La plaça de Pere Garau de Palma acull el pròxim diumenge de 10.00 a 13.00 h la I Fira Segona Vida, un esdeveniment obert a la ciutadania que té com a objectiu principal contribuir a la sensibilització de les persones sobre la necessitat d'allargar la vida dels objectes.

Lloret de Vistalegre enceta una nova etapa en la seva gestió mediambiental. Amb l'objectiu de millorar les xifres de recollida selectiva i ajustar-se a les normatives europees, el Consistori ha anunciat la implantació de la bossa vermella per a la fracció de rebuig.

De les 7.976 tones de plàstic que l'activitat agrària necessita per funcionar, 1.333 es converteixen en residus cada any. El sector agrari de Mallorca genera un 40% dels residus plàstics que serien previsibles segons els fabricants, gràcies a la reutilització i a una gestió més eficient per part de les explotacions, segons les dades de l'estudi Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics al sector agrari de Mallorca, elaborat per l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) amb el suport de la Fundació Mallorca Preservation.

La transició ecològica sembla generar cada cop menys entusiasme entre la classe treballadora, fins al punt que el “negacionisme climàtic” no para de créixer, de la mà de l’extrema dreta. En un article valent, el periodista Joan Burdeus parlava directament del fracàs de l’esquerra per liderar en positiu aquesta lluita. És paradoxal que, sent les persones pobres i treballadores de l’escala bàsica qui més pateix les conseqüències del canvi climàtic, siguin aquestes les que li estan girant l’esquena. Si no abordem les causes d’aquesta desafecció, serà difícil revertir-la.

Manacor ha començat a instal·lar xips intel·ligents a les façanes dels establiments de la principal artèria comercial de la ciutat, el carrer de Joan Lliteres. Així, des de fa uns dies tècnics de l'Ajuntament han anat col·locant, a aproximadament mig metre de terra, unes petites plaques blanques d'uns 10x2 centímetres, a fi que els encarregats de recollir les fraccions de fems per reciclar puguin fer un control al moment i que, tant l'empresa concessionària del servei (Lumsa) com el Consistori manacorí, puguin saber les quantitats de cartó, vidre i plàstic dels 840 comerços, establiments i bars del municipi i optimitzar el servei de recollida.

El novembre de 2026 entrarà en vigor a tot l’estat espanyol el sistema de dipòsit, devolució i retorn de les botelles de plàstic d’un sol ús (d’aigua, cervesa, refrescs, sucs i begudes isotòniques, entre d’altres) que pretén augmentar la recuperació de residus i, per tant, reduir-ne l’impacte.

La roba que es llença als contenidors de recollida selectiva acaba viatjant una mitjana de 9.000 quilòmetres i majoritàriament acaba a l'Àsia o l'Àfrica. És la conclusió principal d'una investigació efectuada per Greenpeace, que va posar dispositius GPS en diverses peces de roba d'aquests contenidors i n'ha fet un seguiment durant mesos. Un any després, el 92% de les peces monitoritzades eren fora de l'estat espanyol.

L'Ajuntament d'Inca ha retirat aquesta setmana els contenidors de restes orgàniques del centre de la ciutat. És un pas més en la consolidació del sistema de recollida de residus a la porta que té la intenció d'incrementar el percentatge de reciclatge i potenciar la correcta separació de residus. Ara, els veïnats del centre disposen d'un sistema de recollida porta a porta, amb un nou calendari per llençar els residus diaris. Abans s'aplicava un sistema mixt, amb el qual les restes orgàniques es dipositaven a contenidors.

El departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Manacor no en vol deixar passar ni una. I menys si es tracta de l'abandó de residus en via pública, siguin d'origen particular o empresarial. La Policia Local de Manacor ha aixecat una acta de sanció contra una veïna de Cala Mendia que ha deixat les capses de cartó fora del contenidor pertinent i sense plegar, el que feia que ocupassin un espai voluminós i sancionable segons l'ordenança municipal.

Som a l’estiu de ple, el temps de l’anormalitat. Canviam de paisatge, d’horari, de rutines, de companys... Amb més temps i manco feina, però més accelerats que mai: gastam més, feim més quilòmetres, consumim més energia, produïm més residus... El planeta no es pot permetre les nostres vacances. Urgeix analitzar unes propostes de millora inajornables. 

Consumiu tant plàstic com vulgueu, que nosaltres després el reciclem i no hi ha cap problema. Aquest és el mantra amb què la indústria del plàstic ens ha bombardejat les darreres dècades, invertint-hi ingents quantitats de diners.

