Santos Cerdán podria estar representant (si el condicional acaba sent sobrer, ho haurà de demostrar la justícia) l’escandalós i alhora vell episodi de corrupció econòmica de quan algú veu passar milions per davant i es creu que ha trobat la manera d'untar-se els dits ell, el partit o tots dos, fins que al final l’enxampen. De moment, d’indicis n’hi ha hagut prou perquè Pedro Sánchez continuï penjant d’un fil. El seu criteri triant secretaris d’organització és dubtós pel cap baix, i si apareixen proves sòlides de finançament il·legal, el fil es trencarà.

El Tribunal Constitucional (TC) ha avalat l'encaix de la llei d'amnistia a la Carta Magna aquest dijous per sis vots a quatre: la majoria progressista s'ha imposat als quatre magistrats conservadors, que emetran un vot particular. La norma vol acabar així amb les conseqüències penals del Procés, però això no comportarà una aplicació immediata de la llei als líders del 2017, entre els quals, l'expresident Carles Puigdemont encara exiliat. Cal tenir en compte que la decisió de l'alt tribunal avala el conjunt de la norma de forma general, responent al recurs que va interposar el PP, però no entra a valorar com s'ha d'aplicar en els casos concrets. Segons les dades de la sindicatura de l’amnistia d’Òmnium, en el seu informe del 30 de maig, queden 48 casos de concessió d'amnisties pendents de qüestions d’inconstitucionalitat o prejudicials al TJUE, mentre que en 75 casos no constava la resposta judicial i en més de 300 no s’havia tramitat.

Espanya, aquest país en què el Congrés dels Diputats aprova una llei però, un any després, la justícia l’aplica a la carta: a alguns afectats, sí; a alguns altres, no. Espanya, aquest país en què un any després d’aprovada aquesta llei el Tribunal Constitucional dirà que és constitucional (ho sabem perquè en l’esmentat país es filtren fins i tot els esborranys de les sentències del més alt tribunal) però el poder judicial, per boca del Tribunal Suprem, es continuarà negant a aplicar la llei a tothom i portarà la sentència del més alt tribunal espanyol a la justícia europea.

Fer nosa: “Dificultar o privar d’obrar, de funcionar”, diu el diccionari. Després del numeret del Pacte Nacional per la Llengua, ja no hi ha dubte: si Junts vol aspirar a ocupar l’espai sobre el qual Pujol va construir l’hegemonia de Convergència, s’ha de treure la nosa de sobre. El president Puigdemont ha de deixar pas. Ja fa temps que no és un actiu ni per a Junts ni per al país, més aviat és una icona de la malenconia. Si hi havia algun dubte, el seu retorn, transformat en fugida, ha estat definitiu. Venir per marxar corrents, quin sentit té? 

Sílvia Orriols s’ha convertit en un malson angoixant per a Junts per Catalunya. A les municipals d'encara no fa dos anys, a Ripoll, el seu feu originari i més potent, Aliança Catalana va aconseguir superar el 30% dels vots i va guanyar sis dels disset regidors del consistori. Junts va desplomar-se dels vuit del 2019 a tres. Ningú no sospitava que l’any següent Pere Aragonès convocaria eleccions anticipades. Les catalanes es van celebrar el 12 de maig del 2024. Poc menys d’un any després de les municipals. Aliança va presentar-s'hi amb el seu agressiu discurs antiimmigració i va aconseguir dos diputats al Parlament, però haurien pogut ser alguns més. És aleshores quan Carles Puigdemont i els seus s’adonen del que pot venir.

El Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d'apel·lació contra la interlocutòria dictada pel magistrat instructor Pablo Llarena, que va acordar no aplicar la llei d'amnistia a l'expresident Carles Puigdemont pel delicte de malversació de cabals públics. Una resolució que també afecta els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. La interlocutòria va ser recorreguda per l'advocada de l'Estat, pel ministeri fiscal, Vox i les defenses de Puigdemont i Comín en diferents sentits. Tots els recursos queden, doncs, desestimats i el Tribunal Constitucional tindrà l'última paraula. Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Polo consideren que la decisió de Llarena “no contravé la voluntat del legislador”. D'aquesta manera, deixen via lliure a l'expresident Puigdemont i Comín a presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

No ens enganyem. ERC i Junts continuen amb la seva guerra, la coordinació és inexistent i la desconfiança mútua sideral. Però també és cert que l'endimoniada aritmètica parlamentària a Madrid fa que qualsevol cosa que un dels dos pacti amb el PSOE necessiti els vots de l'altre per ser aprovada. És a dir, tots dos tenen capacitat de veto mutu per fer descarrilar els acords que s'aconsegueixin. Però això és una cosa que no està passant. Sigui perquè hi ha un acord no escrit per no boicotejar-se mútuament, o sigui perquè s'aplica la lògica política de l'acudit del dentista, el cert és que ni Junts ha amenaçat amb tombar l'acord sobre la condonació del FLA aconseguit per ERC ni els republicans han piulat sobre l'acord per traspassar les competències sobre immigració obtingut per Junts.

El Tribunal Suprem no investigarà l'expresident i líder de Junts, Carles Puigdemont, per la suposada trama russa del Procés. L'últim intent del jutge Aguirre de derivar al màxim òrgan jurisdiccional espanyol la causa sobre la presumpta ingerència del Kremlin en la política catalana ha descarrilat després que els magistrats hagin arxivat les actuacions que els va enviar l'instructor. La raó? L'Audiència de Barcelona ja va arxivar la causa i va deixar sense efectes les actuacions d'Aguirre des de l'estiu del 2024. Això inclou la remissió de part de la causa al Suprem per part de l'instructor respecte als dos investigats que tenen condició d'aforats, per ser diputats al Parlament: Carles Puigdemont i Francesc de Dalmases. "Aquesta sala no té jurisdicció per supervisar o controlar la correcció d'aquesta decisió [de l'Audiència de Barcelona] que ha estat adoptada per l'òrgan judicial competent per conèixer de totes les decisions recurribles de l'instructor i que ha adquirit fermesa", apunten els magistrats de la sala penal del Suprem a la resolució, consultada per l'ARA. Per tot plegat, la petició d'Aguirre queda en no res.

No és original, Junts, en la seva aproximació contemplativa a l’Aliança Catalana de Sílvia Orriols. És el que estan fent gairebé totes les dretes europees, amb la digna excepció fins ara, i que duri, de la democràcia cristiana alemanya, impregnada encara dels valors d’Angela Merkel. Hi havia un acord amb socialistes i republicans per fer fora l’aprenenta de Le Pen de l’Ajuntament de Ripoll. Junts, Puigdemont dixit, s’ha fet enrere. Ara mateix és un conglomerat vertical sense dret a la discrepància.

El Tribunal Suprem ha fixat per al 10 de març a les 10.30 hores la vista pública per estudiar l'aplicació de l'amnistia –o no– a Carles Puigdemont, segons ha pogut saber l'ARA. El 10 de setembre passat el magistrat instructor, Pablo Llarena, va confirmar que no aplicava l'amnistia pel delicte de malversació, i el recurs d'apel·lació que va presentar la defensa del líder de Junts encara no s'ha resolt. Després de mesos d'espera, la sala d'apel·lacions ha posat data per estudiar els arguments de les defenses i de la Fiscalia, partidària d'amnistiar l'expresident de la Generalitt i posar fi a aquesta causa. La sessió serà en obert i el tribunal estarà format pels magistrats Vicente Magro –exsenador del PP–, Eduardo de Porres i Susana Polo, i les perspectives que contradiguin el que ja han dictaminat Llarena i Manuel Marchena sobre aquesta qüestió són més aviat escasses.

