I Déu va castigar els humans obligant-los a parlar llengües diferents.

El 2019, l'editorial Fragmenta va convertir en objecte de debat els set pecats capitals de la mà de set assagistes de menys de 45 anys. La sèrie Pecats capitals reflexionava, a través d'assaigs breus, sobre el paper de sentiments com l'enveja, la mandra i l'avarícia des d'una mirada contemporània. Era un projecte arriscat i singular que va funcionar molt bé, tant pel que fa a vendes com també per les converses que va generar. "Es van organitzar conferències i clubs de lectura al voltant de la col·lecció, va posar en contacte els autors entre si i es va crear una mica de malla intel·lectual", explica l'escriptora, editora de Fragmenta i periodista Anna Punsoda.

Raimon Panikkar (1918-2010) va esdevenir llegenda “ja durant la seva vida”, que va ser extensa -gairebé 92 anys- i amb uns quants cops de timó que la fan més complexa i, al mateix temps, n’augmenten l’atractiu. Això devia pensar Maciej Bielawski, teòleg, escriptor, pintor i professor universitari, que poc després de la mort del pensador es va decidir a dedicar-li la primera biografia. Panikkar. Un uomo e il suo pensiero va ser publicada en italià el 2013 i ara arriba en versió catalana i castellana, totes dues traduïdes pel filòsof Jordi Pigem i en una edició acurada a càrrec de Fragmenta.

L'editorial Fragmenta publica en català 'L'experiència vèdica', la gran antologia de les escriptures vèdiques traduïdes i comentades per Raimon Panikkar. L'obra, de més de mil pàgines, recull els grans textos sagrats de la tradició hindú. Panikkar va dedicar més de deu anys a traduir-los i estudiar-los, tasca que va donar lloc a l'obra 'The vedic experience' –que Fragmenta ja va publicar en versió abreujada, amb el títol d''Iniciació als Veda'–. Ara, amb el llibre 'L'experiència vèdica', traduïda per Esteve Serra Arrús i coordinada per Xavier Serra Narciso, arriba al català la versió íntegra de l'obra.

Un cicle de xerrades amb la participació de 16 intel·lectuals commemorarà entre el setembre d'aquest any i l'abril del 2014 el tercer aniversari de la mort del filòsof, teòleg i escriptor Raimon Panikkar, mort el 26 d'agost del 2010 a casa seva, a Tavertet (Barcelona). El cicle està organitzat per la Fundació Vivarium Raimon Panikkar, la Institució de les Lletres Catalanes i Fragmenta Editorial, i comptarà amb la col·laboració de l'Institut d'Humanitats de Barcelona i Casa Àsia.

L'hinduisme és la tradició espiritual i metafísica, encara viva, més antiga de la Terra. No depèn de cap messies ni profeta, ni de la historicitat de cap persona. Tampoc no depèn d'un únic llibre sagrat −tot i el respecte que atorga als Vedes−, ni d'una única doctrina o dogma, ni d'un únic culte, pràctica o camí; ni tan sols no depèn d'una única forma d'entendre la realitat. En l'arrel mateixa de l'hinduisme hi ha el profund reconeixement de la sacralitat de tota forma, nom, acció i ésser, la sacralitat de l'univers, la terra, la natura, els animals, els arbres, els rius i les muntanyes. I, convé ressaltar-ho, la sacralitat de la nostra pròpia essència, el reconeixement que la totalitat del cosmos és el reflex de la realitat absoluta. La tradició hindú té com a pilars valors com ara l'acontentament, l'austeritat, la veracitat, la fortalesa, el discerniment, el no danyar, l'entrega, la devoció i la noblesa.

Quan el maig del 2007 van aparèixer els primers títols de Fragmenta, Inês Castel-Branco i Ignasi Moreta tenien 30 i 27 anys, respectivament. "Ens hi vam posar perquè trobàvem a faltar alguna cosa", diuen tots dos. "En aquells moments no hi havia cap editorial que abordés el fet religiós des d'un punt de vista no confessional; el nostre projecte ha volgut ser des d'un primer moment rigorós i empàtic, ens agraden les coses ben fetes i ens irrita la frivolitat; d'altra banda, volem mostrar que el fet religiós també és factor d'humanització, la nostra cultura no s'entén, sense aquest element: les generacions anteriors van patir els estralls del nacionalcatolicisme, i tot sovint s'ha vinculat la religió amb una sèrie de connotacions i valors que han produït al·lèrgia -i amb raó".

Fa anys que escriu sobre la crisi en què està immersa la societat occidental. La recessió econòmica que patim des del 2008 és només una de les seves cares.

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat avui la concessió de la Creu de Sant Jordi a Lluís Duch. Nascut a Barcelona l'any 1936, Duch és doctor en antropologia i teologia per la Universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona i de l'Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges dels universos simbòlics i mítics i la seva concreció en la vida quotidiana dels nostres dies. S'ha interessat des de fa més de trenta anys per la interpretació de les narracions mítiques, atenent sobretot al seu impacte en els universos religiosos i polítics. La seva Antropologia de la vida quotidiana (en sis volums) té com a referència més important la situació de les transmissions efectuades per les estructures d'acollida. Ha traduït al català i al castellà escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És autor de més de 50 llibres i opuscles, i de 300 articles i col·laboracions en obres col·lectives.