Ara que ja ha tornat la llum, veig a la televisió que “torna” un festival de música, el Tetafest, que així es diu, on hi ha concerts d’artistes dones. A la propaganda, una veu divertida i escumejant diu alguna cosa així com: “Ah! I no t’oblidis de portar les teves tetes”. Fan, doncs, amb el nom, una sinècdoque reivindicativa. Agafen la part (els pits) pel tot (la dona). Tetes, en fi, és una paraula col·loquial del castellà. La nostra és, o era, metes. M’encantava sentir l’expressió “fer meta”. A Lleida són les popes. Suposo que, per expressar-ho com toca, potser hauré de dir que a cada colada perdem un llençol.

La paritat de gènere a les altes institucions de l’estat espanyol va per barris. Si bé el poder executiu i el legislatiu són dels més paritaris d’Europa i dels països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), el poder judicial té encara deures pendents, especialment a la seva cúpula. Ho recull l’informe Government at a glance 2023, fet públic recentment i que publica l’OCDE. Situa Espanya com el segon país amb més igualtat de gènere al govern, però el penúltim entre els països analitzats pel que fa a la cúpula judicial, concretament al Tribunal Suprem.

La llei de la paritat ja és a la cambra alta i, previsiblement, després de l’estiu entrarà en vigor. Una llei amb què el govern fa bandera del seu compromís amb les polítiques d’igualtat, portant el text legislatiu molt més enllà del mínim exigit en la directiva europea que regula l’equilibri de gènere en els consells d'administració de les empreses cotitzades.

Els socialistes de Palma i MÉS per Palma han denunciat que les noves bases per crear una borsa de 150 conductors de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) suprimeixen el requisit lingüístic del català i redueixen la presència de dones establerta d'un 40% a un 25%.

Primera, segona i ara tercera volta. La llei de representació paritària del govern espanyol va ser una de les normes que després de passar dos cops pel consell de ministres i fer el salt al Congrés dels Diputats va quedar penjada a la cambra baixa espanyola per l'avançament electoral del passat mes de maig. Aquest dimarts, però, el govern de Pedro Sánchez l'ha tornat a aprovar en consell de ministres per poder iniciar, de nou, el tràmit parlamentari i que vegi finalment la llum.

Ja som a ple estiu i els festivals musicals es despleguen arreu del territori per posar la banda sonora a les nostres vacances. Hi ha qui haurà anat al Canet Rock o qui anirà a Cap Roig, hi ha qui haurà preferit el Cruïlla o qui s’estimarà més el Porta Ferrada. Per a gustos musicals, colors. Lamentablement, la realitat és que, tot i que semblin programar per a públics tan dispars, en tots sonarà la mateixa cançó: la de la desigualtat de gènere, és a dir, la de la infravaloració de les dones, que, pel que sembla, no són encara prou bones per omplir festivals en la proporció que els correspon.

Tots mirem el món des de darrere de les nostres intransferibles parpelles, i tots creiem que la nostra manera de mirar-lo és l’adequada, i que les injustícies i la degradació del que ens és proper és el més greu.

El lideratge femení a les batlies de Mallorca és, avui dia, mínim: només governen dones en 9 de 53 municipis (un 17%). Es tracta d'Algaida, Andratx, Campanet, Campos, Esporles, Llubí, Porreres, Santanyí i Son Servera. No obstant això, amb vista a les pròximes eleccions del 28 de maig, quasi tots els partits han augmentat el nombre de candidates al capdavant de les llistes. Hi ha partits que encara no han tancat totes les llistes, però ja s'han presentat la majoria, i això permet fer-ne una primera valoració.

La vigília del 8-M, el consell de ministres ha donat llum verda a l'avantprojecte de llei de paritat, que té l'objectiu de reforçar la presència de dones en òrgans de direcció de les grans empreses, però també en les administracions públiques. La vicepresidenta i ministra d'Economia, Nadia Calviño, ha dit que la llei "és un pas important per a la igualtat efectiva, trenca el sostre de vidre i col·loca Espanya a l'avantguarda de les polítiques d'igualtat de gènere a escala mundial". Aquests són els punts clau de la norma, que encara haurà de ser aprovada en segona ronda per l'executiu i després ser tramitada al Congrés.

