Quan era petita, li agradaven tant les maquinetes que deia que de gran volia ser “provadora de jocs de Nintendo i Game Boy”. Li feien pànic els animals –“és bastant espantosa”–, però això va canviar quan a dotze anys va arribar a casa na Boira, una cusseta que va fer que el pànic es transformàs en estima. És de la generació de nines que varen començar a anar a fer voltes pel poble amb una càmera digital per fer-se algunes “sessions de fotos” i penjar-les després a Fotolog i Tuenti. Hi ha un equilibri estrany en el seu dia a dia: la combinació d’una espècie de pànic escènic i vergonya amb la il·lusió i l’alegria d’explicar històries a un públic, sigui més gran o més petit. Parlam de Maria del Mar Coll (Muro, 1994), actriu, guionista, presentadora i còmica. Ens conta com era de petita sa mare, Martina Ferriol.

Irene Francolí es presenta al seu Instagram com a ‘imbècil professional’. En realitat és una de les còmiques més radicals de la seua generació, feminista i socialment compromesa. Ha treballat a TV3 a l’Està passant i ho fa a IB3 Ràdio al Primer vol a Formentera. Els abusos del turisme, l’habitatge i el sexe són els seus temes preferits. Va néixer a Eivissa i té 32 anys.

Els protagonistes de la nova edició del Còmic Nostrum són, un any més, nombrosos. I, de la gran majoria, l’obra publicada és o molt extensa, o molt diversa, o totes dues. Aquesta és una selecció heterogènia, tant d’obres ja considerades clàssics del gènere, com d’algunes de les novetats més recents dels seus autors, de lectures que poden acompanyar les diferents activitats incloses en la programació d’enguany.

“Ara en mostram el tràiler i, si tot va bé, aviat podrem estrenar la pel·lícula”. Així resumeix el col·leccionista Jaume Vaquer l’exposició Grans clàssics del còmic, que es podrà visitar a partir del divendres 28 de novembre a Cas Metge Cifre, a Inca, amb motiu de la nova edició del festival Còmic Nostrum. Es tracta de la primera mostra que acollirà la seu del futur Museu del Còmic, un projecte que el mes de maig passat començava el seu camí amb la signatura d’un conveni entre el Clúster del Còmic, l’Ajuntament d’Inca i Caixa Colonya Pollença, propietaris de l’edifici destinat a acollir el primer museu públic dedicat al còmic de tot l’Estat.

El dibuixant Bernat Bauzá ha guanyat el primer premi de la 26a edició del Premi Art Jove de còmic amb la seva obra Café calor. L'autor rebrà 3.000 euros en metàl·lic i 2.000 euros més en concepte de bestreta pels drets d'autor per desenvolupar un còmic monogràfic, segons ha explicat la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports.

Terror i erotisme. Maria Llovet (Barcelona, 1982), una de les nostres autores de còmic amb més projecció internacional,  sap perfectament com enganxar el lector amb històries que sovint provoquen por i excitació a parts iguals. Al setembre publicarà als Estats Units Violent flowers, una minisèrie per a l’editorial Image protagonitzada per vampirs, els monstres més icònics en aquesta barreja de sensualitat i maldat. “M’agraden les històries que donen mal rotllo, però que són estèticament precioses. De l’erotisme, m’interessa sobretot el desig”, reconeix la guionista i dibuixant, sense amagar la influència que han tingut en la seva obra els còmics japonesos, com a bona lectora de manga que és des de petita. El nou títol arribarà després de l’èxit de Crave per al mateix segell –una altra minisèrie publicada aquí per Norma en castellà–, on explica el malson d’un grup d’adolescents dominats per una aplicació perversa.  

Qualsevol diria que els responsables de la revista ADN, una publicació dedicada al món del còmic impulsada des de Formentera, ho tenien tot en contra per emprendre una segona etapa en un projecte nascut fa quasi quaranta anys. Hi tornaren en temps de confinament, en un moment en què els fanzins en general i les publicacions dedicades al món del còmic en concret havien entrat ja en un procés de decreixement que ha derivat en l’existència, avui dia, de comptadíssimes excepcions en l’àmbit del còmic català. I l’ADN, la revista creada per dos estudiants formenterers el 1985, és una d’aquestes. Ara bé, no va ser fins vint anys després de la seva desaparició a principis dels 90, que la van recuperar.