Josep Miquel Arenas (sa Pobla, 1993), més conegut per Valtònyc, acusava dilluns l'eurodiputat electe de Junts, Toni Comín, d'haver-se transferit donacions del Consell de la República al compte personal. La setmana passada ja ho insinuava, però de manera molt més críptica: "Recomano allunyar-lo de qualsevol organització". "En Valtònyc té dues grans virtuts: no calla i sempre diu la veritat", subratlla Mateu Xurí, el popular cantant de gloses mallorquines que el va esperonar a cantar en català per convertir-se en el primer raper a cantar en la nostra llengua a les Illes. "No calla encara que sigui per denunciar els qui teòricament ens havien de dur al paradís", afegeix en relació amb el Procés.

L'acord entre el PSOE i Junts per salvar les pensions i el transport dona uns dies de treva en l'estira-i-arronsa constant entre el govern espanyol i els de Carles Puigdemont. Els juntaires celebren que l'executiu hagi accedit a trossejar el decret de mesures socials i accepti el debat sobre la qüestió de confiança al Congrés, però deixen clar que no n'hi haurà prou per a futures negociacions, inclosa la dels pressupostos de l'Estat. El traspàs de les competències en immigració i l'oficialitat del català a la UE són dues de les demandes que, basant-se en l'acord d'investidura, continua reclamant el partit català, però també l'aplicació política de l'amnistia, que s'hauria de traduir en la reunió de Pedro Sánchez amb Puigdemont. I aquesta, per al PSOE, no és ara mateix una prioritat. Per a Junts, la restitució de Puigdemont com a interlocutor polític és cabdal, fins i tot abans que pugui tornar a l'Estat un cop se li apliqui l'amnistia. Els juntaires citen invariablement "l'amnistia política", diferent de l'"amnistia jurídica", que està en mans dels jutges.

De vegades m’entretinc mirant partits de futbol vintage. Especialment del Barça. M’agrada veure’ls, no tant per motius estrictament futbolístics com per reviure la sensació dels meus diumenges de nen i adolescent, les narracions impostades dels comentaristes de TVE, els fotògrafs passejant-se per la gespa gairebé sense restriccions, la gent fumant, els àrbitres de negre rigorós, les dones absents, les cabelleres d’estil hippie que va posar de moda Cruyff... I, per damunt de tot, la frescor i l’espontaneïtat en el comportament dels jugadors; barroers, de vegades violents, però sempre pendents del joc i prou, aliens al seguiment dels fotògrafs i els càmeres. 

El vot en contra de Junts als tres decrets que el govern espanyol ha sotmès a votació aquest dimecres al Congrés ha aguditzat la crisi dels de Carles Puigdemont amb el PSOE. El cop sobre la taula dels juntaires ha abocat una de les iniciatives, anomenada decret òmnibus, a dependre del PP, que ha aprofitat per erosionar el govern espanyol sumant-se al bloc del no i provocant una derrota parlamentària. La Moncloa ha contraatacat acusant-los d'estar perjudicant la ciutadania per pur càlcul polític. I és que amb aquest revés deixaran d'estar en vigor l'increment de les pensions, la bonificació del transport públic, la pròrroga del salari mínim, la prohibició de desnonar famílies vulnerables o ajudes per la DANA. El govern espanyol podria intentar de salvar-les aprovant d'urgència un nou decret i tornant-lo a sotmetre a una segona votació a la cambra baixa. Una possibilitat que, de moment, la Moncloa no confirma.

L’avís de Carles Puigdemont divendres passat ha tingut conseqüències i el PSOE i Junts han tornat a la taula de negociació. A les portes de la represa de l’activitat al Congrés, amb un ple extraordinari aquest dimecres per convalidar tres reials decrets, les dues formacions han reprès les converses per intentar lligar el suport de la formació independentista. Com a mínim, al decret òmnibus que inclou bonificacions al transport públic, ajudes per als afectats per la DANA, la consolidació de l’augment del salari mínim interprofessional i la revalorització de les pensions.

L’escriptor Antoni Puigverd (la Bisbal d’Empordà, 1954) és un home de veu dolça i pensament sòlid. Nen a l’Escolania de Montserrat, jove antifranquista i, ja d’adult, catedràtic d’institut, poeta, narrador i articulista habitual a La Vanguardia. La seva posició contrària al Procés li va fer perdre algunes amistats, entre elles la del president Puigdemont. Acaba de publicar Ocell de bosc, un llibre a mig camí entre el dietari i les memòries, on parla de política, però també de cuina, de música, de literatura i on, sobretot, radiografia el món d’avui. Una frase, com a exemple: “Nedem en un mar d’àcid que corrou sense parar els lligams socials i culturals”.

