Fa pocs dies, a través de les xarxes socials va sortir la notícia que Betevé ha suprimit de la graella els programes La cartellera, Àrtic i La família barris, o, el que és el mateix, tots els seus programes de cultura. Aquesta trista notícia em va fer pensar en quan vaig treballar el 2008 fent recerca de formats culturals que poguessin inspirar el nou canal cultural de TVE. Mà a mà amb el director, un canal sencer dedicat a la cultura! L’apagada analògica prometia més canals, més espais televisius, més diàleg amb la cultura. De tot el ventall de propostes només en van quedar un parell de programes i aquella fantasia va passar a ser un de tants canals genèrics on la cultura es mescla amb l’esport, els informatius i les migdiades dels espectadors. Des de llavors he col·laborat en programes com L’hora del lector, Amb filosofia i Correspondències, i en les taules culturals dels divendres d’Els matins… Totes les seccions o programes vivien, precoçment, la consciència de saber-se efímers, la certesa d’una mort anunciada degut a la seva vocació cultural. El 29 de gener del 2021 escrivia un article en aquest diari titulat "Un programa de llibres", una laudatio a la feina de Xavier Graset amb el programa Més 324, que havia aconseguit transformar un espai d’actualitat en un programa de llibres. No és hiperbòlic afirmar que la relació dels programes culturals i les televisions públiques ha passat a ser de quasi clandestinitat.

El director de Betevé, Sergi Vicente, ha alçat la veu d’alarma: el canal té un dèficit creixent que el fa insostenible. Segons es desprèn del seu comunicat, l’Ajuntament ha deixat clar que no pensa anar rescatant el canal cada any, com ha passat aquests dos últims. La situació recorda en molts aspectes la de TV3: la majoria de despeses corresponen al personal i això escanya -sobretot en la televisió municipal- la possibilitat de comprar programes.

"Betevé no es deixarà intimidar a l'hora de publicar o emetre les informacions que considerem rellevants en l'exercici del dret a la informació". Amb aquesta contundència, la televisió pública de Barcelona ha volgut denunciar les agressions que han patit dos equips seus aquest cap de setmana, mentre cobrien manifestacions ultres. Un dels incidents el va protagonitzar el president de l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), que es va encarar a un periodista de Betevé i el va comminar, amb amenaces, a esborrar el vídeo que estava gravant.

És una norma no escrita de les televisions que, idealment, haurien de gastar un terç en personal, un terç en compres de contingut extern i un terç en infraestructures o inversions. TV3 i Betevé no observen ni de bon tros aquests percentatges: la partida de salaris és de llarg la principal despesa, fins al punt que la capacitat d’adquirir sèries, pel·lícules o drets esportius ha quedat molt minvada. Avui parlaré de Betevé.

Betevé ha denunciat aquest dimarts "coaccions, empentes, cops a la càmera i insults" als professionals que la cadena va enviar aquest dissabte a Madrid per cobrir la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla. En un comunicat, la televisió pública de Barcelona explica que un grup d'aficionats de l'equip blaugrana "van intentar impedir" la seva feina, i precisa que alguns dels agressors eren "membres del col·lectiu dels Boixos Nois", tal com es pot apreciar, "de manera inequívoca", a les imatges gravades per Betevé i que el periodista que va patir els atacs, Jordi Brescó, ha difós a través de Twitter.