trasllat de les pintures sense que es deteriorin. Comparteixo aquests punts de vista, però tot fa pensar que no seran suficients per frenar el trasllat. El cert és que els tribunals aragonesos faran el possible per no aturar l’execució, i més encara actuaran les autoritats aragoneses, les quals, sigui dit de passada, no estan en condicions d’assegurar unes condicions correctes del monestir de Sixena per no perjudicar les pintures.

Xoc d'arguments entre els conservadors d'art catalans i aragonesos sobre el trasllat de les pintures murals de Sixena, després de la sentència del Tribunal Suprem que obliga a tornar-les al monestir de Vilanova de Sixena. La consellera d'Educació, Cultura i Esports del govern de l'Aragó, Tomasa Hernández, va afirmar divendres en declaracions a TV3 que "no hi ha risc" de malmetre les peces en l'operació de treure-les del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i portar-les a Sixena.

Comparar el cas de l'art de Sixena amb el de Taüll ens ajuda a entendre el que és una nació. En totes dues situacions, pintures murals que adornaven les parets d'esglésies pirinenques a principis del segle XX van ser arrencades amb la tècnica de l'strappo i dutes a un museu per salvaguardar-les. A diferència dels tresors del British Museum o del Louvre que provenen d'antigues colònies espoliades, aquí tot s'hauria perdut si no fos per les institucions catalanes. Però ara l'Aragó exigeix que les pintures retornin malgrat el risc de danys irreparables, mentre que els habitants de la vall de Taüll estan perfectament contents amb el joc que s'estableix entre les rèpliques que tenen a les seves esglésies i l'exposició de les sales del Romànic del MNAC (on, per cert, tenen l'entrada gratuïta). Com és que ningú de Taüll demana el retorn dels originals?

El conflicte atàvic Espanya-Catalunya consisteix en el fet que a Catalunya se li atribueix una identitat espanyola d’intensitat variable, que decideix Espanya en funció dels seus interessos i el seu humor polític de cada moment històric, amb els quals regula èpoques de més drets i etapes de més obligacions, sempre des de la més estricta vigilància que Catalunya no surti de mare.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat que respecta la sentència del Tribunal Suprem que ordena al Museu Nacional de Catalunya (MNAC) tornar les obres de Sixena a l'Aragó. En declaracions des de Kobe, on està de viatge oficial pel Japó, recollides per l'Agència Catalana de Notícies, Illa ha dit que no vol "obstruir" l'aplicació de la sentència. "El marc de la sentència és el que és", ha dit el president, que ha afegit que ara cal "mirar endavant" perquè "hi ha una sentència i és així".

El que ha decidit el Tribunal Suprem sobre les pintures de Sixena que són al MNAC és una irresponsabilitat patrimonial. Les pintures són com un malalt que no està en condicions de moure’s.

El jutjat número 1 de Barbastre va ordenar, a finals del desembre passat, el lliurament a l'Aragó abans del 15 de febrer de les 111 obres de les parròquies de la Franja que hi ha al Museu de Lleida. Aquest divendres, tres dies abans del final del termini, el jutjat va acceptar la intervenció de la Generalitat de Catalunya i li va donar cinc dies hàbils per formular al·legacions. Calia, per tant, respectar "un nou calendari de lliurament".

L'exconseller de Cultura Santi Vila ha declarat aquest dimecres com a investigat als jutjats d'Osca pel litigi per les obres del monestir de Sixena. A Vila l'acusen de desobediència i prevaricació per no haver traslladat a l'Aragó les obres que eren al Museu de Lleida. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, l'exconseller ha assegurat que en tot moment van actuar de manera imparcial i d'acord amb la llei catalana de patrimoni i la de museus. Vila ha assegurat que després de la sentència van enviar totes les obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a l'Aragó –excepte les pintures murals, que no es van tocar per risc que es fessin malbé– i ha al·legat que si no es va fer el mateix amb les del Museu de Lleida va ser per mantenir la unitat de la col·lecció, un dels preceptes que estableix la legislació catalana.

El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) demanarà al ple de l'Ajuntament de Barcelona d'aquest divendres que el govern de la ciutat "defensi amb determinació la permanència al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) de les pintures murals de Sixena" adquirides per la Generalitat. En un comunicat, ERC ha explicat que demanarà al consistori que protegeixi les 40 pintures del segle XIII exposades al MNAC i ha al·legat que en aquest museu "tenen les millors condicions de protecció i conservació".