Junts incrementa la pressió al govern espanyol i complica encara més la vida a Pedro Sánchez. L'expresident Carles Puigdemont ha anunciat aquest divendres que els juntaires suspenen les negociacions amb el PSOE per als pressupostos de l'Estat del 2025, i ha convocat una reunió de caràcter "urgent" i "extraordinari" a Suïssa amb el mediador internacional. Després de la decisió dels socialistes d'ajornar el debat a la mesa del Congrés sobre la qüestió de confiança a Sánchez, els juntaires volen donar un toc d'atenció a la Moncloa i demostrar que no van de "catxa". El missatge és clar: l'acord entre Junts i el PSOE que va permetre la investidura del president espanyol "no s'està complint" i, si les coses no canvien, perilla la governabilitat d'Espanya.

L'última iniciativa del PSOE per frenar els casos de lawfare eliminant la possibilitat que els partits puguin exercir l'acusació popular ha encès el cap de files del PP. Alberto Núñez Feijóo la veu més pròpia "del règim de Maduro o de Franco" que d'una democràcia. El PSOE va presentar aquesta proposició de llei amb l'objectiu de desactivar el cas contra Begoña Gómez i evitar que es puguin continuar obrint investigacions judicials basades en retalls de premsa. "És perfectament homologable a un règim dictatorial", ha clamat Feijóo en una entrevista a Onda Cero aquest dilluns. Urgeix, segons ell, acabar amb el govern de Sánchez, però els populars i els seus aliats de l'extrema dreta no tenen prou vots per aconseguir-ho. Per això, Feijóo ha demanat ajuda a Carles Puigdemont per fer que els set vots de Junts al Congrés se sumin a una hipotètica moció de censura amb l'objectiu que el PP pugui arribar a la Moncloa. El compromís de Feijóo és que seria una arribada tècnica simplement per convocar eleccions generals.

Dani Olmo i Pau Víctor podran jugar aquest diumenge la final de la Supercopa d'Espanya. Els dos futbolistes del Barça tornaran a estar a les ordres de Hans-Dieter Flick gràcies a la mesura cautelar d'urgència concedida pel Consell Superior d'Esports (CSD), un òrgan que depèn del ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. La decisió, segons el comunicat facilitat per l'estament, es pren per evitar “un perjudici econòmic i esportiu greu per al club i els futbolistes” i es fonamenta, entre altres coses, en l'article 27 de la llei de l'esport, que esmenta el dret dels esportistes professionals “a una carrera conforme a les seves potencialitats i amb garanties i certeses”. Així mateix, el CSD argumenta que “el Barça i els jugadors estan immersos en la Supercopa” i que la no adopció de la mesura cautelar “podria malmetre els interessos de la selecció espanyola".

El gener del 2024, ara fa un any, el partit de Carles Puigdemont va salvar dos decrets del govern espanyol a canvi d'un pacte que Junts va presentar com "la delegació integral" a Catalunya de les competències d'immigració. L'entesa es basava en el compromís de forjar una llei orgànica per al traspàs a través de l'article 150.2 de la Constitució que s'havia de concretar durant l'any i, de fet, les mateixes formacions es van autoimposar el termini del 31 de desembre per tancar un acord. La data, però, ja s'ha superat i a hores d'ara no hi ha cap entesa forjada. Amb flancs encara oberts, Junts i el PSOE es donen més temps per tancar un pacte que posa a prova la relació entre tots dos partits i, per tant, l'estabilitat de la legislatura espanyola. "No hi ha novetats i no farem comentaris", es limiten a dir fonts socialistes. "Cap novetat", diuen des de Junts, que asseguren que prefereixen arribar a un bon acord més que no pas fer-ho amb presses, com ja va passar, recorden, amb la llei d'amnistia.