"El 2021 no ha estat l’any de la recuperació", sentencia Salvador Casals, membre del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA). "Hi ha hagut una recuperació, però no de la manera que es voldria. Encara no estem en la situació prepandèmia. I hem de pensar com afectarà la inflació, quin impacte tindrà en la cultura", pronostica. Si bé s'ha iniciat el camí de la recuperació, els núvols negres continuen planant sobre el sector cultural. Segons l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2021, presentat oficialment aquest dimecres, la cultura va facturar el 2021 un 16% més que l'any anterior gràcies a la caiguda de les restriccions a partir de juny, però queda lluny de compensar les pèrdues del 23% que es calculen per al 2020, sobretot en les arts en viu.

"L'home cis, blanc i heterosexual ocupa l'espai principal davant i darrere de la càmera". "Les directores treballen amb pressupostos un 40% més baixos i totes les pel·lícules per sobre dels 3 milions estan dirigides per homes". "Els personatges d'origen afrodescendent, entre els més infrarepresentats". Aquestes són algunes de les conclusions de l'informe elaborat pel col·lectiu Dones Visuals, l'Acadèmia del Cinema Català i el Col·lectiu Ficcial a partir de l'anàlisi de la cinquantena de produccions candidates als premis Gaudí 2022. És a dir, el cinema català suspèn en paritat i diversitat, tot i uns indicadors que han millorat si es comparen amb els del 2017. Per això Dones Visuals, "en representació de més de 500 dones professionals de l'audiovisual, reclama mesures correctores urgents" al sector cinematogràfic.

El sector de l'alimentació encara està lluny d'aconseguir la paritat. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi elaborat per l'associació 50 a 50, formada per més d’un centenar de dones directives, emprenedores o autònomes, després d'analitzar una cinquantena d'empreses i organitzacions representatives d'aquest àmbit a Espanya. Concretament l'informe se centra en analitzar la presència de directives als consells d'administració i als comitès de direcció.

Durant poc més de set mesos, Espanya s'ha mantingut al cim de la paritat parlamentària a Europa. Les eleccions del 28 d'abril van configurar l'hemicicle amb més diputades de la història de l'Estat (166), però també del conjunt de parlaments del continent. Espanya, doncs, arrabassava la històrica primera posició a Suècia en el rànquing de cambres més feminitzades amb un 47,4% de representants dones. La fita va estroncar-se el passat 10 de novembre, quan les urnes van definir un Congrés de Diputats amb només 152 escons amb rostre femení, el 43,4% del total.

Tots els focus se centraven en Pedro Sánchez, però el balcó de la seu del PSOE va oferir altres imatges la nit del 28-A. “ Yes, I’m a feminist ” és el lema que es podia llegir a la samarreta de la vicepresidenta del govern en funcions, Carmen Calvo. L’eslògan, brodat en fil vermell, ratificava la voluntat del PSOE de continuar onejant la bandera lila els pròxims quatre anys. Una fotografia contraposada amb la que es va captar al número 13 de Génova, la seu del PP, on tres homes vestits de negre compareixien per reconèixer una històrica patacada a les urnes.

Fins fa pocs anys, els actes de presentació de novetats tecnològiques -les keynote speeches que Steve Jobs va convertir en espectacles aviat imitats per altres empreses- eren una successió de directius mascles, majoritàriament blancs, que recitaven sobre l’escenari les excel·lències del nou producte tot seguint, amb espontaneïtat fingida, un guió preparat al mil·límetre pel departament de comunicació. Últimament, però, aquesta mena de guions han començat a incloure intervencions de dones. A vegades són directives de segon o tercer nivell; en altres casos, responsables d’un producte concret. Totes ho fan de manera tan competent o més que els seus companys homes, però sovint fa la sensació que les han inclòs al programa de cara a la galeria, per tractar de transmetre una diversitat que no existeix als graons més alts de l’escalafó de les empreses.