El cas de les obres d’art de Sixena és una metàfora feridora del que és l’estat espanyol i del que suposa per als catalans. Les obres finalment van sortir del Museu de Lleida protegides per la Guàrdia Civil. Per la força. Al darrere hi ha la decisió d’un jutge de primera instància, l’article 155 i una història cuinada a foc lent en què s’entrecreuen les idees de sectors profundament reaccionaris de la jerarquia eclesiàstica espanyola i la reconfiguració de l’espanyolisme més recalcitrant i autoritari que el PP, amb l’ajuda indispensable del PSOE, han conreat els darrers 20 anys.

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha confirmat que la peça de Sixena que falta i que ahir a la tarda no va arribar al monestir aragonès de Vilanova de Sixena es va perdre durant les obres al Palau Episcopal de Lleida el 2012. La peça és una tela a l'oli de la Puríssima Immaculada que data del segle XVIII i fa un metre d'alçada.

El litigi pels béns de Sixena ha entrat en una dimensió política inesperada, almenys fins a l’aplicació del 155. El president de l’Aragó, Javier Lambán, del PSOE, va dir ahir que estudiava la “possible responsabilitat penal” del ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, per haver autoritzat un recurs contra l’ordre del jutge d’Osca que obligava la Generalitat a tornar les 44 obres que hi ha al Museu de Lleida. Segons Lambán, el ministre ha deixat de representar “el govern de tots els espanyols” per ser “el govern d’uns espanyols contra uns altres”, i “atia un conflicte que podia haver evitat”. El president aragonès considera que, amb el recurs, el ministre “ha decidit incomplir una sentència electoral”, i tot per “obtenir un grapat de vots” en les eleccions del 21-D.

Catalunya pateix un nou revés judicial en el cas Sixena, en aquesta ocasió en el litigi que enfronta Catalunya i l’Aragó per les pintures murals del monestir. El Museu Nacional d’Art de Catalunya i la Generalitat estaven a l’espera que el jutge fixés la data per a la celebració d’un nova vista oral amb els perits que van estudiar les pintures, però finalment la vista no se celebrarà. La secretària judicial del jutjat d’instrucció número 2 d’Osca ha fet públic un decret que resol desfavorablement per a la part catalana l’incident d’oposició a l’execució del trasllat provisional dels murals.

El govern de la Generalitat ha interposat recurs de reposició al jutjat de primera instància i instrucció número 1 d’Osca contra la resolució que requereix la Generalitat que comuniqui al govern d'Aragó, el 25 de juliol com a molt tard, les condicions en què retornarà 44 obres del monestir conservades al Museu de Lleida.

La casa de subhastes Balcli's ha fet públic aquest dimecres un comunicat amb el qual vol aclarir la polèmica a l'entorn de l'autenticitat de la taula del retaule major de Sixena 'Presentació de Jesús al temple' que havia de subhastar el dia 31. Els responsables de la casa van decidir retirar-la de la venda arran de la denúncia que va presentar l'Ajuntament de Sixena amb l'objectiu que la policia la confisqués i la traslladés a l'Aragó perquè els seus experts l'estudiessin. I aquest dimecres han fet pública un radiografia de l'obra on es pot observar que la pintura va ser repintada per fer-la passar per gòtica. La pintura es troba en bon estat de conservació i només caldria una neteja en profunditat per eliminar-ne els afegits.

Tot i que no ha rebut cap notificació judicial, la Balcli's ha decidit retirar el fragment del retaule major del monestir de Santa Maria de Sixena –'Presentació de Jesús al temple– que havia de treure a la venda el 31 de maig, segons informa TV3. La retirada s'ha produït pocs dies després de la denúncia que l'advocat de Vilanova de Sixena, Jorge Espanyol, va presentar al jutjat d'instrucció número 4 d'Osca on posava en dubte l'autenticitat de la peça. L'objectiu d'Español era que la policia confisqués la pintura i la trasllades a l'Aragó perquè experts aragonesos i uns altres designats pel ministeri de Cultura la poguessin examinar i confirmar si és autèntica o no.

La Generalitat ha enviat un escrit al jutjat d'Osca per denunciar les condicions de conservació dels béns del monestir retornats al juliol, en què demana que dos tècnics puguin comprovar 'in situ' que són les adequades.