Seward ha estat un dels projectes musicals més interessants de Barcelona. Grup d'experimentació sonora, banda de rock, col·lectiu mutant i sobretot una colla de persones dedicades a l'art i a lluitar per la dignitat laboral dels músics i per la llibertat d'expressió; per exemple, van participar activament en la campanya No Callarem per la llibertat d'expressió i contra les condemnes a Valtònyc i Pablo Hasél i els judicis contra La Insurgencia. Ara, un dels membres de Seward, el cantant, guitarrista i performer Adriano Galante s'estrena tot sol amb el disc Toda una alegría (Halley Records, 2023). O no tan sol, perquè hi col·laboren Maria Arnal, Sílvia Pérez Cruz, Rita Payés, Pol Batlle, B1NO, Refree, Ana Tijoux, Lucía Fumero, Tarta Relena, Maestro Espada, Júlia Colom i les germanes Judit i Meritxell Neddermann, que també en són coproductores. "No puc entendre la música d'una altra manera. Crec que és una cosa irremeiablement col·lectiva i cal tenir ben present aquesta col·lectivitat quan escrivim les cançons", diu Galante, un madrileny que fa vida i art a Catalunya des del 2005.

“Fa deu anys Seward no era ni una idea”, recorda Adriano Galante, veu, guitarra i banjo d’un grup barceloní que és qualsevol cosa menys convencional. Eren uns músics que es coneixien de tocar a les What The Fuck!, les jam sessions que organitzava el club Jamboree de Barcelona els dilluns. I un dia, el 25 de gener del 2010, aquella no idea va començar a fer-se idea.