Amb l’objectiu que sigui la primera de moltes, aquest dimecres s’ha presentat Saïm, una publicació nascuda d’un dels tallers organitzats per la Fundació ALTTRA amb el lema “repensar les illes”. “Ara que ho hem posat en marxa, la intenció és poder treure també publicacions amb la resta de tallers que s’han duit ja a terme i amb les que puguin venir d’ara endavant”, reconeixia la directora de la fundació, Clara Garau, abans de la presentació. “La idea és que sigui una espècie de col·leccionable que serveixi tant per deixar constància del que s’ha fet com per poder generar també noves converses i activitats al voltant de cadascun d’aquests tallers”, afegia. 

Quasi tres mesos després que l’artista Antoni Miralda dirigís un taller artístic vinculat a la coneguda com a “ruta del colesterol” de sa Pobla, la Fundació ALTTRA presenta el primer fruit d’aquelles sessions que tingueren lloc el passat mes d’octubre. Aquest dimecres, 15 de gener, a partir de les 19.30 h, es presentarà oficialment Saïm, una publicació que recull textos, imatges i propostes artístiques creades pels participants del taller, amb la distribució a càrrec de l’ARA Balears. L’objectiu de la publicació és recollir algunes de les reflexions que van sorgir arran del recorregut que dirigí Antoni Miralda per diferents punts del municipi de sa Pobla, amb l’objectiu de repensar l’espai públic des d’un punt de vista artístic. De fet, aquest taller formà part d’un cicle organitzat per la Fundació ALTTRA sota el lema “repensar les illes” i del qual han pres part altres artistes com Cildo Meireles o Abraham Cruzvillegas. 

Què té a veure una rotonda amb un plat de variat? I la ronda que enrevolta un poble qualsevol de Mallorca, en què s’assembla al sistema limfàtic? Quina connexió hi pot haver entre les persones, l’aliment i l’asfalt? Per estranyes i desordenades que semblin aquestes preguntes, totes elles han estat sobre la taula de l’heterogeni grup de participants del taller “Miralda. La Ruta del Colesterol”, una iniciativa de la Fundació ALTTRA que s’ha duit a terme al llarg d’aquesta setmana al municipi de sa Pobla i que ha estat capitanejada per l’artista Antoni Miralda. “Situar-se al bell mig d’una rotonda, que és una cosa que no solem fer, et permet veure els carrers que en surten des d’un punt de vista completament nou, que no havies vist mai abans”, sintetitzava l’artista en un moment donat d’una de les sessions, “i a l’hora de crear és molt important tenir en compte aquest entorn, el lloc des d’on mires”.  Alterar per complet la perspectiva d’un grup de persones no necessàriament vinculades amb l’art, és l’objectiu d’aquest taller guiat per Antoni Miralda, perquè precisament aquesta és la seva especialitat. 

Un altre arxiu artístic català que se'n va a Santander. L'empresari i col·leccionista privat Jose María Lafuente ha comprat els 8.000 objectes de cuina i gastronomia que formen l'arxiu FoodCultura d'Antoni Miralda i que fins ara es trobava a Barcelona. L'Archivo Lafuente ja va adquirir el 2019 un gruix d'obra de l'underground barceloní dels anys 70 i 80 (noms que van de Nazario a Ajoblanco), cosa que va disparar les alarmes pel desinterès de les institucions catalanes. Finalment, el 2022 el ministeri de Cultura dirigit aleshores per Miquel Iceta va comprar aquell arxiu, que hauria d'acabar a la nova seu càntabra del Museu Reina Sofia, que aquest any ha posat la primera pedra. L'arxiu FoodCultura de Miralda no tindrà el mateix destí, sinó que forma part d'un nou projecte que el col·leccionista Lafuente està iniciant, que té a veure amb "arxius particulars, estranys, únics, vinculats a artistes" i que ha de donar "nova vida, continuïtat i extensió" al material de Miralda, confirma a l'ARA el mateix artista. Miralda té el compromís de Lafuente que FoodCultura s'obrirà al públic i a altres artistes. "S'ha d'obrir, s'ha d'ensenyar", insisteix Miralda.

La mítica model Twiggy va sacsejar el cànon de bellesa dels anys seixanta amb la seva figura menuda i andrògina, el pentinat pixie i els ulls molt maquillats. També amb les ulleres enormes que portava i les minifaldilles pioneres que va lluir. En realitat, Twiggy era una adolescent anglesa de classe obrera anomenada Lesley Hornby, i va passar a la història com “la primera supermodel d’abast global”, com diu el director de La Virreina, Valentín Roma, amb motiu de l’exposició que el centre dedica a partir d'aquest dijous a la fotografia de moda d’Antoni Miralda a la revista Elle, on Twiggy va tenir un paper estel·lar. “La potència de Twiggy superava la roba que portava”, explica Roma. Al catàleg de la mostra, titulada Miralda i Elle, Roma posa en paral·lel la trajectòria de la model i la de l'artista. “El 1966, sent una desconeguda, Twiggy va ser nomenada rostre de l’any pel diari Daily Express, i poc després va abandonar la seva Anglaterra natal per establir-se a París i més endavant als Estats Units, seguint el mateix periple que Miralda. Quan l’artista va fotografiar-la per a Elle, tots dos en la vintena, Twiggy estava en ple apogeu de la seva popularitat", explica Roma, que també és el comissari de la mostra. Com a curiositat, la mostra inclou una fotografia poc habitual de Twiggy somrient. “A París vaig descobrir tot un món, i dialogar amb tot allò va ser formidable”, reconeix Miralda. 

Per edat i per formar part d'una nissaga del món del vi, el destí més previsible de Pilar Carbonell hauria sigut dedicar-se al món de l'empresa i no emprendre la trajectòria apassionant d'una galerista d'art. Per reblar el clau, Pilar Carbonell no va voler traslladar-se a Barcelona sinó, com diu ella mateixa, "crear la necessitat" d'una galeria d'art a Vilafranca del Penedès: el resultat va ser Palmadotze, que va obrir les portes gairebé coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, i que el 2013 es va traslladar a la Masia Mas Pujó, envoltada de vinyes i cellers del negoci familiar, al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. "Vam començar a Vilafranca, volíem estar a Vilafranca, però podem exportar els artistes i estar dins el món de l'art", afirma Pilar Carbonell amb motiu del 30è aniversari de la galeria Palmadotze, que celebra amb una exposició de dos degans de l'art contemporani guanyadors del Premio Velázquez, Antoni Miralda i Antoni Muntadas.