Per a la seva sensacional pel·lícula Aspectes i personatges de Barcelona 1964, el fabulós Carles Barba es va colar al sopar del premi Nadal d’aquell any al Ritz. En un gloriós color veiem Guillermo Díaz Plaja, Tomás Salvador, Luis Romero, Camilo José Cela, Josep Maria Espinàs i el seu cunyat Néstor Luján, a més de Sempronio, cronista imprescindible de Barcelona i segurament sense parangó. “Els homes de lletres”, diu Barba amb el seu verb clarivident i mordaç, i retrata l’esdeveniment literari amb tot luxe d’adjectius per recalcar-ne la sofisticació i l'exclusivitat, sobretot, val a dir-ho, a la Barcelona de grans contrastos i desigualtats de mitjans dels anys 60. Encara faltaven quatre anys per al naixement del premi Josep Pla, sempre concedit –juntament amb el Nadal– el dia de Reis. Fa uns quants anys, en una conversa informal –abans o després d’una entrevista–, el gran Espinàs em deia que no entenia per què el premi Josep Pla havia perdut la nomenclatura original: “Premi de prosa Josep Pla”. Espinàs deu estar content, perquè ja fa alguns anys les cròniques periodístiques han recuperat la vella definició amb la paraula prosa que a ell tant li agrada. Quan vull pagar amb targeta el taxi que em porta a l’Hotel Palace –ja fa anys que no es diu oficialment Ritz–, la taxista em diu que amb American Express no, sisplau. Em deu haver vist cara de milionari. Penso en Barba, en la seva pel·lícula, en les seves paradoxes i en com el trobo a faltar.

Ana Merino assegura que com a novel·lista ha trigat “a madurar”, però ara que el premi Nadal l’ha deixat en “un núvol d’entusiasme” reconeix que ja està escrivint una segona novel·la. De moment, l’autora nascuda a Madrid el 1971 publicarà al febrer El mapa de los afectos (Destino), una història ambientada en una petita comunitat del Midwest nord-americà que ella coneix molt bé: des de fa gairebé una dècada ha dirigit el màster d’escriptura creativa en castellà de la Universitat d’Iowa.

El nou guanyador del Nadal, Alejandro Palomas, era ahir un home joiós, extàtic. Sap que el premi li atorgarà una difusió que no ha tingut mai. “Jo escric per als altres, una mica perquè m’estimin. Soc un nen que vol que li facin cas”, diu.

És interessant i bonic alhora bussejar per la història dels nostres premis literaris. Llegir i investigar, entendre moments, guardons, oblits i distincions esdevinguts al llarg dels anys. Sempre intento fer-ho els dies abans de la concessió de la nova edició. El Josep Pla, sempre el dia 6 de gener i nascut per homenatjar el geni de Palafrugell, va veure la llum el 1968 amb el premi a Terenci Moix per una de les poques obres que va publicar en català: Onades sobre una roca deserta. És mítica l’anècdota de la primera trobada entre Terenci i Pla. Al primer li encantava explicar-la: “Terenci Moix? Vostè és maricon, oi?” “Sí, senyor Pla, per servir-lo”.

El periodista cultural i escriptor Sergio Vila-Sanjuán, que aquests dies presenta la novel·la amb què va guanyar el premi Nadal, 'Estaba en el aire', considera que el periodisme cultural està tancant un cercle d'or. "Va néixer amb la democràcia, va tenir una gran expansió, però avui està condemnat a reinventar-se".

El periodista cultural Sergio Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957) no va publicar la primera novel·la fins a l'any 2010. 'Una heredera de Barcelona' se centrava en la dècada dels 20: la pomposa vida social de la burgesia local era contrarestada per un moment històric complex, en què la ciutat es va convertir en un dels punts calents de l'anarquisme europeu. A 'Estaba en el aire', 69è Premi Nadal de novel·la, dotat amb 18.000 euros, Vila-Sanjuán s'ha decidit a ambientar les peripècies d'un grup nodrit de personatges a la Barcelona de la dècada dels 60. Es tracta d'una història d'amor, diners i periodisme que combina el retrat de l'alta burgesia amb el de la immigració. L'eix vertebrador del llibre és el programa de ràdio 'Rinomicina le busca', que durant anys es va centrar a localitzar persones extraviades.

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } @page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } Els records d'infantesa de Rafael Nadal s'han endut el premi Josep Pla de narrativa, un dels més veterans de les lletres catalanes, que enguany arribava a la seva 44ena edició. A Quan érem feliços, Nadal gira la mirada enrere per recordar la Girona dels 50 i 60, l'ambient de la postguerra en què va créixer l'autor, acompanyat d'onze germans.

Tot a punt per als premis Josep Pla i Nadal. Els guardons es lliuren aquest divendres a la nit a l'Hotel Palace de Barcelona. El premi Josep Pla de prosa en català arriba a la 44a edició. S’hi han presentat un total de 31 originals, els quals provenen de gairebé tot l’àmbit catalanoparlant.