Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) ha treballat sempre arreu del món, com si fos un nòmada. Sovint s'ha definit com un outsider que arriba a un lloc i se'l fa seu a força d'"escoltar, parlar i dialogar", com diu el mateix Muntadas amb motiu de l'exposició que el Museu Casa de la Moneda de Madrid li dedica fins al 28 de setembre. Amb el títol Sobre Àsia, la mostra recull els projectes que ha desenvolupat a la Xina, el Japó, Corea del Sud i les Filipines des del 2004. I com que desenvolupa els treballs in situ amb equips locals, l'exposició també significa un "exercici de contextualització" de projectes entre els quals hi ha Asian protocols: What are your concerns? La contextualització també s'estén al muntatge, que és obra de l'arquitecte Juan Herreros. "Tot va començar perquè tenia curiositat. Era un continent que desconeixia, i del qual volia saber més", diu l'artista.

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) és un dels pioners a Catalunya en transgredir les convencions artístiques més clàssiques. Els treballs que ha fet a tot el món els defineix com a "projectes" i assegura que, en comptes d'obres, produeix "artefactes" o "treballs". Així ho explica a propòsit de l'exposició que li dedica fins al 25 de maig la flamant galeria Prats Nogueras Blanchard, fruit de la fusió de la galeria Joan Prats i la Nogueras Blanchard (al carrer de Méndez Núñez, 14, de Barcelona). També ha dit sovint que la primera cosa que fa quan arriba al lloc és crear un equip de treball.

L'artista internacional Antoni Muntadas, que viu a Nova York, serà resident a l'arxiu Casa Planas per investigar la imatge turística. A més, entre les activitats que es faran amb públic, hi ha la masterclass d'aquest dijous, 30 de juny, a Casa Planas. La invitació de l'artista és la primera de moltes accions que faran conjuntament l'hotel i l'arxiu Casa Planas. De fet, mentre Muntadas faci feina a l'arxiu, s'allotjarà al Castell Hotel Son Vida.

Els treballs més recents d’Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) paren tota l’atenció en els efectes del covid. Els efectes sobre la ciutat i sobre les persones. Havia de ser així en el cas de qui, des de principis dels anys 70, utilitza l’expressió artística per fer una reflexió sociològica del moment que viu i de cadascun dels llocs on treballa. Amb el projecte Closed/Locked, inclòs a l’exposició Memòria de la defensa. Arquitectures físiques i mentals del museu Es Baluard de Palma, fins al 26 de setembre; amb la videoinstal·lació La ciutat buida, recentment inaugurada al Museu de Belles Arts de Bilbao, i oberta fins al 5 de setembre; amb treballs en marxa a São Paulo i a les Filipines, entre d’altres indrets, i viatjant tant com la pandèmia l'hi permet, es demostra que l’artista de 79 anys no s'ha aturat, però ha replantejat els projectes pensant en la situació actual.

Per edat i per formar part d'una nissaga del món del vi, el destí més previsible de Pilar Carbonell hauria sigut dedicar-se al món de l'empresa i no emprendre la trajectòria apassionant d'una galerista d'art. Per reblar el clau, Pilar Carbonell no va voler traslladar-se a Barcelona sinó, com diu ella mateixa, "crear la necessitat" d'una galeria d'art a Vilafranca del Penedès: el resultat va ser Palmadotze, que va obrir les portes gairebé coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín, i que el 2013 es va traslladar a la Masia Mas Pujó, envoltada de vinyes i cellers del negoci familiar, al terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. "Vam començar a Vilafranca, volíem estar a Vilafranca, però podem exportar els artistes i estar dins el món de l'art", afirma Pilar Carbonell amb motiu del 30è aniversari de la galeria Palmadotze, que celebra amb una exposició de dos degans de l'art contemporani guanyadors del Premio Velázquez, Antoni Miralda i Antoni Muntadas.