El segle XXI no és propici a unes democràcies que han experimentat un retrocés en el seu nombre i en la seva qualitat. D’altra banda, l’escena política europea presenta una preocupant manca de model i de lideratge. Avui molts ciutadans constaten la pèrdua de poder adquisitiu de les classes populars, la manca de perspectives de bona part de la població jove, un augment de les incerteses vitals, alhora que perceben un enriquiment accelerat dels sectors més afavorits de la societat.

El viatger que vulgui seguir les passes d’Aristòtil en orde cronològic ha de visitar primer Estagira, la seva ciutat nadiua, situada a la península calcídica. Estagira (avui Stavro) és una ciutat al nord de Grècia que va veure néixer Aristòtil el 384 o 383 aC, fill de Nicòmac, metge a la Cort del rei Amintas de Macedònia, i Festis. Hermip li atribueix una genealogia divina i l’emparenta per part de pare amb Asclepi, el déu de la medicina.

Aristòtil va ser un investigador incansable i un escriptor molt prolífic. Se li atribueixen al voltant de quatre-centes obres, de les quals només se'n conserven una cinquena part. Una d’aquestes obres és Política, que ofereix l’ARA. Tot i ser un text incomplet i poc homogeni, és l’anàlisi més realista de l’estructura sociopolítica dels estats de l’antiguitat. Aquest llibre, de gairebé 500 pàgines, és una invitació a qüestionar la tasca del polític tenint en compte la naturalesa humana, la raó i l’ètica. El filòsof hi reflexiona sobre l’organització d’una ciutat-estat, la ciutadania i la democràcia, els tipus de Constitució i la naturalesa dels governants.