L'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB) ha adquirit diversos exemplars de la col·lecció de còmic Balears, abans i ara, de l'editorial Dolmen, per distribuir-los a la majoria de les biblioteques de les Illes, ja que fins ara o bé no disposaven d'aquesta obra o no la tenien completa. Segons ha informat la Conselleria de Cultura, es tracta d'una col·lecció de deu volums, dirigida a tots els públics, que reflecteix la història de les Balears. Així, els subtítols de les diferents obres indiquen els diferents canvis pels quals ha passat l'Arxipèlag: Primers pobladors, La cultura talaiòtica, Els púnics, La conquesta romana, Vàndals i bizantins, L'època islàmica, La conquesta de Jaume I, La Corona de Mallorca, La Revolta Forana i Germania i Bandolers, pirates i xuetes: Els segles XVI i XVII.

Us volem recomanar un ventall d'activitats per als pròxims dies, com la festa Esplai el 10 de maig o el Girona Temps de Flors, entre d'altres.

“Jo també vaig plagiar Cuttlas”. Aquesta és la frase que acompanya la il·lustració amb què Max s’ha sumat a l’homenatge que Calpurnio rebrà, a través d’una exposició commemorativa de la seva obra que es podrà veure al Casal Solleric, en el marc de la nova edició del festival Còmic Nostrum. Calpurnio, que va morir el passat mes de desembre, encara era viu quan es va començar a gestar aquesta retrospectiva que finalment inauguraran la seva vídua i la seva filla, i on es presentarà la publicació El gran libro de Cuttlas, de l’editorial Reservoir Books, un recull del cèlebre personatge creat per Calpurnio. De fet, la presentació d’aquest volum, a càrrec del crític Álvaro Pons, servirà de tret de sortida per al Còmic Nostrum d’enguany: serà dijous dia 19 d’octubre a la biblioteca Can Sales. 

Mariela Nagle és fundadora de la llibreria berlinesa Mundo Azul, treballa a la Frankfurt Kids, de la fira internacional del llibre de Frankfurt, i és investigadora i curadora de Humboldt Forum (museus estatals de la ciutat de Berlín). També és assessora en literatura infantil i juvenil i ponent per a diverses institucions europees, llatinoamericanes i asiàtiques. Aquest juliol va participar al Mercat de l'Edició LIJ Barcelona, coorganitzat per Tantàgora i Disseny Hub Barcelona.

Nathalie Bellón es relaciona amb el flamenc des de les vísceres:“M’emociona, em fa plorar”, confessa. Des d’aquesta emoció ha creat Lo flamenco, un còmic que va més enllà del gènere i explora el flamenc des d’un vessant més antropològic:“No parl només de cants i balls, sinó també de la manera de pensar el flamenc, de la seva trajectòria, de viure’n”.

L’editor Laureno Domínguez va detectar fa un parell d’anys que alguns volums de la sèrie Calvin & Hobbes estaven esgotats. Quan va contactar amb l’agent internacional va descobrir-ne el motiu: l'editorial espanyola del còmic, Ediciones B –actualment dins de Penguin Random House–, no havia renovat els drets d’aquells títols. Era una oportunitat d’or que Domínguez no podia deixar passar, i no només perquè Calvin & Hobbes sigui un clàssic del còmic modern, sinó perquè ell mateix n'havia sigut l'editor quan treballava a Ediciones B i coneixia bé el potencial i la qualitat de l'obra. Així és com, per sorpresa, una petita editorial basca –però important en l’àmbit del còmic– ha pogut publicar les peripècies del petit Calvin i el seu tigre de peluix, una obra universal que ja porta més de 45 milions d’exemplars venuts.