L’hoteleria és un sector que consumeix recursos per sobre de la mitjana per la quantitat de persones que rep. Evidentment, l’activitat d’un hotel o d’un restaurant per on passen persones noves diàriament no és comparable al consum individual d’una persona o d’una llar. Embalatges, recipients o botelles de vidre o de plàstic són els recursos més anomenats. En concret, el sector Horeca genera el 50% dels envasos de vidre d’un sol ús del mercat, segons dades d’Ecovidrio, la majoria durant l’estiu, quan és temporada alta. El consum d’envasos de vidre augmenta durant l’època estival, ja que és quan es recullen fins al 30% dels residus del total anual.

Al desert d'Atacama, a Xile, a prop de la localitat d'Alto Hospicio, s'acumulen més de 126.000 milions de tones de roba i residus. Tanta és la magnitud de les piles de roba que un satèl·lit les va captar des de l'espai i la imatge va recórrer el món. Un 40% dels productes tèxtils que arriben a Xile travessen la zona lliure de taxes de la província xilena d'Iquique, al nord del desert, i es venen als mercats de segona mà. La roba que no aconsegueix trobar comprador en aquests mercats acaba cremada –ja que és una bona font de combustible– o abocada al desert. La roba de baix cost que s'exporta des dels països del nord cap als del sud surt molt cara: el seu impacte ecològic contamina el planeta.

L’altra nit em va tornar a passar: estava fregant els plats després de sopar i, quan anava a llençar l’envàs dels tortel·linis instantanis que m’acabava de menjar, em vaig aturar desconcertat. Era de plàstic, sens dubte. ¿Però de quina mena? Al paquet no hi havia codi d’identificació de resines ni cap símbol de reciclatge. A l’etiqueta no hi deia res, tampoc.

El Consorci de Residus i Energia de Menorca i els ajuntaments de Sant Lluís i es Mercadal s'han sumat a la campanya d'Ecovidrio i la Fundación Contigo, 'Recicla vidre per elles', amb l'objectiu de donar suport a la investigació del càncer de mama a través del reciclatge d'envasos de vidre. Així, durant les pròximes setmanes, quatre iglús roses s'instal·laran en els nuclis d'aquests municipis com a part de la iniciativa. És el tercer any consecutiu que Menorca participa d'aquesta campanya, escollint dos municipis per col·locar-hi els contenidors. Anteriorment, s'havien instal·lat a Alaior, es Migjorn, es Castell i Ferreries.

El Consorci de Residus i Energia de Menorca i Ecovidrio han llançat una nova edició de la campanya Moviment Banderes Verdes, la iniciativa que té com a objectiu guardonar el compromís dels establiments hostalers amb el reciclatge de vidre i l'economia circular durant els mesos d'estiu.

Ecoembes i Homerti han signat un acord de col·laboració amb l'objectiu de potenciar el reciclatge d'envasos i de paper i cartó als apartaments de lloguer turístic de les Balears. Tot i que es preveu que el projecte s'estengui a diversos municipis, de moment s'inicia a Pollença. Es tracta d'un pla pilot amb el qual s'oferirà inicialment assessorament als inquilins dels pisos gestionats per Homerti. Quan arribin, se'ls donaran pòsters i vinils informatius per als espais de reciclatge situats als apartaments amb la idea d'ajudar-los a realitzar una correcta separació dels residus.

Un hort i una piscina sense gastar pràcticament ni una gota d’aigua corrent. Això és el que han aconseguit tenir a casa seva el Gerard Soberana i la Gemma Comas després de tres anys de disseny i construcció d’un sistema integral de reaprofitament de les aigües de pluja i residuals que no només els permet banyar-se en una piscina natural, sinó també alimentar i regar les plantes, els arbres fruiters i l’hort del seu jardí. Tot i que no s’hi dediquen –ell és enginyer mecànic i ella metge de família–, tots dos venen de tradició pagesa i des que es van instal·lar al Maresme tenien clar que volien demostrar als seus fills, l’Aisha (10) i l’Oliver (6), que una altra manera de viure, més respectuosa i connectada amb el territori, és possible.

Menorca genera més de 3.000 tones de residus diàries, una xifra que s’incrementa en els mesos de temporada alta. Ara inicia la recollida selectiva de residus, el repte mediambiental més rellevant que afronta la societat insular i que s’estendrà durant els pròxims anys. Començarà a Ferreries i a les urbanitzacions de Cala Galdana i Serpentona (Ciutadella), i centrarà la recollida en cinc fraccions separades per dies i hores determinades. Els primers a estrenar-se són els comerços, indústries, bars i restaurants.

La prevenció dels residus i l'increment del reciclatge han estat una de les claus de les polítiques ambientals de l'Ajuntament d'Esporles durant aquesta legislatura. A través de formació,  informació i iniciatives populars, el municipi esporlerí ha assolit una fita clau a les Illes Balears: durant el 2021 ha estat el municipi que més va reciclar i el que menys residus va generar de l'Arxipèlag.