“Joe Kubert era una eminència, un dibuixant de dibuixants”, diu Guillem March, historietista i dibuixant que fa més d’una dècada que treballa en el mercat francès i per a l’editorial americana DC Comics. És a Kubert a qui l’edició d’enguany del Còmic Nostrum dedicarà l’exposició principal, amb el nom de Joe Kubert Comics, al Casal Solleric. Aquest 2022 es compleixen 10 anys de la mort del protagonista d’aquesta mostra, conegut pel treball desenvolupat a DC Comics. Al Solleric s’hi podran veure prop de 130 peces originals cedides per col·leccionistes d’arreu del món. S’inaugurarà el dijous 20 d’octubre i serà el tret de sortida d’una programació que s’allargarà fins dia 23, diumenge.

Amb qui parles sobre què t’agrada fer al llit? Quantes vegades has tingut vergonya de dir que hi ha pràctiques sexuals que t’agradaria provar? Sents que les teves històries sexoafectives no estan representades en la ficció popular? No tenir un espai per parlar obertament de sexualitat –sense vergonya, sense prejudicis, sense por– va empènyer l’aparició de Sextories, un projecte que va començar com a fanzín, després com a revista i que, avui en dia, ja és una experiència. Els autors del primer fanzín, de l’any 2012, varen ser Rocío Vidal Rainvart, Chemi Baralust i Antonio Guardiola; d’aleshores ençà, l’equip i els col·laboradors de la revista no han fet més que créixer. Una dècada després, l’univers de Sextories té el seu propi festival –So Horny, festival d’art i cultura eròtica, LGTBIQ i kink que es fa a Barcelona– i la revista és bianual –surt en paper i en digital–. El número actual es presentarà el divendres 21 d’octubre al Casal Solleric de Palma en el marc del festival Còmic Nostrum. Hi assistiran els il·lustradors i dibuixants Toni Batres, Rocío Rainvart i Marta Masana.

"La primera vegada que vaig sentir parlar de George Sand va ser a la classe de francès a l'institut. La professora ens va dir que era escriptora però no ens va dir res de la seva obra, només que havia estat l'amant de Musset i que duia pantalons", diu la francesa Kim Consigny (1991), dibuixant de George Sand. Hija del siglo (Garbuix Books), una biografia de la controvertida escriptora francesa en vinyetes amb guió de Séverine Vidal (i traducció al castellà de Montserrat Terrones). "Han hagut de passar uns quants anys, però ara George Sand forma part dels programes de literatura i d'història dels instituts", afirma Consigny.

Arriba una nova forma d'ensenyar ciència als escolars. Coincidint amb el Dia Internacional del Còmic, el dissabte 5 de març, la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Clúster de Còmic i Nous Media de Mallorca han llançat, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Universitària i Recerca, la col·lecció Mètode Còmic. Ciència en Vinyetes, un projecte de divulgació científica.

L’estudiant d’administració i direcció d’empreses a Esade Enric Aulinas va comprar per 6,99 dòlars una vinyeta de còmic de Marvel que actualment està valorada en 31.000 dòlars. Però no la va trobar amagada entre les andròmines dels Encants de Barcelona, sinó entre el garbuix digital d’internet. De fet, la seva vinyeta ni tan sols es pot tocar, es tracta d’un NFT (non fungible token ). Un NFT és un actiu digital únic i irreemplaçable que a través de la mateixa tecnologia del bitcoin crea un codi encriptat (blockchain) que demostra que ell és el propietari del còmic original. Concretament, l’estudiant va comprar el dibuix de la primera aparició de l’home torxa del 1939. Quants fans de Marvel voldrien l’exemplar d’aquesta vinyeta en paper? Doncs seria la mateixa, però en format digital. Per molt que tothom pugui buscar a Google la imatge d’aquest famós heroi de Marvel, només Aulinas pot dir que en té l’NFT autèntic.

El còmic en català viu un gran moment. Ho posa de manifest el nou llibre Vinyetari, que recull 18 excel·lents treballs del primer Premi ARA de Còmic en Català, un certamen d'historietes de no-ficció que va tenir una participació molt elevada: es van presentar a la convocatòria 162 obres, de les quals del jurat, l'ARA i Norma Editorial n'ha fet una selecció per al llibre a càrrec .